CatalunyaDiari.cat

Telegram : +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Els atemptats mortals d'ETA a Catalunya: 55 assassinats

La banda terrorista es dissol després de 60 anys de terror | A Catalunya ETA ha deixat 55 persones mortes en diversos atemptats: Hipercor i Vic, els més sanguinaris
Un mural a favor d'ETA en un carrer del País Basc. | CatalunyaDiari.cat

 

La banda terrorista Euskadi Ta Askatasuna (ETA) ha anunciat que finalment es dissol. Una notícia esperada per tothom i que es farà efectiva en una posada en escena aquest divendres, 4 de maig, a Cambo-les-Bains, al País Basc francès. Hi intervindran diversos membres de l'esquerra abertzale, partits bascos i francesos i agents internacionals.

 

Abans, i segons ha avançat Naiz, ETA ha fet un comunicat des de Ginebra i que ha llegit Josu Ternera que anuncia que han desmantellat totes les seves estructures i que deixa de ser un agent polític al País Basc. Des del govern espanyol es creu que ETA «no es dissol», ja que ja havia estat derrotada per les forces de seguretat de l'Estat. El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, avisa que demà no canviarà res i que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil seguirà perseguint els terroristes d'ETA que encara estan en cerca i captura.

 

El currículum negre que es tanca ara ha deixat 853 morts i més de 2.500 ferits als estats espanyols i francesos des de 1958. Les estratègies d'ETA han anat variant durant els anys que ha durat el conflicte, canviant d'objectius o ampliant-los, segons les diferents assemblees i direccions polítiques i militars dels diferents 60 anys que ha durat el terror. Des d'assassinats de militars i agents de policia, passant per polítics i funcionaris i, també, amb atemptats a gran escala, com el de Barcelona de l'any 1987.

 

El rastre sanguinari d'ETA a Catalunya: 55 morts i centenars de ferits

A Catalunya ETA ha matat 55 persones, la majoria d'assassinats, perpetrats pel conegut comando Barcelona de la banda terrorista. Va ser desarticulat en diverses ocasions però nous terroristes legals —sense fitxar— es tornaven a instal·lar a la capital catalana per sembrar el terror.

 

La primera víctima mortal de la banda terrorista basca a Catalunya va ser l'any 1975, encara en el Franquisme. Un caporal de la Policia Nacional, Ovidio Díaz López (31 anys), va morir el 6 de juny en un intercanvi de trets amb membres d'ETA que havien atracat una sucursal del Banc de Santander al carrer de Casp, a la capital de Catalunya. Era una del model que feia servir ETA per aconseguir fons.

«Atracaments polítics», és com els hi deia ETA. Entraven armats i avisaven que eren d'ETA, que només volien els diners. L'alarma, però, es va activar i una patrulla de la Policia Nacional es va dirigir cap a l'oficina bancària. Els terroristes ja sortien i es va iniciar un tiroteig. Díaz López va caure mort a terra ferit per set trets. Mesos més tard la policia va poder detenir a dos terroristes vinculats als atracaments i a qui també es va poder relacionar amb la mort de l'agent de la Policia Nacional.

 

La primera víctima mortal de la democràcia, l'any 1985

Ángel González Pozo (28 anys) vigilava l'exterior de la comissaria de la Policia Nacional de plaça Espanya de Barcelona quan un cotxe-bomba d'ETA, carregat amb 25 quilos d'explosiu Goma 2 i metralla, va acabar amb la seva vida i va ferir dotze persones més. Si la del 1975 va ser la primera víctima mortal d'ETA a Catalunya, la mort de l'agent González Pozo va ser la primera d'ETA en democràcia a Catalunya.

 

En un primer moment Terra Lliure (1978 - 1991) es va atribuir l'atemptat però fonts policials de l'època no van donar-hi valor, tenint en compte la poca estructura que tenia aquesta organització catalana. Poques setmanes més tard es va poder confirmar que ETA estava darrere de l'explosió de plaça d'Espanya.

