Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Primer pla de María Ferrer.

María, la professora que ha mort després de deixar un record inesborrable

Va ser directora de La Xarlotà i presidenta de l'Associació per a la Lluita contra el Càncer

La localitat alacantina de Calp està de dol per la mort de María Ferrer, una professora de música molt estimada i líder de causes benèfiques. Va ser presidenta de l'Associació Alacant per a la Lluita contra el Càncer. Va lliurar una dura batalla contra el càncer, que va tornar a la seva vida fa dos mesos.

El ràpid empitjorament del seu estat de salut ha desembocat a la seva mort en les últimes hores. A més a més de la seva faceta en la lluita contra el càncer, tenia la seva pròpia escola de música i era directora de la Xaranga La Xarlotà. Fa uns anys va rebre la Medalla de la Vila al Mèrit Cultural.

La mort d'aquesta estimada professora que va despertar l'amor per la música a generacions d'alacantins ha causat una commoció profunda. L'Ajuntament de Calp ha decretat dos dies de dol oficial en senyal de respecte. Serà enterrada demà dijous en companyia de tots els qui l'admiraven.

Una professora de música molt estimada

La mort de María Ferrer Argudo suposa la desaparició d'una figura cabdal de la música, la cultura i la solidaritat de Calp. Va dedicar la seva vida a la formació musical i el foment de la música i la cultura a la seva localitat. Les banderes dels edificis oficials onegen avui i demà a mig pal.

Foto de María Ferrer.
María lluitava des de feia anys contra el càncer. | CatalunyaDiari
 

Va fer els seus primers passos al món de la música a molt primerenca edat, a la banda de música de Calp. Després es va formar cursant els estudis superiors de saxofon, i va iniciar també la seva trajectòria com a docent. Comptava amb una llarga trajectòria de més de 40 anys fent classes de música.

Va ser professora dels conservatoris d'Altea i Benidorm, comptava amb la seva pròpia acadèmia i va fundar la Xaranga La Xarlotà. També va publicar dos llibres especialitzats en l'aprenentatge de saxofon, l'instrument que va marcar la seva vida. Molts dels músics de Calp que avui són grans mestres van ser els seus deixebles.

Una lluitadora incansable

La vida d'aquesta professora de música va canviar radicalment quan fa uns anys li van detectar un càncer. La seva lluita contra la malaltia la va portar a implicar-se en causes benèfiques per a aquests pacients. Esdevingué un referent, i fou elegida presidenta de l'Associació per a la Lluita contra el Càncer.

Des de la seva posició va impulsar la Marxa Rosa i una infinitat d'activitats benèfiques i de causes humanitàries. Es va bolcar en la visibilització de la malaltia i el suport als pacients de càncer i els seus familiars. Formava part del Calp Rotary Club i es va implicar en altres batalles, com la de l'Alzheimer.

Després de superar en un primer moment la malaltia, fa dos mesos va rebre el cop d'una recaiguda. La malaltia havia tornat i aquesta vegada de manera més agressiva, evolucionant fins al desenllaç fatal de la seva mort. Li podran donar l'últim adeu al tanatori de Calp, a partir de les 16.00 hores d'aquest dimecres.

Família molt coneguda a Calp

María estava molt vinculada a la seva localitat, Calp, on era coneguda com a María la del Forn. El nom li venia del forn que regentava la seva família, molt coneguda per tothom, al nucli antic de la ciutat. L'Ajuntament ha destacat «la seva tasca social i humanitària».

Foto de la professora María Ferrer.
Destaquen la tasca social i humanitària de María Ferrer. | CatalunyaDiari
 

El 2015 van reconèixer la seva trajectòria amb el lliurament del Premi Jaume Pastor i Fluixà. En aquella ocasió, va afirmar sentir-se «molt contenta de representar el meu poble», a on se sentia molt arrelada. «Porto tota la meva vida aquí i no em vull moure», va dir la professora, recordant la influència de la seva família.

I és que l'amor per la música li venia del seu oncle Juan Martínez Montaner, que va rebre el mateix guardó a títol pòstum. Vivia la seva professió «no com una obligació, sinó com el luxe de viure del que m'apassiona». Sempre tenia bones paraules per als alumnes, per «les lliçons de vida que em donen cada dia».