La banda terrorista Euskadi Ta Askatasuna (ETA) ha anunciat que finalment es dissol. Una notícia esperada per tothom i que es farà efectiva en una posada en escena aquest divendres, 4 de maig, a Cambo-les-Bains, al País Basc francès. Hi intervindran diversos membres de l'esquerra abertzale, partits bascos i francesos i agents internacionals.
Abans, i segons ha avançat Naiz, ETA ha fet un comunicat des de Ginebra i que ha llegit Josu Ternera que anuncia que han desmantellat totes les seves estructures i que deixa de ser un agent polític al País Basc. Des del govern espanyol es creu que ETA «no es dissol», ja que ja havia estat derrotada per les forces de seguretat de l'Estat. El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, avisa que demà no canviarà res i que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil seguirà perseguint els terroristes d'ETA que encara estan en cerca i captura.
El currículum negre que es tanca ara ha deixat 853 morts i més de 2.500 ferits als estats espanyols i francesos des de 1958. Les estratègies d'ETA han anat variant durant els anys que ha durat el conflicte, canviant d'objectius o ampliant-los, segons les diferents assemblees i direccions polítiques i militars dels diferents 60 anys que ha durat el terror. Des d'assassinats de militars i agents de policia, passant per polítics i funcionaris i, també, amb atemptats a gran escala, com el de Barcelona de l'any 1987.
El rastre sanguinari d'ETA a Catalunya: 55 morts i centenars de ferits
A Catalunya ETA ha matat 55 persones, la majoria d'assassinats, perpetrats pel conegut comando Barcelona de la banda terrorista. Va ser desarticulat en diverses ocasions però nous terroristes legals —sense fitxar— es tornaven a instal·lar a la capital catalana per sembrar el terror.
La primera víctima mortal de la banda terrorista basca a Catalunya va ser l'any 1975, encara en el Franquisme. Un caporal de la Policia Nacional, Ovidio Díaz López (31 anys), va morir el 6 de juny en un intercanvi de trets amb membres d'ETA que havien atracat una sucursal del Banc de Santander al carrer de Casp, a la capital de Catalunya. Era una del model que feia servir ETA per aconseguir fons.