 

1987, l'any més negre d'ETA a Catalunya

Els anys de plom d'ETA van deixar centenars de morts, també a Catalunya. L'any 1987 la banda terrorista va matar, el 27 de març, a l'agent de la Guàrdia Civil Antonio González Herrera, el 2 d'abril, al mecànic Juan Fructuoso Gómez i el mes de juny, amb una bomba al soterrani de l'Hipercor de Barcelona, a 21 persones.

 

González Herrera (27 anys), agent de la Guàrdia Civil va morir després de l'explosió d'una furgoneta carregada amb 45 quilos d'amonal aparcada a l'entrada del Port de Barcelona, al costat d'un punt de control de la Guàrdia Civil. Divuit persones més van resultar ferides de diversa consideració. Anys més tard es va poder condemnar a Rafael Caride Simón, Domingo Troitiño Arranz i Josefa Mercedes Ernaga Esnoz com autors materials de l'atac terrorista. Van aparcar la furgoneta el dia abans i la van accionar amb un comandament a distància.

 

Una setmana més tard, també amb un cotxe bomba, ETA va matar Juan Fructuoso Gómez (27 anys). Treballava de mecànic per la zona de la Meridiana, havia aparcat el cotxe i anava cap a treballar quan va explotar un vehicle. L'objectiu era una patrulla de la Guàrdia Civil que passava pel costat, però va rebre ell i va morir a l'acte. Set persones més, tres d'elles agents de la Guàrdia Civil, també van resultar ferits.

 

Domingo Troitiño i Josefa Mercedes Ernaga, dos històrics d'ETA, també van ser condemnats per aquest atemptat. Eren considerats dos dels integrants, junt amb Rafael Caride, del «comando Barcelona», un dels més sanguinaris i actius d'ETA. En un primer moment eren considerats un «comando legal», tal com s'anomena als comandos dels quals no se sap quins terroristes en formen part, però les forces de seguretat els van anar encerclant i a finals del 1990 van caure. Tot i que va ser desmantellat en diverses ocasions, a Barcelona ETA sempre tenia gent activa i preparada per cometre atemptats. Un dels atemptats més sanguinaris d'ETA encara no havia arribat.

 

19 de juny de 1987, 21 persones mortes a Hipercor

El divendres 19 de juny de 1987 ETA va col·locar un Ford Sierra a l'aparcament del supermercat Hipercor de Barcelona, a l'avinguda de la Meridiana. A les quatre de la tarda va explotar causant 21 víctimes mortals i més de 45 ferits. El comando Barcelona d'ETA va fer carregar el cotxe amb 30 quilos d'amonal, 100 litres de gasolina i escates de sabó, arribant a una càrrega explosiva de 200 quilos. El terrorista Domingo Troitiño va alertar a la policia i al diari Avui de la col·locació d'una bomba que explotaria a dos quarts de quatre però no es va trobar el vehicle i finalment es va decidir no desallotjar el centre comercial. Quan passaven vuit minuts de les quatre de la tarda el cotxe va explotar.

 

Imatge de l'exterior de l'Hipercor, poca estona després de l'atemptat d'ETA. | CatalunyaDiari.cat

 

L'explosió va destrossar el pàrquing i la primera planta del centre comercial fent un esvorant de cinc metres i matant a quinze persones, entre ells alguns nens —sis persones més van anar morint els dies després, als hospitals— i ferint a més de 45 persones. Hipercor de Barcelona ha sigut l'atemptat més sanguinari de la banda terrorista que es dissol aquest 2018.

 

Sis policies morts a Sabadell

Des de l'atemptat de l'Hipercor que el comando Barcelona estava aturat. Feia tres anys que no s'havia produït cap atemptat amb víctimes mortals a Catalunya. S'acostaven els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i la banda terrorista va reaparèixer tornant a articular el comando instal·lat a la capital catalana. El 8 de desembre de 1990 va matar a sis agents de la Policia Nacional a Sabadell.

 

Una furgoneta antidisturbis de la Policia Nacional va sortir de la comissaria per anar direcció al camp de futbol de la Nova Creu Alta, on el Sabadell jugava contra el Màlaga, va topar-se amb un cotxe bomba que ETA havia deixat al carrer Josep Aparici. Quan va passar la furgoneta de la policia, els terroristes van accionar la bomba a distància. Cinc agents van quedar atrapats dintre la furgoneta i van morir a l'acte. Un sisè agent va sortir disparat de la furgoneta i també va morir. Dos agents més, igual que vuit vianants, van resultar ferits per l'explosió de la furgoneta.

