Carles Puigdemont no podrà declarar com a testimoni en el judici que tindrà lloc d'aquí a uns dies arran els fets de l'1-O. Aquesta és la decisió que ha pres el Tribunal Suprem, que rebutja d'aquesta manera la petició que havien dut a terme diversos processats. Els demandants esperaven que, almenys, Puigdemont pogués intervenir per videoconferència però, segons ha avançat 'La Vanguardia', aquesta possibilitat ha quedat totalment descartada.
La situació legal de Puigdemont, principal motiu de la negativa
El Tribunal Suprem ha decidit desestimar la petició d'alguns dels processats pel judici del referèndum per tal que l'expresident de la Generalitat declarés com a testimoni en el litigi. Per justificar-ho, l'òrgan al·lega la gran dificultat que existiria a l'hora d'encaixar la citació a causa de la situació legal de Puigdemont, el qual també està processat, si bé en el seu cas és per rebel·lió.
Així les coses, i sempre segons la versió del diari citat anteriorment, de res serveix que la causa de l'expresident del PEeCAT estigui temporalment arxivada, ja que Puigdemont ni tan sols podria declarar a través d'una videoconferència en cas que acceptéssin el seu testimoni. Encara menys podria presentar-se físicament al judici, o seria immediatament detingut per les autoritats espanyoles.
Diversos polítics signen un manifest per demanar un judici just
La notícia ha saltat a la llum poc després de fer-se públic que diverses personalitats importants de l'esfera política catalana —i també els advocats dels exconsellers— han elaborat un text per demanar que el Tribunal Suprem alliberi els líders independentistes empresonats per poder afrontar el judici «amb prou garanties». A més, reclamen un judici just pels exconsellers presos, on es pugui garantir amb total seguretat el seu dret de defensa.
Puigdemont és un dels signants d'aquest escrit, si bé no és l'únic. Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilal i Artur Mas també han signat el manifest, tots ells en qualitat d'expresidents de l'executiu català, així com els expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert. Finalment, el síndic de greuges també està integrat en aquesta iniciativa.