La venda ambulant sense autorització a la ciutat de Barcelona, el conegut com a top manta, com cada estiu, ha tornat a l'ull de l'huracà aquesta setmana després dels greus incidents registrats a la capital catalana, amb l'agressió d'un turista nord-americà. Aquests fets, que encara s'estan investigant i pels quals no s'ha detingut ningú, van arribar just l'endemà que un grup de manters també agredís agents dels Mossos durant una intervenció a Salou.El top manta s'ha convertit en un problema de seguretat, els grups municipals de l'oposició i la plataforma afectats per la venda ambulant demanen contundència al govern municipal però Ada Colau busca alternatives que no passin per l'actuació policial.
El top manta fora de control
El problema del top manta, o el fenomen de la venda ambulant, segons l'Ajuntament de Barcelona, ha superat nivells de temporades anteriors i la conflictivitat ha augmentat. Deixant de banda la situació social dels manters, si es fa una anàlisi en l'àmbit de la seguretat de la situació, s'arriba a la conclusió, i així ho han explicat diferents fonts policials a CatalunyaDiari.cat, que el top manta està fora de control i que els manters tenen una sensació d'impunitat.
No hi ha ordres directes dels comandaments per no lluitar contra els venedors del top manta, però els agents que estan al carrer, els de la Guàrdia Urbana de Barcelona, saben que qualsevol intervenció que es faci amb els manters avui en dia pot acabar amb moments de tensió i de violència.
Patrullatge de saturació sense intenció de sancionar
Tenint en compte que el nombre de venedors s'ha disparat, podent superar els 200 en punts turístics de la ciutat, els comandaments insisteixen en la «proporcionalitat» abans d'iniciar qualsevol intervenció. Si una patrulla de dos agents de la Guàrdia Urbana decideix identificar o confiscar el material d'un d'aquests venedors que està infringint l'ordenança municipal, la situació es pot complicar. Per aquest fet, s'ha optat per no identificar, denunciar ni retirar el material. Les intervencions que s'han fet amb identificació dels venedors han acabat amb problemes d'ordre públic on ha calgut la presència d'agents amb material antiavalots.
La Guàrdia Urbana ha optat, i des de dijous passat amb més insistència, en desplegar agents que fan passades, amb cotxes i furgonetes, motocicletes i a peu pels punts amb més concentració de manters, a plaça de Catalunya i el tram de dalt de la Rambla, per fer-los moure. Tot i que no s'identifica als venedors ni es vol confiscar el material, l'objectiu dels agents de la policia de la ciutat és anar-los movent.
El joc del gat i la rata durant tot el dia
Si no poden estar més de cinc minuts amb la manta estirada, la venda es complica. Els manters no desisteixen i van movent-se per tota la plaça de Catalunya. Amb els productes al coll, van obrint i tancant la manta segons si veuen més o menys policia. Fins que la patrulla no els passa just per davant, no recullen. CatalunyaDiari.cat va ser testimoni d'aquest patrullatge aquest diumenge al vespre. En pocs minuts els manters ocupen el tram lateral de la plaça, a la zona de l'FNAC, i s'hi estan fins que tornen a passar els agents de la Guàrdia Urbana.
L'alta presència de patrulles evita que els manters hi puguin estar gaire estona, una imatge que dista de les que s'havien vist les darreres setmanes. Els manters saben quan hi ha canvis de torn. Durant gairebé una hora, entre les nou i les deu del vespre, els manters poden recuperar el control de la plaça. Surten del subsòl, on poden seguir venent, ja que la Guàrdia Urbana, per seguretat, no hi baixa, i s'instal·len a l'exterior.
Des de la cantonada amb ronda de la Universitat i a poc a poc anar guanyat terreny, si no hi ha policia, fins a la zona del Zurich i el tram de dalt de la Rambla. Quan passen pocs minuts de les deu del vespre, amb els agents del nou torn, torna el joc del gat i la rata. Agents amb motos i caminant tornen a pentinar la zona. Alguns dels manters, a quarts d'onze, veient que no podran vendre més decideixen donar la jornada per acabada i marxen amb el Metro de plaça de Catalunya.
Ordenances, propietat industrial i llei d'estrangeria
Aquest tipus de patrullatge que fa la Guàrdia Urbana, que no identifica ni confisca el material, ha generat una sensació d'impunitat que els manters aprofiten. Fonts de la policia, agents consultats per CatalunyaDiari.cat a peu de carrer, que prefereixen no facilitar el seu nom, asseguren que les intervencions són molt complicades i cada cop més perilloses. «No tenim el suport dels polítics» i quan s'intervé «som insultats i fins i tot agredits». Tot i que sota la consigna de la proporcionalitat s'ha decidit actuar amb menys contundència, quan s'ha volgut identificar algun manter sempre ha calgut recórrer a unitats d'ordre públic per evitar incidents majors.
«Els missatges a l'opinió pública són uns, però nosaltres hem vist com cada cop són més violents amb nosaltres quan volem intervenir», assegura un comandament. El canvi en la gestió de la mercaderia, asseguren fonts policials, és també el que ha fet canviar el seu comportament. Ara els manters compren el material i el paguen abans de sortir al carrer, si la policia els hi confisca, perden els diners que hi havien invertit.
