Nestlé ha hagut de retirar dels supermercats 260 tipus de gelats que contenien més òxid d’etilè del que està permès. Es tracta d’un compost químic cancerigen i tòxic, utilitzat per desinfectar espècies i llavors com el sèsam, el ‘psyllium’ i la farina de garrofa —utilitzada per a estabilitzar i espessir els gelats—, del qual s’ha detectat una quantitat que supera els límits autoritzats (0,5 mg/kg) per la Unió Europea.
La mateixa unió va prohibir l’òxid d’etilè el 2011, quan es va descobrir que provocava càncer i mutacions genètiques a llarg termini. Malgrat això, països com Turquia i l’Índia n’han seguit produint.
La Unió Europea es va posar en alerta a finals de 2020 després que Bèlgica detectés productes contaminats
De fet, l’alerta per l’excés d’aquesta substància va començar el novembre del 2020. En aquell moment, Bèlgica en va detectar massa quantitat en alguns productes com pans, brioixeria, pastissos, plats preparats i formatges. Catalunya també es va veure afectada i es van haver de retirar alguns productes del mercat.
Des de llavors, la Unió Europea, a través de la Xarxa per l’Alerta Ràpida d’Aliments (RASFF) ha intensificat els controls i ha encès les alarmes a la resta de països. Per exemple, s’han establert condicions especials per a la importació de llavors de sèsam, concretades en la necessitat d’anar acompanyades d’un certificat oficial que certifiqui que han estat analitzats.
La Comissió Europea va aprovar l’octubre de 2020 el Reglament d’Execució relatiu a les llavors de sèsam procedents de l’Índia. Des d’aleshores, s’han retirat com els lots de llavors com els productes elaborats amb elles.
Amb tot, arran d’aquests fets hi ha engegada una investigació per conèixer l’origen de la contaminació. I mentrestant, s’han localitzat residus d’òxid d’etilè en aliments fabricats amb altres substàncies índies. Es tracta del cilandre o la goma guar, entre altres, amb què es fan galetes, xocolata, salses o embotits.
Però malgrat la prohibició, els límits i els controls, hi ha països de la Unió Europea que són menys estrictes amb els controls alimentaris. Això facilita la circulació dels productes entre països.
‘Le Figaro’: 260 tipus de gelats contaminats, 7.000 productes des de 2020
En aquest sentit, fa tan sols quinze dies el rotatiu francès ‘Le Figaro’ va publicar que des de l’inici de l’alerta, s’han detectat a França més de 7.000 productes amb nivells elevats d’òxid d’etilè. Entre ells, els gelats, els additius dels quals, procedents de Turquia, contenen el component en excés.
‘Le Figaro’ ha actualitzat la notícia aquest passat 29 de juny. Explica que el nombre de tipus de gelats que la Direcció General de Competència, Consum i Control de Fraus de França ha detectat des del 15 de juny ha passat de 90 a 260. De moment, no se sap si aquests productes han arribat a altres països de la comunitat europea.
L’Organització de Consumidors i Usuaris va demanar al ministeri de Consum més transparència
França, a diferència de Catalunya i Espanya, ha donat a conèixer els noms de les marques afectades a través d’una pàgina web i les xarxes socials. A Espanya, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va sol·licitar al ministeri de Consum que fes el mateix.
L’ens públic demanava al ministeri que fos més transparent. Argumentava la necessitat extraordinària «en tractar-se d’un producte alimentari àmpliament consumit per la població infantil, especialment en aquestes dates estiuenques».
Poca transparència, també, per part de Nestlé
Nestlé, per la seva banda, contactat pel diari ‘Ara’, no ha concretat quins gelats s’han vist afectats. S’ha limitat a assegurar que els productes han estat retirats.
No obstant això, fonts dels serveis de qualitat dels supermercats han assegurat al mateix diari que les empreses afectades no han llençat els productes dels magatzems de distribució. Segons aquestes fonts, les empreses estan intentant demostrar que els aliments no sobrepassen els límits.
Què és l’òxid d’etilè?
L’òxid d’etilè és un gas inflamable derivat del petroli, que s’utilitza, principalment, en la fabricació de polímers, plàstics, anticongelants i polièster. En altres casos, s’usa en petites quantitats per a controlar plagues en la conservació d’aliments.
Però és una substància classificada com a mutàgena, carcinògena i tòxica per la reproducció. Està prohibida a la Unió Europea i no se’n permet la presència en aliments. Però existeix el risc, tal com ha succeït, que se n’introdueixi al mercat europeu dins els d’aliments.