 

Deu persones mortes en un atemptat a Vic

El 29 de maig de 1991 un cotxe bomba llançat per ETA al pati interior de la caserna de la Guàrdia Civil de Vic va deixar deu víctimes mortals —un agent de la Guàrdia Civil a la reserva va morir atropellat per una ambulància després de l'atemptat, també considerat víctima mortal— i una quarantena de ferits. Entre les persones mortes, un grup de nenes que jugaven al pati de la caserna. Els terroristes van col·locar 200 quilos d'amonal i el van fer entrar a la caserna per una rampa vora les set de la tarda, aprofitant que les portes estaven obertes.

 

Imatge de l'atemptat d'ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic. | Arxiu LaMarxa

 

Morts a trets dos dels autors de l'atemptat

Juan José Zubieta Zubeldia, Jon Félix Erezuma i Joan Carles Monteagudo són els considerats els tres autors materials de l'atemptat de Vic, integrants del comando de Barcelona, els que van agafar el relleu després de la detenció de l'anterior comando Barcelona després de l'atemptat d'Hipercor. La furgoneta Citröen C-15 que els terroristes van fer servir per marxar de Vic va portar a la Guàrdia Civil fins a un xalet de Lliçà d'Amunt just l'endemà de l'atemptat.

 

Un equip d'intervenció de la policia va accedir a l'habitatge per detenir a Zubieta que es va resistir, però no anava armat, i va poder ser retingut. Segons la versió oficial, des de l'interior de la casa, Erezuma i Monteagudo van obrir foc tronar la policia, un fet que va desencadenar en un tiroteig que va acabar amb la vida dels dos terroristes. Erezuma va morir durant una intervenció quirúrgica i Monteagudo va ingressar a l'hospital ja mort.

 

Dos agents de la Policia morts per l'esquena

Dos terroristes d'ETA van matar, el 13 de desembre del 1991, a sang freda i per l'esquena, dos agents de la Policia Nacional, José Garrido (28 anys) i Francisco Javier Delgado (27 anys). Havien entrat en un taller de la zona de les Corts, on coneixien un dels propietaris. Dos etarres, José Luis Urrusulo Sistiaga i Juan Jesús Narváez Goñi, van entrar i sense intercanviar cap mena de paraula i a boca de canó, van disparar contra els dos policies.

Van escapar-se amb un cotxe que el van abandonar al cap de pocs minuts i després van marxar de la zona amb un altre cotxe que conduïa una tercera persona, que ja els esperava. Els terroristes van poder ser identificats per les càmeres de seguretat que hi havia en un carrer proper. Aquests terroristes formaven part d'un comando itinerant que, junt amb altres comandos arreu de l'Estat, aquell any 1991 havien assassinat gairebé 50 persones.

 

L'any de les olimpíades van deixar quatre morts a Catalunya

El 16 de gener de 1992 dos militars de l'Exèrcit de Terra, que formaven part del cos de Música del Govern Militar de Barcelona, Virgilio Mas Navarro (31 anys) i el sergent Juan Querol Queralt (38 anys) van morir assassinats per ETA quan van ser atacats amb metralletes en dirigir-se cap a la caserna del Bruc, a Barcelona. Van rebre l'impacte de 34 bales, d'entre de metralleta i de pistola, a l'interior del seu cotxe. Els dos militars van morir a l'acte.

 

L'atemptat de Barcelona va ser el tercer en tres dies. El dia abans havien matat a València Manuel Broseta, un catedràtic de la Universitat de València, i dos dies abans, el 14 de gener, un agent de la Policia Nacional a Basauri.

