El titular del Jutjat d'Instrucció Número 41 de Madrid, Juan Carlos Peinado, ha acordat la citació en qualitat d'investigats per un delicte de revelació de secrets a una dotzena de periodistes de vuit mitjans de comunicació —'El Mundo', 'El País', 'ABC', 'El Confidencial', 'La Vanguardia', 'El Español', la 'Cadena Ser' i 'RTVE'— per publicar informacions sobre el sumari dels membres dels CDR detinguts i empresonats per presumpte terrorisme per ordre de l'Audiència Nacional.
En el moment d'aquestes revelacions, d'evident interès públic i al·lusives a les ordres d'empresonament dels CDR investigats per terrorisme, el sumari que instrueix el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón es trobava sota secret. Unes setmanes després aquest secret va ser aixecat i van transcendir en els mitjans de comunicació noves revelacions sobre la investigació d'aquest grup presumptament terrorista.
La investigació als periodistes té el seu origen en una petició realitzada el passat 4 d'octubre per la Fiscalia de l'Audiència Nacional, que va instar que un jutjat de Madrid i no l'Audiència Nacional —per qüestió de competència— indagués una revelació de secrets per la filtració a la premsa del contingut de les ordres d'empresonament.
El Ministeri Públic va adoptar aquesta decisió després que les defenses dels set membres dels CDR a presó provisional sol·licitessin que s'obrís una peça separada per a investigar l'origen de les filtracions a la premsa de les parts secretes de la causa, a més de l'adopció de mesures cautelars per a evitar que tornés a ocórrer. En el seu escrit al jutge García-Castellón, el Ministeri Públic compartia que les filtracions poden suposar la possible comissió d'un delicte de revelació de secrets, però descartava que això fos inclòs en la causa principal en l'Audiència Nacional, en entendre aquest òrgan manca de competència per a instruir la revelació de secrets.
La informació filtrada que ha obert la investigació
Per això, demanava que el cas es traslladés als jutjats ordinaris de Madrid per esclarir si ha existit aquest delicte i trobar els responsables. En les actuacions es revelava, entre altres dades, que els investigats van celebrar una «reunió secreta in itineri» el 15 de setembre de 2018 amb la germana de l'expresident de la Generalitat fugit Carles Puigdemont que tenia com a objectiu de «lliurar documentació sensible i establir comunicacions segures» entre aquest i l'actual president, Quim Torra.
En aquestes resolucions també es detallava que «en la instrucció consten converses telefòniques en les quals es parla de l'existència d'un pla de conspiració contra les institucions de l'Estat, que consistiria en l'assalt i posterior ocupació de manera il·legal del Parlament de Catalunya en el precintat dia 'D', amb la fi última de subvertir l'ordre constitucional».