Tràgic final en la recerca de Dionisio Laguarta, l'hostaler aragonès de 72 anys desaparegut el dilluns en la muntanya de Valdelinares (Terol). El cos sense vida de l'home, que no presentava signes de violència, ha estat localitzat aquesta passada matinada per efectius de la Guàrdia Civil, que l'han traslladat a l'Institut Anatòmic Forense per tal de realitzar-li l'autòpsia. La mort de Dionisio ha causat una gran commoció a Saragossa, on regentava el restaurant Cabezo Buenavista.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
El difunt era un aficionat a buscar bolets i el dilluns s'havia endinsat en una pineda de les muntanyes de Valdelinares, on se li va perdre la pista. La seva família va notificar la seva desaparició a la tarda, en veure que no tornava. Així, es va organitzar un ampli dispositiu de recerca amb cinquanta efectius dels Bombers de Terol i agents de la Guàrdia Civil.
Fins al lloc també es van desplaçar els fills de Dionisio, amb l'esperança de trobar-lo amb vida. En aquest sentit, van explicar que era un bon coneixedor del terreny i que als seus 72 anys es trobava en plena forma.
Una tempesta va obligar a suspendre el dispositiu de recerca
Les primeres hores de cerca van ser infructuoses, mentre que en la jornada d'ahir una tempesta va obligar a suspendre el dispositiu. Poc després de la seva desaparició, van trobar el cotxe aparcat al costat de la pineda. Finalment, aquesta matinada agents de la Guàrdia Civil han localitzat el cadàver en la zona on havia desaparegut.
Res fa pensar en una mort violenta, ja que el cos de l'hostaler no tenia signes de violència. El més probable és que Dionisio tingués algun problema de salut i morís per causes naturals. L'autòpsia que se li realitzarà ajudarà a esclarir les circumstàncies del succés.
Un any de patiment per la pandèmia
La mort de Dionisio ha estat un cop per a la seva família, però també per als seus veïns i clients. Era el propietari del restaurant Cabezo Buenavista, un lloc emblemàtic i referència gastronòmica de Saragossa, que va començar a dirigir a finals dels anys 70. En aquest sentit, feia uns anys que havia cedit les regnes als seus tres fills, María, Olga i Dionisio, i al seu gendre Miguel Ángel. El restaurant comptava amb tres empleats més.
El sector de la restauració ha estat un dels més tocats per la pandèmia i el negoci dels Laguarta va resultar molt tocat. Com tots els negocis de restauració, Dionisio i els seus fills feia més d'un any que s'estaven adaptant a la complicada situació. En una entrevista al diari 'Heraldo de Aragón', Miguel Ángel Arjol, gendre de Dionisio, ho explicava així: «Portem tota la vida aquí, posant moltes hores i ganes, i ara no sabem què passarà».
La terrassa de 50 taules va quedar limitada a 25, i la por de la gent va provocar una onada de cancel·lacions que amenaçava el negoci. Després de més d'un any lluitant contra la pandèmia i les restriccions, el local començava a veure la llum al final del túnel amb la desescalada, però el destí ha donat un important cop a la família, amb la mort de l'ànima del local, Dionisio.