Dimecres passat, una multitudinària concentració de persones es va reunir a Valladolid per acomiadar-se per darrera vegada de Paloma i la seva filla. Paloma, de 44 anys, i India, de 8 anys, van ser assassinades per la parella de la dona dilluns passat, 23 de gener. L'home, David Maroto, les va apunyalar repetidament.
El comiat de les dues víctimes es va dur a terme a l'Església parroquial de La Inmaculada Concepción, ubicada davant del domicili on van ser assassinades. Aproximadament cap a les 11.15 del matí van arribar els cotxes fúnebres amb els fèretres de la mare i la filla, plens de flors i dedicatòries. Tant fora com dins de l'església, una multitud d'assistents, familiars i amics, es va reunir per donar el darrer adeu a les víctimes.
La cerimònia va ser oficiada per Luis Argüello, arquebisbe de Valladolid, que es va encarregar de dur a terme l'eucaristia. Cap al final de la cerimònia la mare de Paloma i àvia d'India, Carmen Rodríguez, va oferir un discurs. La germana de Paloma i tia de la petita, María Pinedo, també va voler dedicar unes paraules emotives.
Un discurs carregat d'emoció i plors
Carmen va començar el seu discurs entre llàgrimes, advertint als presents la seva dificultat per parlar a causa del seu estat. «Encara és més difícil respirar perquè és això el que ara em falta, aire per agafar forces i poder seguir endavant sense vosaltres», expressava. Prosseguia dient «només sé que tinc el cor esquinçat, trencat, però també sé que esteu al meu costat i que us tindré sempre a prop meu».
Tot i el dur moment que estava travessant en aquests instants, Carmen va voler «recordar els bons moments viscuts en família, sempre junts». La dona va voler fer èmfasi en la bondat de Paloma i també en la dolçor que tant caracteritzava la seva neta, India. «La teva gran bondat Paloma, la teva dolçor. Les tindrem guardades amb nosaltres per a la resta de les nostres vides», expressava.
Carmen finalitzava el discurs entre llàgrimes: «Paloma, India, us hem estimat i us seguirem estimant amb tota l'ànima perquè l'ànima no mor».
«Viureu a la nostra ànima i cor sempre»
Quan va ser el torn de la germana de Paloma, aquesta va expressar que no tenia facilitat per parlar davant del públic. «Saps que poc m'agrada parlar davant tanta gent, però tu ets la que m'empeny i em dona forces per a tot, com avui».
La dona va voler destacar de la morta que era «bona, amable, familiar i mare meravellosa, amb absoluta devoció cap a la seva filla». María va assegurar que «totes les paraules boniques per a tu es queden curtes». La germana, amb els ulls plens de llàgrimes, es lamentava en imaginar futures situacions en què no podrà comptar amb el suport, companyia i consell de Paloma.
En parlar de la seva neboda com «la nena de l'etern somriure», va declarar que «no t'ho mereixies, amb la vida que tenies al davant». María finalitzava el seu discurs confessant que «hem d'aprendre a viure sense vosaltres, però viureu en la nostra ànima i cor sempre».
Tant Carmen com María van voler agrair a tots els presents la seva assistència i el seu suport en aquests difícils moments, per ser «un gran consol». María va acabar de parlar amb la petició que «Paloma i India segueixin vives en els records que cadascun de vosaltres teníeu amb elles».
Després d'acabar la cerimònia, tant fèretres com familiars i altres assistents, es van dirigir al cementiri del Carmen de Valladolid. Allà se li va donar sepultura a les dues víctimes d'aquesta tragèdia per violència de gènere.