Josué Monge García va desaparèixer el 10 d'abril de 2006, amb 13 anys. Aquella nit, el seu pare Antonio se'n va anar a dormir a les 12 com si no hagués passat res. Però llavors, tretze dies després, va sortir amb la seva furgoneta i mai més va tornar a casa.
Els noms de Josué i Antonio, pare i fill, segueixen figurant en la llista de desapareguts a Espanya. Però, la mare de l'infant està segura de què va passar: «El meu fill està mort i el seu pare el va matar». Isabel creu que va ser un cas de violència vicària com el que va passar fa poc a Tenerife, amb Anna i Olivia.
Josué era el mitjà de tres germans. Avui tindria 29 anys, quatre més que el seu germà Andrés i sis menys que el major, Benjamín. Però el seu rellotge es va aturar fa quinze anys, quan sent un adolescent va acabar sent víctima dels maltractaments del seu pare.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
L'origen de la seva desaparició parteix una setmana abans. La seva mare Isabel va decidir plantar cara al seu maltractador i li va demanar que marxés de casa. Encara que era algú molt possessiu, tot just va posar objeccions, però Antonio mai va arribar a abandonar la llar familiar.
Era tal el terror al qual tenia sotmesa a la seva família, que Isabel desitjava que tingués un accident a la feina i es matés. «Que Déu em perdoni, però és l'única manera que tenia d'alliberar-me d'ell», confessa ara a 'El Mundo'. Però Antonio ni se'n va anar, ni es va matar.
La misteriosa desaparició de Josué
El dia abans de la desaparició de Josué era Diumenge de Rams. Antonio sempre era molt estricte amb els seus fills, però aquella vegada va permetre que el menor dormís a casa d'un amic. Va ser al barri de Vistazul, a uns 300 metres del domicili dels Monge.
Isabel sempre ha sospitat que el seu fill mai va arribar a casa del seu amic, i que va morir aquella mateixa tarda. Antonio treballava a Trànsit muntant i reparant comptadors a les carreteres. Sortia als matins, i solia cobrir el territori de les províncies de Sevilla, Cadis, Còrdova i Huelva.
La tarda d'aquell diumenge li va dir a la seva dona que anava a mirar unes instal·lacions. Li va oferir al seu fill Josué portar-lo a Vistazul, perquè li venia de camí. Isabel va anar a comprar amb el seu fill petit i va trucar al seu marit a mitja tarda, però va notar una cosa estranya.
Encara que suposadament estava treballant a la carretera, no se sentia soroll de cotxes. Isabel va tornar a casa a les 21.30 i el seu marit quinze minuts després. No portava res de roba a la part de dalt, i vestia uns pantalons diferents dels quals tenia posats en sortir.
«M'he canviat perquè m'he tacat», és l'excusa que Antonio li va donar a la seva dona. També li va dir que no truqués a Josué per veure com estava: «Per què li trucaràs, deixa'l que està gaudint». L'endemà, la família s'adona que el nen no hi és.
Antonio, el principal sospitós
No hi havia tornat al matí com havien quedat, i el seu mòbil estava apagat. A més, el seu amic Alberto va explicar que Josué no havia anat a casa seva. Li havia trucat dient que aniria més tard, però mai es va presentar tal com havien acordat.
D'altra banda, una veïna va veure a Josué muntat en la seva bicicleta al costat de la furgoneta d'Antonio. Va anar a llençar les escombraries, i quan va tornar només va veure al vehicle enfilar el carrer amunt. Totes aquestes dades feien témer el pitjor, i el nerviosisme en la família va augmentar.
Veïns, amics i familiars es van reunir a casa del menor per ajudar a trobar-lo. Poc després va arribar Antonio, que negava haver estat amb el nen la tarda anterior. Aquella nit es va ficar al llit aviat i l'endemà se'n va anar a treballar com si res.
Aquell mateix dia, les càmeres van anar a casa dels Monge i van captar l'aspecte seriós d'Antonio. Semblava afectat, però no li va brollar ni una llàgrima. Analitzades a posteriori, els agents van valorar que estaven davant d'un psicòpata «per la forma de parlar i de moure's».
El pare, acorralat, va intentar convèncer els investigadors que es tractava d'una fuga voluntària. Deia que havia suspès vuit assignatures i que s'havia endut 30 euros. A poc a poc, les sospites van anar augmentant dia rere dia, fent que Isabel descartés aquesta possibilitat.
«Li vaig veure una esgarrapada al braç i li vaig preguntar per la roba que portava aquell dia, em va dir que l'havia llençat», explica. Isabel va posar a la policia sobre la pista del seu marit, i va ser llavors quan van començar a sospitar d'ell. «Estava com un zombi, aïllat, pensatiu», recorda.
La desaparició d'Antonio
Isabel va decidir plantar cara al seu marit i el va amenaçar d'explicar els maltractaments a la policia si no deia on era Josué. El 23 d'abril, tretze dies després de la desaparició de l'infant, Antonio va agafar les claus de la furgoneta i va sortir de casa per no tornar mai més.
Abans de marxar va demanar al seu fill gran que cuidés de la seva mare i del seu germà. «Jo em trobaré amb Josué», va afegir davant la sorpresa del noi. La teoria que plantegen tant la mare com la policia és que primer va matar el seu fill i després es va suïcidar.
Però hi ha una cosa que segueix cridant l'atenció en aquest cas: la bicicleta de l'infant i la furgoneta del pare mai van aparèixer. Es va emetre una ordre internacional de recerca i captura, però ni rastre. Isabel té avui 63 anys i es guanya la vida netejant perquè no té reconegut el dret a les ajudes per violència de gènere.