El pres nord-americà Jonathan Watson va ser condemnat el 2009 a cadena perpètua per assassinat. El 2020, a causa de la seva bona conducta, els responsables de la presó li van permetre compartir cel·la amb dos reclusos més. Tot i això, els dos companys que tenia al seu costat no resultaven del seu gust.
Es tractaven de dos condemnats per abusos sexuals a menors. Ell va advertir que no volia estar amb els dos pedòfils, però les seves peticions no van ser escoltades. Finalment acabaria matant-los a cops.
Watson va ser traslladat a la presó de nivell dos de Califòrnia. Això implicava que ja no hauria d'estar sol. Van decidir que David Bobb i Graham de Luis-Conti li farien companyia.
Aquests dos havien estat condemnats a cadena perpètua per agressió sexual agreujada a joves de menys de 14 anys. En vista d'això, Watson va reclamar immediatament tornar a una presó com l'anterior, on pogués estar sol, sense els dos pedòfils.
Va amenaçar que els «donaria una pallissa a un d'aquests homes» si no l'escoltaven. Però al centre penitenciari van fer cas omís. Van deixar la situació tal com estava, sense intenció de canviar res.
El pres els va matar a cops
El reclús condemnat a cadena perpètua per assassinat sabia que aquella situació no la suportaria gaire temps. En primer lloc, va posar fi a la vida de Bobb quan estava veient un programa de televisió infantil. Era el costum que tenia sempre.
Watson li va preguntar: «Realment veuràs això davant de tots nosaltres?». Va agafar un bastó i el va copejar amb extrema duresa fins a matar-lo, sense que la víctima es pogués defensar.
L'agressor tenia intenció de lliurar-se després de cometre el crim. Quan es dirigia al guarda de la presó es va creuar amb De Luis-Conti, l'altre pedòfil amb què compartia cel·la. Amb el mateix pal també posaria fi a la seva vida.
L'assassí no es penedeix dels crims
L'home va confessar els dos assassinats a través d'una carta al diari nord-americà The Mercury News. Explicava que «no podia dormir sense haver fet allò que tots els instints em deien que havia de fer en aquell moment».
Va voler posar-se a la pell de les famílies que havien patit les accions dels dos pedòfils. «Estic en una posició única on tinc accés a aquest tipus de persones i molt poc a perdre», ha assenyalat. Sabia que la seva situació entre reixes no patiria grans modificacions, ja que estava amb cadena perpètua.
«Vaig pensar que simplement li faria un favor a tots. Són veritables monstres i ho tornaria a fer», va assegurar sense cap mena de penediment.
Va afegir que «aquests individus són el pitjor malson de qualsevol pare». Admetia els dos crims de la presó i va deixar entreveure que tornaria a actuar de la mateixa manera si l'allotjaven de nou amb abusadors.
A la carta que va enviar al diari es va mostrar molt proper amb la gent que havia estat víctima dels atacs dels pedòfils. «Aquestes famílies passen anys planejant de manera acurada i articulada com donar als seus fills totes les oportunitats que mai no van tenir. I apareix un monstre que canvia la trajectòria d'aquest nen per sempre», va explicar.
Després de tot això, Watson va ser jutjat i condemnat un altre cop a cadena perpètua, però sense possibilitat de sortir en llibertat condicional. Va deixar clar que tornaria a actuar de la mateixa manera si coincidia entre reixes amb algun condemnat per abús a menors. Confia que la pròxima vegada li facin més cas i no calgui lamentar més morts.