En Roberto tenia 76 anys, vivia sol al seu pis al barri de Sants i era conegut pel seu caràcter faldiller. Els seus veïns asseguren que era freqüent veure'l acompanyat de dones joves, en molts casos prostitutes. L'última, una noia de 30 anys, va anar a casa seva dilluns passat a la tarda.
Mitja hora després que la dona se n'anés, els veïns es van alarmar en veure sortir fum de l'habitatge. Després d'apagar el foc, els bombers van trobar el cos sense vida de Roberto. El seu trist final ha causat commoció, però no sorpresa; ja que més d'un temia que algun dia passés una desgràcia.
La tràgica mort d'en Roberto ha tret a la llum la seva agitada vida, que va fer un gir quan es va separar de la seva dona. Aquests dies els veïns no parlen d'una altra cosa, mentre al pis encara fa olor de cremat. Mentrestant, la policia continua investigant les causes que van provocar l'incendi mortal.
La desordenada vida de Roberto
Roberto va néixer a Astúries fa 76 anys i sent petit es va mudar amb la seva família al barri de Sants a Barcelona. Es va criar al número 57 de l'avinguda Josep Tarradellas. Després de separar-se de la seva dona es va traslladar al número 61 de la mateixa avinguda, on vivia de lloguer per 300 euros al mes.
La separació de la seva dona va canviar radicalment la vida d'aquest home prim i baixet que semblava «poca cosa». Just coincidint amb la fi del seu matrimoni va tenir un greu problema de salut pel qual va haver de ser intervingut del cor. Tot i això, Roberto va començar a portar una vida desordenada.
Els seus veïns recorden el constant anar i venir de dones que sempre l'anomenaven 'papi'. Però a més de les dones de companyia, rebia també la visita de companys de gresca assidus a les festes que muntava al seu pis. Així doncs, alcohol, tabac i dones, allà mai no faltava de res.
Fumava i bevia molt
Els veïns de Roberto solien queixar-se del soroll, de les molèsties i del fum dels cigars. Però ell, un home esquiu i amb un caràcter difícil, anava a la seva i feia orelles sordes de les queixes dels altres. Llavors, al llarg de tots aquests anys, l'home va collir una mala fama de gresca i faldiller.
Els residents de l'immoble coincideixen que portava sempre dones a casa seva, i personatges que moltes vegades ni coneixia. «Fumava i bevia molt quan no podia per la seva salut», explica un veí. I afegeix que «sempre vaig pensar que algun dia li cauria el cigar mentre dormia i acabaria cremat».
El seu presagi es va fer realitat aquest dilluns a la tarda, cap a les 18.00 hores, quan el pis de Roberto va sortir incendiat. El conserge recorda haver vist una noia de 30 anys amb un carretó de nadó ficant-se a casa seva. Mitja hora més tard en va sortir amb el carretó, i es va desfermar la tragèdia.
Investiguen l'incendi
Els veïns van observar que del tercer tercera, on vivia Roberto, sortia molt de fum. Van avisar els bombers de Barcelona, que una hora i mitja després van aconseguir extingir el foc. Al pis incendiat jeia el cadàver de l'ancià, que havia mort com molts temien.
Els Mossos d'Esquadra investiguen les causes de l'incendi, que en principi no sembla intencionat. Alhora, barregen com a principal hipòtesi una distracció, potser un cigar encès al llit o al sofà, tal com durant anys van témer els seus veïns. Una mort que es veia venir, asseguren tots.
Es tracta d'un nou incendi greu a Barcelona, i ja en van uns quants en poc temps. L'últim es va cobrar la vida de tres persones a un pis okupat de Santa Coloma de Gramenet. En aquest cas, però, l'incendi sí que va ser provocat segons la investigació dels Mossos d'Esquadra.
Amic de les ferrovelleres
Roberto es va separar de la seva dona fa vint anys, i des de llavors no treballava. Havien portat una empresa d'ordinadors a Madrid i havien tingut dos fills, un noi i una noia. La filla de Roberto va donar-li dues netes, però amb el temps es van distanciar i la família no el visitava.
El porter de l'edifici assegura que Roberto era un paio intel·ligent, que tot i no haver estudiat va saber tirar endavant la seva empresa. Amb els anys, però, el seu comportament va empitjorar, ja que sempre es queixava per tot, mai no feia cas i entrava sempre fumant i sense mascareta.
Amb els anys va establir una relació de confiança amb les dones que es passegen amb el carro de la ferralla amunt i avall. De tant en tant els convidava a un cafè al bar de la cantonada i les portava a casa. Era freqüent que les noies truquessin a l'intèrfon demanant per 'papi'.