Josefa Padilla, de 76 anys, se'n va anar de casa a plena nit, amb la roba de dormir posada, i mai més va tornar. Tenia Alzheimer, tot i que no estava avançat, i se sospita que es va desorientar.
Des de llavors, la seva família i les autoritats especialitzades l'han estat buscant, però no s'ha sabut res més d'ella.
La dona va patir les dures conseqüències d'una malaltia incontrolable que, per desgràcia, la va portar a sortir sola de casa de nit i sense saber on anava.
Les persones que la cuidaven no es van adonar quan va sortir, i quan van veure que no era a la casa, ja era tard. Va succeir a la localitat andalusa d'El Cortijuelo, a Jaén.
L'Alzheimer va posar fi a la vitalitat de Josefa
Segons alguns familiars han explicat en declaracions recollides pel 'Diari de Girona', Josefa sempre havia sigut una dona molt activa.
Va començar a treballar de molt petita i mai va parar de fer coses, fins que l'Alzheimer li va paralitzar una mica la rutina i poc a poc va anar deixant de ser la que era.
Una de les seves filles la recorda: «Va tenir sis fills. Va viure i es va forjar al camp. No parava de treballar. Cuidava els seus pares, la seva sogra». Explica que era ella qui s'encarregava de la casa de i totes les coses que calia fer. Mai havia necessitat ajuda.
No obstant això, el 2014 tot va canviar. Josefa va començar a actuar de manera una mica estranya. La gent del seu entorn més proper ho va notar en petites coses com sabors rars en el menjar o deixar-se la roba bruta.
La van portar al metge i se li va diagnosticar Alzheimer. No obstant això, com han explicat els seus fills, mai havia mostrat símptomes greus de la malaltia.
«Ens coneixia a tots. Coneixia la gent. El que més havia canviat és que la seva vida s'havia tornat sedentària. Calia obligar-la a caminar, a sortir».
Així doncs, res feia pensar que la dona pogués desorientar-se en plena nit, sortir de casa i no tornar.
Tot i així, un canvi en la rutina de Josefa podria haver desencadenat el succés, segons expliquen els seus familiars. Pel que sembla, aquell dia la família havia tingut un dia diferent.
«El meu pare havia estat quatre dies ingressat a l'hospital. Era el cuidador principal de la meva mare. Li van donar l'alta el 2 de setembre. Es van trastornar una mica els seus hàbits. Van anar a Jaén, a una hora de camí, a casa de la seva germana. Els van recollir i se'ls van emportar a casa».
Per tant, aquest podria haver sigut el motiu de la desaparició de Josefa. La dona es podria haver despertat a plena nit sense saber on era. Va sortir amb pijama i amb sabatilles i ja no la van tornar a veure.
Segons ha explicat la filla de Josefa, aquell dia era el seu germà qui la cuidava, un dels fills de la dona. Es va aixecar a les sis del matí per anar a treballar, després d'haver passat la nit allà, però, quan va anar a l'habitació de la seva mare, ja no hi era.
Immediatament es va iniciar un dispositiu de cerca. Hi van participar desenes de veïns, així com efectius de la Guàrdia Civil i del 112, però no la van trobar.
Algunes de les hipòtesis apunten que la dona va caminar fins al riu, ja que els gossos la van rastrejar fins allà. Després d'això no se sap què va passar. Potser va caure a l'aigua o potser va marxar cap a un altre lloc.