La desaparició de Francisco Mulet sembla treta d'un guió de pel·lícula, però ha passat a la vida real. Concretament a Foz (Lugo), on aquest hostaler es va esfumar el 6 de setembre i va deixar els seus tres treballadors a l'estacada. Els que el coneixen no s'expliquen què ha pogut passar.
Aquesta història és més complexa del que sembla, perquè fa només uns mesos el desaparegut vivia de demanar diners al carrer. Al cap de poc temps va aconseguir muntar un local i donar feina a tres persones. Però ha marxat sense avisar, i ara els seus empleats estan angoixats i intenten trobar-lo.
Un cop de sort
Segons revela 'La Voz de Galicia', Francisco Mulet va arribar de Mallorca a Galícia fa tant de temps que ningú ho recorda amb exactitud. Fa aproximadament un any, va començar a rebre ajuda de Càritas per la difícil situació en què es trobava. Paco demanava almoina a les portes de l'església i del supermercat per a sobreviure.
Algunes persones que el coneixen l'havien vist fins i tot dormir a l'estació de tren, perquè no tenia sostre. Però la sort de Paco va fer un gir radical quan va ser beneficiat pel projecte 'Agarimo' de Càritas, que és per ajudar persones en situació d'exclusió social a sortir endavant.
Gràcies a aquest ajut va poder obtenir aliments i un lloc on rentar-se. Aquest va ser l'inici d'una nova vida per a Paco, que des que va arribar al poble es va integrar molt bé i va fer molt bons amics. Els seus veïns se l'estimaven tant que es van proposar ajudar-lo a complir el seu somni: tenir un bar.
De fet, poc se sabia de la vida de Francisco, excepte que tenia experiència en el sector de l'hostaleria i que tenia un tracte exquisit. En una entrevista va confessar que el seu somni era regentar el bar mariner A Ribeira, tota una institució a Foz. Així doncs, els veïns del poble van pensar que seria una bona idea recuperar el local i ajudar Francisco a tirar-lo endavant.
El negoci va reobrir a mitjans de juny i va tenir tan bona acceptació que un mes després va penjar un anunci per a buscar cambrers. A Ribeira ha viscut un estiu frenètic absorbint bona part dels turistes que visiten la localitat gallega. Tot semblava anar vent en popa, fins que el 6 de setembre Paco va desaparèixer.
On és Paco?
On és Paco? Aquest segueix sent el gran misteri d'aquest home que se'n va anar sense avisar i sense dir on anava. Hi ha qui diu haver-lo vist dijous passat en un local hostaler molt conegut de Villaframil, a Ribadeo. Però tot són suposicions i per ara no hi ha pistes fiables sobre el parador de Paco.
En un principi es pensava que hauria pogut fugir a Mallorca, la seva terra natal, però allà tampoc tenen notícies d'ell. No s'expliquen com un home de tracte tan exquisit ha pogut desaparèixer de la nit al dia, tenint tres persones al càrrec seu. Feia pocs mesos que havia obert el negoci i la cosa li anava bé.
«És un somni que he pogut fer realitat gràcies a l'ajuda d'alguns amics». Així d'l·lusionat es mostrava Francisco quan va obrir el restaurant. Ara els seus tres treballadors i la propietària del local s'han quedat sense cobrar i en una situació d'indefensió.
Al perfil de Facebook del restaurant han deixat un número de telèfon que no respon i una data de naixement aproximada, 1962. Francisco, o Paco, com el coneix tothom, és prim i d'estatura baixa, té els cabells blancs i porta ulleres. No saben si se n'ha anat voluntàriament o ha pogut passar alguna cosa, però hi ha sospites.
Desconfiaven d'ell
El 10 d'agost va començar a treballar a A Ribeira el cuiner, que va desconfiar de Francisco des del primer moment. Diu que marxava quan el bar estava al màxim, es negava a renovar la vaixella i no mostrava compromís amb el negoci. Tot i així, assegura que aquest estiu s'han fet molts diners al restaurant.
El 7 de setembre, el cuiner va arribar al local per a començar la jornada, però estava tancat. Paco s'havia emportat les claus i la televisió, tot i que les neveres seguien engegades. Va enviar un últim missatge des d'un número ocult dient que estava a Mallorca cuidant la seva mare malalta.
Des de llavors, els empleats es troben en una situació d'impotència i a l'espera de veure què passa. A dos d'ells se'ls acaba el contracte el 31 d'aquest mes, però segueixen donats d'alta a la seguretat social i Francisco no ha liquidat l'empresa. Ara hauran d'iniciar una batalla legal pels seus drets.