 

Un cotxe-trampa i un cotxe-bomba en menys de 24 hores

El 18 i el 19 de març del mateix any ETA va matar a dues persones. Una comunicant parlant en nom d'ETA va trucar a una caserna de la Guàrdia Civil per avisar que havia deixat un cotxe-bomba prop de Granollers. Van avisar que hi havia, al costat, un cotxe amb el propietari del cotxe bomba al portaequipatge. Diversos agents de la Guàrdia Civil van anar fins al lloc i un agent TEDAX de la Guàrdia Civil, Enrique Martínez Hernández (30 anys) especialista en desactivació de bombes, va inspeccionar el vehicle i va ser llavors quan va explotar, matant al policia. El cotxe estava carregat amb quinze quilos d'amonal.

 

A la matinada del 19 de març, una nova trucada va alertar d'un cotxe bomba en una carretera entre Sabadell i Terrassa. La policia va iniciar un dispositiu per localitzar-lo però no es va arribar a temps. Un home, Antonio José Martos Martínez (27 anys), anava a treballar quan va passar pel costat del cotxe i aquest va explotar. Martos Martínez, un sindicalista de CCOO que treballava a Cobega, va morir a l'acte.

 

Dos morts, un civil i un militar, l'any 1994 a Catalunya

El 7 de febrer de 1994 dos pistolers d'ETA van matar per l'esquena un coronel de l'exèrcit de Terra, Leopoldo García Campos (59 anys) quan entrava a casa seva. Dos trets al cap de les tradicionals 9 mm Parabellum d'ETA van acabar amb la seva vida. El seu cos va caure mort a terra en un carrer del barri de Sants i els tres terroristes, els dos pistolers i una dona, van marxar corrents amb un vehicle. A pocs metres el van abandonar i van seguir amb un altre cotxe. El TEDAX de la Guàrdia Civil va trobar explosius al cotxe que havien fet servir per marxar.

 

El 18 d'abril ETA va llançar tres granades contra la seu del govern militar, a prop del Port de Barcelona. Dos van impactar contra la façana de l'equipament, una tercera, però, es va desviar i la metralla va impactar contra un home, Vicente Beti Montesinos (43 anys), que passejava per la zona. Tot i que va poder ser evacuat de la zona i traslladat a un hospital, va morir mentre estava sent intervingut quirúrgicament.

 

Sis persones més, totes civils, també van resultar ferides pel llançament de les granades per part d'ETA i l'atemptat va generar molts destrosses en edificis institucionals. Segons les investigacions de la policia, els terroristes van poder entrar el cotxe al pàrquing de la zona amb els explosius i els tubs per fer els llançaments. A distància, amb un temporitzador, ho van activar. Una de les quatre granades preparades, no va arribar a explotar.

 

Ernest Lluch, assassinat per ETA l'any 2000. | CatalunyaDiari.cat

 

L'any 2000 ETA mata Ernest Lluch, dos regidors del PP i un policia

El comando Barcelona tornava a estar operatiu a Catalunya. El 21 de novembre de 2000, quan passaven pocs minuts de les 10 de la nit, dos trets al cap van acabar amb la vida de l'exministre socialista i catedràtic universitari Ernest Lluch (63 anys). El van matar a l'aparcament de casa seva.

 

El seu cos no va ser descobert fins un parell d'hores després. Els terroristes, per eliminar proves, van marxar de la zona amb un cotxe que van fer explotar a 50 metres, en un descampat, proper al Camp Nou. La policia va acordonar la zona i va ser un veí que va trobar el cos sense vida de Lluch entre uns cotxes. Va morir a l'acte a causa d'un dels trets que li va travessar el crani.

 

ETA va escollir Ernest Lluch per la seva defensa del diàleg com a possibilitat d'acabar amb el conflicte. Formava part de l'organització pacifista Elkarri i ho havia defensat públicament com la via de solució del conflicte. En una massiva manifestació que es va fer a Barcelona per condemnar l'assassinat de l'exministre la periodista Gemma Nierga va fer una crida a polítics a negociar amb ETA saltant-se el guió pactat inicialment. «Estic convençuda que l'Ernest, fins i tot amb la persona que el va matar, hauria intentat dialogar; vostès que poden, dialoguin, si us plau», va etzibar la periodista.

