Raúl García Álvarez era un ciclista espanyol que va patir un accident quan era un adolescent, fa 24 anys. És el temps que des de llavors ha estat en coma. Finalment, ha mort a casa seva recentment amb 42 anys.
La seva carrera aleshores no havia fet més que començar. No obstant això, una caiguda es va endur tota la vida que tenia per viure. El fatal fet va passar el 20 d'agost del 1998. L'esportista segovià només tenia 17 anys aleshores i formava part de l'equip Venta Magullo-B Melero.
Es trobava, juntament amb la resta dels seus companys, duent a terme la Volta Ciclista a la Sierra Norte de Madrid. De fet, va arribar a participar a les seves dues primeres etapes. Però, va ser precisament a la segona quan va tenir lloc el desastre.
Una complicada caiguda li va truncar la vida
Durant el recorregut, en un dels revolts que va haver de prendre, va sortir de la pista. Això va fer que Raúl patís una caiguda. El noi es va precipitar per un terraplè d'uns cinc metres d'alçada.
Aquest fet li va ocasionar un traumatisme cranial sever, un traumatisme al tòrax i un gran tall en una de les cames. L'accident va passar a l'alçada del port de la Morcuera.
Al seu moment, es va assenyalar que el ciclista circulava a aproximadament uns 80 quilòmetres per hora. Es va arribar a dir fins i tot que feia la competició sense casc. Tot i això, aquesta xerrameca va ser desmentida per la seva pròpia família, que va compartir una foto de Raúl d'aquell dia amb casc abans de l'accident.
Raúl va ser socorregut per un helicòpter que va anar a rescatar-lo. El personal sanitari d'emergència el va portar a l'Hospital 12 de Octubre. Un cop allà, van haver de passar a quiròfan, on el van operar durant quatre hores i mitja.
Els metges van advertir els familiars que el pronòstic era irreversible i greu. L'esportista havia perdut «massa encefàlica i oxigen, perquè van trigar força a rescatar-lo», explicava Antonio García, un dels germans. En efecte, el seu rescat va ser complex pel fet que es trobava en un lloc de difícil accés, fins i tot per a l'helicòpter.
Quan ja no es podia fer res més, els familiars es van endur Raúl a casa
Els van traslladar a una unitat mèdica de Burgos especialitzada on va romandre un any. La família, en veure que poca cosa més es podia fer pel jove, va prendre la decisió d'emportar-se'l a casa. Allà, van haver de condicionar una habitació perquè fos apta per a la cura del noi.
Els pares i germans de l'afectat es van fer càrrec de totes les atencions que requeria Raúl. «Hem estat amb ell fins a l'últim moment, i ha estat dur, però descansa en pau. Ni els mateixos metges es pensaven que podria arribar a viure tants anys», ha declarat Antonio per a El Norte de Castilla. L'home considera que el seu germà ha viscut tant «per la cura de la meva mare, que n'ha estat pendent les 24 hores del dia».
Ara, tant els familiars com Villacastín, el poble natal de Raúl, lamenten la seva mort. Tenia tota una vida personal i professional prometedora. Tot i això, el destí va fer que tant la seva vida com la de la seva família patís una completa i trista bolcada.
NOVETAT WHATSAPP: Fes clic aquí per llegir GRATIS les notícies més destacades de Catalunya al WhatsApp