Un veterinari hauria estat la primera persona que hauria mort després d'un contagi directe del 'virus del mico B'. Es tractaria d'un investigador xinès de 53 anys, resident a Pequín. Aquesta la seria la primera mort clarament documentada en humans després de la detecció de virus en els anys 30.
El mort pel 'virus del mico B' hauria tingut contacte directe amb primats abans de contagiar-se. Segons el Centre Xinès per al Control i la Prevenció de Malalties, treballava en un centre de cria.
El cas es va donar a conèixer el passat 17 de juliol, però s'hauria produït uns mesos abans. El veterinari hauria disseccionat a dos macacos morts per aquesta malaltia al mes de març. Es creu que seria llavors quan es podria haver contagiat.
Malgrat tot, va trigar gairebé un mes a notar els primers símptomes. Va ser llavors quan va començar a sentir nàusees, vòmits i febre. Va visitar diversos hospitals buscant un diagnòstic abans de perdre la vida el 27 de maig, segons recull el 'Washington Post'.
Les seves mostres de sang i saliva haurien arribat a un laboratori el mes d'abril. Va ser en aquest on els investigadors van trobar evidències que havia contret el 'virus del mico B'. Dos contactes estrets, un metge i una infermera, haurien donat negatiu en les proves d'aquest.
Possibles símptomes del 'virus del mico B'
El 'virus del mico B' és també conegut com el 'virus de l'herpes B'. Es produeix especialment en simis petits, però com s'ha vist es pot transmetre als humans. És un virus infecciós que els científics, de moment, confirmen que no sembla contagiar-se de manera massiva de persona a persona.
La majoria coincideixen a destacar que la majoria de contagis s'han produït entre científics que tenen contactes amb primats. Malgrat això, i després d'aquest cas mortal, molts han demanat que s'augmenti la investigació sobre el 'virus del mico B'.
La principal font de contagi és a través d'esgarrapades, mossegades o raspadures d'un mico infectat a un humà. Però també es pot donar a través de la seva boca. Sobretot, si després de tenir contacte amb ella, la persona toca els seus propis ulls, boca o nas.
L'expert en malalties infeccioses de la Universitat de Kobe, Kentaro Iwata, destacava els seus principals efectes. Aquest relatava al mitjà nord-americà que és un virus que ataca el sistema nerviós central. En els pitjors casos pot inflamar el cervell i causar la pèrdua de coneixement.
Per detectar els possibles casos, cal saber que els contagiats tenen febre i mal de cap. També és habitual el dolor muscular i l'aparició de petites butllofes al cos.
Cal prestar especial atenció al dolor abdominal i a dificultats per respirar. Són símptomes molt semblants a altres virus com la Covid-19. Però n'hi ha altres, com problemes neurològics o de coordinació muscular que ajuden a fer un diagnòstic.
Poques infeccions detectades en humans però podria haver-n'hi més
El 'virus del mico B' va ser detectat per primera vegada en humans l'any 1932. Es té constància que aquest primer contagi es va produir des micos a persones. Des de llavors, els casos reportats són més aviat escassos.
Iwata parlava d'uns cent casos registrats des d'aquest primer. La majoria entre investigadors d'Amèrica del Nord. Se'l considera un virus extremadament rar, encara que els científics no descarten que hi hagi hagut més casos sense detectar.
Es creu que pot arribar a tenir una mortalitat d'un 70% o un 80%, si bé és cert que seria principalment quan els casos no són confirmats.
El 1997, un investigador de Nova York va morir després de sis setmanes per un possible contacte amb la malaltia. Un mico engabiat li va llançar una gota de líquid a la cara que li va entrar a l'ull. No es va arribar a documentar com un possible cas del 'virus del mico B'.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]