La imatge de dones oferint serveis sexuals als marges d'algunes carreteres és habitual a les comarques gironines. La Jonquera, Alt Empordà, és un dels punts on la problemàtica és més evident. Tot i que en els últims anys hi ha menys dones exercint al carrer, i que el municipi només té un bordell, el més gran en dimensions, la situació fronterera el converteix en un pol d'atracció per a aquells que busquen aquests serveis. Els partits polítics recorden que el municipi té molts potencials i que, tot i que el problema de la prostitució està enquistat, no és superior al d'altres poblacions.
L'any 2009 el consistori va aprovar una ordenança per prohibir l'oferta i la demanda d'aquests serveis, amb multes d'entre 750 i 3.000 euros. Deu anys després, la mesura s'ha mostrat poc eficient i les formacions amb representació al consistori (PDeCAT, ERC i PSC) que concorren a les eleccions reclamen una reforma del Codi Penal que tipifiqui com a delicte la petició de serveis sexuals.
[predef]catalunya-diari-81[/predef]
La problemàtica de la prostitució al carrer no és exclusiva de la Jonquera però aquest municipi de poc més de 3.000 habitants és conegut arreu i, especialment, a França com un punt on poder accedir a aquests serveis, penalitzats al país veí. La població fa anys que lluita perquè es reconeguin els altres «potencials» que té, però l'estigma és encara molt present i provoca problemes associats de violència o de consum de drogues. L'Ajuntament va aprovar l'any 2009 una ordenança, que després es van fer seva altres poblacions de la comarca, prohibint la prostitució al carrer i la venda ambulant, una altra de les principals problemàtiques que pateix.
La normativa, que sanciona tant les noies que exerceixen com els clients, preveu multes d'entre 750 euros, en infraccions lleus, als 3.000 euros. Durant l'any passat se'n van interposar 31, una més que l'any 2017 i 41 menys que el 2016, quan se'n van posar 72. Les dificultats per cobrar-les sumada a la feina administrativa que suposa per a la Policia Local del municipi controlar aquesta situació fan que la mesura sigui, a la pràctica, poc efectiva.
Tots els partits amb representació al consistori coincideixen que les eines que tenen a l'abast no són suficients i que cal una reforma del Codi Penal que prohibeixi aquesta pràctica. La candidata de Junts per la Jonquera i actual alcaldessa, Sònia Martínez, assegura que la prostitució no és una problemàtica única del municipi però admet que la situació frontera i la regulació que hi ha a França propicia que «aquí en patim les conseqüències».
Martínez admet que moltes de les multes no s'arriben a cobrar i que imposar-se suposa un sobreesforç administratiu tant per a la policia com per al personal de l'Ajuntament. «No només per un tema d'imatge sinó perquè hi ha una preocupació per aquestes noies que estan a la carretera sense cap tipus de seguretat i ho fan en condicions pèssimes», afegeix. Per això, diu, continuaran demanant el canvi.
«Tenim molts potencials»
La radiografia que fa de la situació la candidata d'ERC, Anna Pérez, és molt similar. «La Jonquera té molts potencials però evidentment aquest problema hi és. La situació fronterera facilita aquestes situacions, és la penyora que hem de pagar», assegura.
Pérez diu que el municipi té poc més de 3.000 habitants però que, en canvi, a nivell de serveis està preparat per a 10.000 persones. En canvi, «tenim la policia de municipis de menys de 5.000 habitants». La formació, que actualment té quatre regidors a l'oposició, diu que és un problema que afecta tota la comarca i que porta altres problemes associats com el tràfic i consum de droga.
«La Jonquera també és un lloc de negoci»
El candidat del PSC, Narcís Quintana, afirma que la prostitució «no és un fet distintiu de la Jonquera». «Es dona al mateix nivell o, fins i tot, més als pobles veïns però aquí sempre sortim com un lloc de prostitució», remarca. «I no és així. La Jonquera és un lloc de negoci, és una vila pròspera però, malauradament, com en altres poblacions, tenim aquest problema», insisteix. Per Quintana, la prostitució és un «drama humà i personal» però també s'acaba convertint en un problema de seguretat perquè porta problemes associats com aldarulls o venda de droga.
«Fa molts anys que dura»
A finals del 2017, es va crear la Plataforma de Veïns de la Jonquera arran d'un increment de robatoris i de problemes vinculats al tràfic de drogues. L'entitat reclama des d'aleshores més seguretat a la població. Sobre el problema de la prostitució, el seu portaveu, Fitu Guillén, admet que és una situació que fa molts anys que dura. «De la Jonquera sempre es parla d'això però la Jonquera no és només això», diu.
Guillen creu, però, que amb les multes i la pressió policial el problema no es resoldrà. «Potser amb més policia es dissuadiria però crec que cal canviar les lleis perquè són molt favorables als delinqüents», insisteix.
Acompanyar i assessorar les dones
L'associació Genera fa més de deu anys que atén dones a la Jonquera i a Figueres. Tant les que exerceixen a la carretera com les que ho fan en clubs. L'entitat, amb seu a Barcelona, va cada quinze dies a Figueres i un cop al mes a la Jonquera. Al municipi, tenen un local a Can Laporta però també compten amb el que anomenen «unitats mòbils», que va als espais de treball de les dones, tant si són pisos, clubs o a la via pública.
Durant tot l'any passat, a tota la comarca van fer 982 atencions a 257 dones. D'aquestes, 140 van acudir a l'associació per primera vegada. La Ruth i la Gabrielle, que treballen a l'entitat, asseguren que aquestes dades no són superiors a d'altres punts de Catalunya i admeten que en aquest àmbit és molt complicat fer comparatives. «No és que hi hagi més prostitució que en d'altres llocs sinó que és un poble petit on hi ha clubs grans i és fronterer però de prostitució i de forçada n'hi ha a molts punts», remarca la Ruth.
Oferir acompanyament a les dones
L'associació ofereix a les dones des de material de treball, com preservatius, i assessorament fins a consultes vinculades als seus drets laborals. «La nostra entitat té una perspectiva pro drets que posa el punt de mira en les carències que tenen», diu la Gabrielle. També tenen un conveni sanitari perquè puguin accedir a revisions mèdiques perquè «com que no cotitzen, no hi tenen accés».
En general, diu que les consultes que els fan van, majoritàriament, adreçades a la petició de material però també en tenen moltes sobre l'accés al circuit de salut i temes d'estrangeria. «És clar que n'hi ha prostitució forçada però la proporció de dones en situació de prostitució forçada és més baixa que les que treballen per elecció pròpia», explica la Ruth. També alerten que multar pot portar les dones que exerceixen la prostitució a situacions de vulnerabilitat. «La dona no se n'anirà, anirà a un altre lloc, però la situació no deixarà d'existir», insisteix la Ruth.
«Vull tornar a Romania»
L''ACN' ha pogut parlar amb una de les noies que exerceix a la carretera des de fa tres anys al carrer. Vol mantenir-se en l'anonimat però assegura que va decidir venir per voluntat pròpia des de Romania perquè allà mai hagués aconseguit tenir una vida normal. Hi va deixar família i diu que té previst tornar al seu país quan hagi aconseguit prou diners. «Aquí estic fitxada com a prostituta i ja no hi puc fer res més», diu.
Es queixa de la pressió policial i diu que sovint li posen multes per exercir però que no les paga perquè no pot afrontar-ho. També assegura que ha viscut situacions de risc amb alguns clients. En una ocasió, explica, un va intentar robar-li però va aconseguir escapar perquè la va ajudar una altra noia amb un client.