Amb aquest patrullatge es deixa de lluitar contra les infraccions de les ordenances municipals que prohibeixen la venda ambulant sense la pertinent autorització municipal però també s'evita fer complir la llei en altres àmbits com en la propietat industrial —la majoria de productes que es venen són falsificats de marques reconegudes— i també en la llei d'estrangeria —alguns dels venedors de nacionalitat senegalesa es troben a l'Estat espanyol sense permís de residència.
Macrooperatiu amb Mossos i Policia Nacional
El gran nombre de manters que s'han instal·lat a la ciutat de Barcelona i la seva reacció a l'acció de la policia fa impossible que amb intervencions com les que es feien fa anys amb patrulles de seguretat ciutadana es pugui evitar i lluitar contra el top manta. Tal com explica Òscar Giró, delegat del sindicat SAP-PL de la Guàrdia Urbana de Barcelona, per poder intervenir ara caldria activar un macrooperatiu contundent que igualés els recursos policials als manters actuals.
Per Giró l'operatiu s'hauria de fer amb unitats d'ordre públic també dels Mossos d'Esquadra i amb la col·laboració d'agents de la Policia Nacional per treballar els presumptes delictes, sigui el de la propietat intel·lectual o la llei d'estrangeria. Si bé aquest operatiu hauria de ser contundent, pel delegat de SAP-PL és l'única manera de poder frenar el top manta, ara fora de control. Cada dia que passa el problema es fa més greu, asseguren fonts policials.
Antigament s'havien fet operacions contra la venda ambulant amb la col·laboració dels Mossos i de la Policia Nacional amb identificacions i requisant el material als venedors. Amb els recursos operatius actuals és impossible aturar el top manta; si es fes un operatiu de grans dimensions, conjuntament amb feina d'investigació per esbrinar d'on surt el material, es podria iniciar l'inici del final de la venda ambulant. Amb tot, Giró també apunta que caldrà mantenir la presència policial durant dies si es vol acabar amb el top manta.
L'estiu de 2016, sense top manta a la Barceloneta
Agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra van prendre el control de l'avinguda Joan de Borbó a la Barceloneta durant l'estiu de 2016. Furgonetes de l'ARRO i de la Brigada Mòbil cada 50 metres al llarg de tot el passeig van evitar que s'hi instal·lessin manters quan Interior estava controlat pel conseller Jordi Jané. Oficialment s'assegurava que era part del protocol de la lluita antiterrorista però fonts dels Mossos d'Esquadra van confirmar que era per evitar que els manters s'hi instal·lessin. La mesura no va agradar a l'Ajuntament de Barcelona, que veia com els Mossos agafaven protagonisme en el problema del top manta. Aquest estiu el top manta s'ha tornat a instal·lar a l'avinguda Joan de Borbó.
Sense voluntat política
Però per atacar i voler acabar amb el top manta a Barcelona cal, com també reconeix Giró i altres fonts policials, i més si es vol fer amb la contundència que es demana ara quan s'ha perdut el control al top manta, voluntat política. Cal que l'Ajuntament situï la lluita contra la venda il·legal pels carrers de Barcelona entre les prioritats i s'activin les taules de treballar per activar operatius conjunts amb la policia catalana i la policia de l'Estat.
El govern d'Ada Colau ha activat algunes iniciatives per donar alternatives als venedors ambulant del top manta però el problema segueix enquistat a la ciutat i cada cop amb més venedors i més violents. Les cooperatives i els sindicats de manters, tutelats per l'Ajuntament, no han revertit la situació i des de SAP-PL es creu que fins i tot ha servit d'efecte crida. Durant el mandat de Barcelona en Comú s'han interposat, segons el consistori, 70.000 multes per venda ambulant, tot i que la majoria no s'han arribat a cobrar.
El govern de la ciutat de Barcelona no veu en la sortida policial una manera d'acabar amb el conflicte del top manta però l'oposició cada cop pressiona més demanant solucions a l'alcaldessa. Els grups municipals del PDeCAT, ERC, Cs i PSC han sol·licitat aquest dilluns la convocatòria d'una comissió extraordinària de Seguretat pel «deteriorament» de Barcelona, en què demanaran la dimissió de l'alcaldessa, Ada Colau, com a regidor de Seguretat.
S'han sumat a la proposta que va fer aquest diumenge el Partit Popular d'Alberto Fernández Díaz. Els grups municipals demanaran al govern municipal que doni instruccions clares a la Guàrdia Urbana per fer complir les ordenances municipals i lluitar contra el top manta. Fernández Díaz qualifica la situació de «crisi» i creu que Ada Colau «ha perdut el control de la ciutat».
Els comerciants demanen més contundència
Fermín Villar, portaveu de la Plataforma d'Afectats pel Top Manta assegura que l'Ajuntament de Barcelona resta passiu davant la crisi del top manta. «L'alcaldessa s'omple la boca dient que els manters s'han integrat. I tenim milers de persones venent il·legalment al carrer», ha assegurat en una entrevista a RAC1. Des de la plataforma, que engloba entitats del centre de la ciutat i comerciants i restauradors, es demana «més pressió policial» al govern d'Ada Colau. «Barcelona ha de ser una ciutat d'acollida i pot donar moltes coses a molta gent. Però s'ha de fer legalment», insisteix Villar.