Linda Evangelista era una de les supermodels més famoses del món, i va arribar a compartir passarel·les amb Cindy Crawford, Naomi Campbell, Claudia Schiffer, Carla Bruni o Helena Chistensen, entre d'altres.
La seva prometedora carrera semblava que no tocava sostre, i ella mateixa assegura que no s'aixecava del llit per menys de 10.000 euros. Lamentablement, aquesta època daurada arribava a la seva fi de la forma més tràgica possible. I és que un desastre estètic li canviava la vida per sempre a Evangelista, i ara es veu obligada a viure reclosa. Ella mateixa ho ha reconegut en un text compartit a les xarxes socials, on amb 56 anys confessava estar «permanentment deformada».
En concret, fa set anys que la model va desaparèixer de l'escena pública, gairebé sense deixar empremta, mentre companyes seves segueixen demostrant dominar l'escena mediàtica com ningú. De fet, les seves últimes aparicions es remunten a 2015. Quan el 2017 es va aconseguir una foto seva robada pels carrers de Nova York, ja estava completament irreconeixible.
El desastre estètic que li ha destrossat la vida a Linda Evangelista
El motiu? Un procediment estètic que ha convertit la seva vida en un infern. Entre 2015 i febrer de 2016, la model es va sotmetre a un tractament de reducció de greix localitzat a l'abdomen, esquena, part interna de les cuixes, malucs, zona del pit i barbeta. Una intervenció que rep el nom de criolipólisis. No obstant això, mesos després i contra tot pronòstic, va desenvolupar una hiperplàsia adiposa paradoxal.
És a dir, que es va donar lloc a la formació de masses fermes i voluminoses en les zones tractades. I «tot i que no són doloroses, ni suposen un risc de salut, són notablement visibles i problemàtiques des del punt de vista estètic», admetia. Per tant, en comptes de reduir les cèl·lules de greix, aquestes augmentaven, deixant-la «permanentment deformada».
I tot i que Linda va intentar arreglar el desastre, res ha funcionat fins i tot després de sotmetre a dues «cirurgies correctives doloroses i fallides». Així, la model ha confessat que ha estat enfonsada en una profunda depressió. «La hiperplàsia adiposa no només ha acabat amb el meu suport, m'ha sumit en un cicle de profunda depressió, profunda tristesa i automenyspreu».
A més, reconeix haver-se convertit en una «reclusa», ja que ni tan sols pot sortir de casa, motiu pel qual decidia demandar al centre responsable, Zeltiq Aesthetics, que no el va informar dels possibles efectes secundaris. Demana una indemnització de 50 milions de dòlars per danys i prejudicis, esperant que això li doni forces després haver-ho perdut absolutament tot.
Moltes companyes i amigues com Naomi Campbell no han dubtat a donar-li suport i enviar-tot el seu afecte. «T'aplaudeixo per la teva valentia i la teva força. Per compartir la teva experiència i no seguir sent una ostatge. Saps que t'estimo», li ha escrit. «T'estimem, i som aquí per tu, sempre al teu costat. No em puc imaginar el dolor mental que has hagut de passar aquests cinc anys. Ja ets lliure».
Per la seva banda, Helena Christensen assegurava que ella no hauria trobat el valor per escriure aquestes paraules. «M'he posat a plorar en llegir-ho. No només perquè sabia que estaves passant per alguna cosa extremadament personal i dolorosa, sinó perquè la vida ens colpeja a tots». Altres com Cindy Crawford han aplaudit la valentia i veritable essència de Linda, que han romàs inalterables malgrat el seu patiment.
I és que tant ella, com Crawford, Turlington o Schiffer han seguit explotant l'immens poder i èxit que van adquirir en la dècada dels 90. Això, tot i que la majoria d'elles ja passa dels cinquanta anys. De moment, Evangelista ja ha preparat un documental per Apple Tv en el qual pretén explicar la seva tràgica història, recordant temps millors i alertant sobre els perills de les intervencions estètiques.
«Tenir l'oportunitat d'explicar la nostra història en col·laboració amb el brillant equip d'Imagine, és tan emocionant per a nosaltres com esperem que sigui per als espectadors», ha admès. «M'encantaria que la gent veiés això com una celebració no només de les nostres històries individuals, sinó també del poder de l'amistat, els somnis i la perseverança».