Lori Mullen, una mare escocesa de 36 anys, fa dos anys va perdre la seva filla Harper Aitken, de tres anys, per un error mèdic. La dona va acudir a urgències amb la nena perquè es trobava malament, i estava convençuda que passava alguna cosa greu.
Lori Mullen i el seu marit van pregar als metges que sotmetessin la seva filla a tota mena de proves perquè tenia moltes molèsties. Amb la millor de les intencions, els experts van rebutjar la petició, ja que estaven convençuts que la malaltia no era alarmant.
A Harper li havia sortit una erupció a la panxa que va preocupar molt els seus pares, però a l'hospital no la van voler tractar. Lori i el seu home anima la resta de pacients a que «segueixin els seus instints», ja que la seva nena va morir «per un xiclet a l'estómac».
Harper va perdre la vida per una malaltia molt perillosa anomenada sèpsia, que és provocada per infeccions de diferents tipus. Tres de cada quatre pacients no la superen, i els pares de la nena volen visibilitzar aquest mal tan silenciós.
Els metges que van atendre la nena en cap moment van pensar que podia tractar-se de sèpsia, ja que no mostrava símptomes suficients. No obstant això, els pares estaven preocupats perquè es queixava de dolors severs des de feia molt de temps.
Lori Mullen, sobre Harper: «Era molt bruta»
Els pares de Harper Aitken estan destrossats, però volen que aquest error faci la volta al món perquè no es torni a cometre. No responsabilitzen ningú, però són conscients que si els metges haguessin confiat en ells res d'això hauria passat.
Mitjans internacionals s'han fet ressò de la notícia i Mullen ha parlat amb diversos periodistes per a honrar la memòria de la seva filla, que va morir amb tan sols tres anys i tenia tota la vida al davant.
«Era un cul inquiet: li encantava la dansa, la música i embrutar-se, era molt bruta», comenta fent al·lusió a l'esperit actiu de la nena. Molta gent no sap el perill que pot suposar que un xiclet se't quedi encallat a l'estómac, i la família d'Aitken vol fer consciència sobre això.
Enguany la nena compliria cinc anys, ja que els fets van succeir el 2019, tot i que els pares han parlat ara per a intentar ajudar. Abans que passés aquesta desgràcia, no sabien què era la sèpsia, i ara volen visibilitzar aquesta malaltia.
Harper Aitken «tenia al·lucinacions»
El 6 de març de 2019 és una data clau per a la família, ja que va ser aquell dia quan la nena va emmalaltir i va començar tot el procés. A la nit es trobava molt malament, però després va semblar estabilitzar-se, així que els pares no li van prestar gaire atenció.
Al cap de poc temps va tornar a notar molts dolors i «es va posar a 41,5 de febre», una cosa realment esgarrifosa. «Vaig trucar a una ambulància que la va portar a l'hospital, on la van tenir una estona en observació, però ja s'havia començat a trobar una mica millor», explica Lori.
Els metges la van sotmetre a diverses proves, entre elles una mostra de femta i una altra d'orina, i els resultats van ser preocupants. No obstant això, van pensar que era un virus comú, de manera que no li van donar més importància.
Una doctora va comprovar que les deposicions d'Aitken estaven contaminades, tot i que no va fer res per a estudiar l'origen de la infecció. «Li vaig demanar que ho mirés, però ella s'hi va negar i va dir que ho havia de deixar com un virus de la panxa», comenta la mare.
Ara, dos anys després, la família s'ha armat de valor per a explicar el que va passar, ja que consideren que és fonamental que els hospitals tinguin en compte totes les possibilitats. La nena podria estar viva si haguessin seguit «l'instint» dels pares, però ja no hi ha lloc per als retrets.
«L'erupció li havia desaparegut i la febre li estava baixant, així que em van dir me l'emportés a casa. A la nit tenia al·lucinacions i li va tornar a pujar la febre», comença dient Lori en una de les últimes entrevistes que li han fet.
«El matí següent es va animar, però cada dos per tres anava al lavabo perquè tenia diarrea. A la tarda, la meva mare li va veure un punt blau a la mà, així que li vaig aixecar la samarreta i vaig veure que tenia una erupció molt forta a l'esquena», conclou.
La família es va preocupar quan «els llavis se li estaven començant a posar blaus», però ja era massa tard. Van trucar a una ambulància i poc després es van acomiadar de la nena per sempre.