Marta Fernández amb amigues

Marta Fernández ha mort als 23 anys amb un missatge per a tots

Se'n va anar després de tres anys lluitant contra un càncer que no li va fer perdre l'esperança

La vida de l'ovetenca Marta Fernández va fer un tomb un dia de març del 2018, quan el metge li va donar el pitjor dels pronòstics: «Osteosarcoma parostal». Havia de celebrar el vintè aniversari quan li van comunicar que tenia càncer. Dissabte passat, tres anys després, va morir envoltada del seu entorn, després de recórrer un camí de patiment, però també d'optimisme i esperança.

En lloc de rendir-se, Marta va decidir afrontar el càncer amb una fe indestructible. Abans de morir va donar un exemple de fermesa i va deixar un missatge molt important per a tothom: «No tindrem mai un control absolut sobre les nostres situacions. Balles i et deixes anar, deixes fer i ja està. Balla i deixa estar totes aquelles ximpleries que no són importants, confessava.

'Baila, i deixa't d'històries'

Aquesta és la lliçó de Marta Fernández Serrano, morta de càncer als 23 anys. Patia un agressiu càncer d'ossos que la va portar a una situació terminal. Malgrat el mal pronòstic, mai no es va ensorrar i va aparèixer davant les càmeres per donar aquesta lliçó de vida: «Baila i deixa't d'històries». Les imatges han corregut per les xarxes socials després de conèixer-se la notícia de la seva mort.

Marta Fernández amb el Papa Francesc
Marta va complir el somni de parlar amb el Papa Francesc | Cedida

Aquest és l'homenatge pòstum a una lluitadora que va tenir la fe com a motor del seu combat. Marta formava part de l'organització de joves cristians 'Hakuna', des de la qual no va deixar d'enviar el missatge d'esperança. Quan algú se li acostava compadint-la, ella solia respondre que «és la vida, i no n'hi ha per tant».

Marta va decidir resistir el dolor de la seva malaltia amb fermesa, però mai va permetre que aquest dolor perjudiqués els altres. «Sempre va ser especial», segons el seu germà Ignacio, «no va perdre mai els l'ànim». Per això, durant aquests tres anys, ha estat un exemple per a moltes persones que hi han compartit el camí de la malaltia.

Molt dolor i diverses operacions

Diuen que era una noia corrent, però que feia del corrent una cosa extraordinària. Encomanava el seu entusiasme als companys de la congregació, als amics i familiars. Era la més gran de quatre germans, i encara que la seva pèrdua ha estat un cop dur per a tots, la família assegura estar en pau.

Marta va estudiar a l'escola Meres i el Peñamayor, i estava estudiant Economia bilingüe a Pamplona quan li van diagnosticar càncer. El primer tractament va ser tan eficaç que va poder tornar a les classes, però la malaltia va tornar. I ho va fer amb tanta força que es va convertir en una metàstasi letal. Durant aquests darrers mesos Marta va patir dolors profunds a causa dels tumors, i va ser intervinguda en diverses ocasions.

Però això tampoc no va ser un obstacle per seguir endavant amb els seus somnis. Aquest any tenia programat un viatge a Roma amb la congregació religiosa, i va decidir enviar-li una carta al Papa Francesc. No era la primera vegada que es vueiren, ja que el 4 de maig del 2013, quan tenia 15 anys, va coincidir amb ell al Vaticà. Anys després, des de l'hospital, va rebre una trucada la Santa Seu per oferir-li una audiència amb el Papa. Es van reunir un dimecres, vint-i-quatre hores després d'una operació d'urgència.

'Resa per mi, i jo ho faré per tu'

El Papa Francesc li va fer auna petició a Marta després de rebre com a regal una Verge de Hakuna. «Prega per mi, i jo resaré per tu», li va demanar el Papa. Des de l'associació asseguren que «aquesta visita va ser una empenta per a ella, el va ajudar molt a seguir fort”. Efectivament, en els darrers mesos de vida va estar més activa que mai.

Es va traslladar a viure a una casa de l'organització a Madrid i va compaginar la participació en els projectes amb la difusió del missatge inspirador. Diumenge van celebrar una missa i una festa en honor seu al convent de Cifuentes, propietat de l'associació religiosa. Al funeral hi van participar nou capellans, un sacerdot i el president fundador d'Hakuna.

Marta Fernández amb el Papa Francesc
El Papa Francesc i Marta Fernández es van fer una promesa | Cedida

La basílica de San Juan el Real es va quedar petita per acomiadar Marta. El capellà que va oficiar la missa assegura que mai no ha presenciat un funeral tan emocionant. Els seus companys van inundar la catedral de cançons de comiat.

Amant del menjar i els bous

Marta va passar les últimes setmanes a l'HUCA, acompanyada dels seus familiars. Molts dels seus amics la van acompanyar en els seus darrers moments, a més dels seus germans. «No he vist mai res com la fe de la meva germana», va dir el seu germà Ignacio. Ara pateixen el dolor de la pèrdua, però asseguren que viuen en «una pau brutal», perquè «sabem que és al cel».

Marta era «familiar, coqueta, treballadora, responsable, tenaç, tossuda i detallista», segons ha dit la família a 'El Comercio'. Li agradava el bon menjar, sobretot l'asturià, i era una gran aficionada dels bous. Va ser fundadora del club taurí de la Universitat de Navarra, i no va deixar d'anar a les festes durant la seva malaltia.

El cap de setmana se'n van acomiadar els amics i els companys, els seus pares i els seus germans. Se'n va la persona però queda la seva alegria, diuen, i es consolen amb el missatge que ella mateixa els va donar: «Baila, i deixa't d'històries».