Foto de Raúl González Santiago.

L'últim missatge de Raúl als seus pares abans de morir al naufragi: tenia 24 anys

Raúl González Santiago era el segon oficial però feia tasques que no li corresponien

Raúl González Santiago és el tripulant més jove de tots els desapareguts al naufragi del vaixell pesquer gallec a Terranova, Canadà. Només tenia 24 anys, i encara que s'havia dit que estava de pràctiques, en realitat va embarcar com a segon oficial. Els seus últims missatges a la família revelen una cosa sorprenent.

Raúl era tècnic superior en navegació, pesca d'alçada i transport marítim. Havia acabat les pràctiques i el 26 de gener es va enrolar al Villa de Pitanxo, que anava cap a les aigües del nord. Ho va fer com a segon oficial, encara que va dur a terme tasques que no li pertocaven per la seva posició a la tripulació.

Segons La Voz de Galicia, al seu últim missatge explicava als seus pares que havia passat vint hores seguides treballant al celler del vaixell. Unes tasques que no es corresponen amb les de segon oficial. La seva família ho denuncia «com un senyal de reivindicació cap a qui té una formació específica com ell».

No era on hauria

La família de Raúl González Santiago, veí de Cangas de 24 anys, explica que no li corresponia ser al celler movent peix. Va embarcar com a segon oficial, i per tant havia d'estar al pont. També deixen clar que «la relació d'embarcament no deixa cap dubte, Raúl no estava de pràctiques».

Muntatge amb fotos de Raúl González Santiago.
Imatges de Raúl, el mariner mort al Villa de Pitanxo. | CatalunyaDiari
 

Al capdavant de l'expedició hi havia el patró, Juan Enrique Padín Costas. Darrere anaven el primer oficial, Juan Antonio Cordero Coro, i el segon oficial, Raúl González Santiago. La família del mariner mort està molt molesta per la manca d'informació, i reivindiquen la feina del seu fill.

Defensen que cadascun dels membres de la tripulació han d'ocupar el lloc que els correspon. I que no s'entén que Raúl fes altres funcions fora de les seves responsabilitats com a segon oficial. El seu nom és a la llista de desapareguts, els cossos dels quals no han estat rescatats.

Va fer 24 anys al vaixell

Raúl va néixer el 12 de febrer del 1998, així que el passat 12 de febrer va complir 24 anys a les aigües de Terranova, Canadà. Ho va celebrar per telèfon amb la seva mare i els seus germans, pocs dies abans de veure's embolicat amb el tràgic naufragi. La seva gran il·lusió era convertir-se en capità d'un vaixell tonyinaire.

Amb aquesta intenció, tenia previst matricular-se al juny per continuar la seva formació. Aquesta era la segona vegada que s'enrolava a la campanya de Terranova, i estava en una situació complicada. Li feien fer tasques que no li corresponien, però ho feia sense dir ni piu, ja que era un jove molt treballador.

Després de l'alarma emesa pel naufragi, van començar a sonar els telèfons, i un d'ells era el del pare de Raúl. Es trobava pescant a 7.246 milles del seu fill, a la zona de pesca de les Malvines. Allí el van informar que el seu fill estava entre els desapareguts, als quals ja es donava per morts.

El seu pare es va assabentar a alta mar

El pare de Raúl continua pescant a les Malvines, ja que la campanya dura entre quatre i cinc mesos. Allà lluita contra les dificultats del mar i amb la tragèdia d'haver perdut el seu fill en les mateixes condicions. A terra ferma hi ha la seva mare, el seu germà i la seva germana petita, els tres amb el cor trencat.

Foto de Raúl González Santiago.
A Raúl li agradava molt el mar i els cotxes. | Cedida
 

El mariner mort es va enamorar del mar des de petit, quan veia els vaixells entrar i sortir del port des de la finestra de la seva classe. Amb els anys va acabar lluitant contra les dificultats de la navegació, com ara el cansament i el fred. També va aprendre a conviure amb la presència de la mort, sempre propera als mariners.

El naufragi del Villa de Pitanxo és la pitjor tragèdia de la navegació gallega en dècades. Dels 24 tripulants només en van sobreviure tres, i diversos cossos segueixen encara al fons del mar esperant que els rescatin. Entre ells hi ha Raúl, un apassionat del mar Atlàntic i aficionat als cotxes esportius.

Volia deixar-ho

El mariner mort va estudiar a la Universitat Laboral de Culleredo, on els seus professors i companys van guardar un minut de silenci. Allí van conèixer la dramàtica pèrdua del seu col·lega, que estava pensant a deixar la pesca. Aquesta havia de ser la seva darrera missió a Terranova, abans de buscar uns altres camins.

Volia continuar vinculat al mar, però en feines diferents que no fos la pesca. Ja no podrà ser, perquè un cop de mar va engolir l'embarcació on anava en qüestió de minuts. La gran majoria dels tripulants van morir congelats a les aigües de Terranova, aquestes aigües de les quals Raúl volia acomiadar-se.

Lluny d'allà, a Cangas, els familiars se sumen a la petició dels afectats perquè les autoritats recuperin els cossos. Mentrestant, segueixen donant voltes al que va passar aquella fatídica matinada. Saber què va passar i recuperar el cos de Raúl és el primer pas per iniciar el procés de dol.