 

Un regidor del PP aprofitant la visita d'Aznar a Barcelona

El 21 d'octubre, un mes abans de l'assassinat de Lluch, ETA va matar a trets al regidor del Partit Popuar a Sant Adrià del Besòs, José Luis Ruiz Casado (42 anys). A primera hora del matí, el regidor, que no portava escorta, va anar a buscar el seu cotxe per anar a treballar quan dos terroristes el van començar a seguir per l'esquena. Un d'ells li va disparar al clatell i quan va caure a terra va disparar un segon cop per rematar-lo. Era el primer atemptat del nou comando Barcelona i es va fer coincidint amb una visita que el president del govern espanyol, José Maria Aznar, feia a la ciutat de Barcelona. Els terroristes van cremar el cotxe que van fer servir per marxar del lloc on havien matat a Ruiz Casado.

 

Un regidor del Partit Popular de Viladecavalls

El 14 de desembre de 2000 ETA va col·locar un artefacte al cotxe que feia servir per treballar el regidor del PP de Viladecavalls Francisco Cano Consuegra (45 anys). Quan feia dues hores que anava amb la seva Citröen C-15, la bomba, articulada per un pèndol —s'activa en una pujada o baixada pronunciada—, va explotar i va acabar amb la seva vida. Va morir poques hores després a l'hospital de Terrassa. ETA va escollir un regidor de perfil baix del Partit Popular per respondre a la signatura del pacte antiterrorista que havien acordat PP i PSOE poques hores abans a Madrid.

 

Imatge de la furgoneta Citröen C-15 on viatjava Francisco Cano. | Cadena Ser / Arxiu

 

Un agent de la Guàrdia Urbana que va voler ajudar

El 20 de desembre del mateix any ETA va acabar amb la vida de Juan Miguel Gervilla Valladolid (38 anys), un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona que va voler ajudar a dos homes que tenien problemes amb el seu vehicle. A la cantonada de l'avinguda de la Diagonal amb carrer de Numància, dos homes estaven movent un cotxe que semblava avariat. L'agent de la Guàrdia Urbana s'hi va acostar i un dels dos homes, terroristes d'ETA, van disparar-li, assassinant-lo.

 

L'objectiu no era ell, era una autoritat que havia de passar per aquella zona, però ell, veient que potser tenien problemes amb el cotxe, s'hi va acostar per ajudar-los. Els dos terroristes van marxar corrents del lloc i van deixar al cotxe una olla amb explosius, que va ser desarticulat pels TEDAX de la Policia Nacional.

 

Un mosso d'esquadra de Roses, l'última víctima d'ETA a Catalunya

El 17 de març de 2001 dos terroristes d'ETA, Eider Pérez Aristizabal i Aitor Olaizola Baseta, integrants del grup Sugoi, van deixar davant de l'Hotel Montecarlo de Roses un cotxe-bomba carregat amb 50 quilos d'explosius. Van aparcar un Ford Escort davant de l'hotel i van fer una trucada d'avís al diari Gara i als Bombers de Barcelona. Santos Santamaría Averaño (32 anys) era un agent dels Mossos d'Esquadra que estava fora de servei que en saber de l'avís de bomba es va presentar a la zona per col·laborar amb els seus companys.

 

Junt amb un agent de la policia municipal de Roses, Santamaría va treballar per acordonar la zona i treure la gent que hi havia prop del vehicle. Va ser llavors quan la bomba que portava el cotxe va esclatar. Un dels amortidors del vehicle va impactar contra el mosso d'esquadra. Tot i que va ser traslladat amb vida a l'hospital, va acabar morint al cap de poca estona. El cotxe-bomba va explotar abans de l'hora que els terroristes havien avisat, un fet que es va descartar que fos involuntari. L'atemptat de Roses va ser el darrer que es va cobrar una víctima mortal a Catalunya.

 

Campanya d'estiu amb bombes a la costa i molts ferits

Més enllà dels atemptats que van causar víctimes mortals, ETA també ha atacat Catalunya durant tots els seus anys d'història. Entre alguns d'aquests atemptats s'hi pot sumar el que la banda terrorista va fer al Morell, a Tarragona, l'any 1987, quan van posar una bomba a Enpetrol, l'actual refineria de Repsol. Dues explosions van causar una gran preocupació ciutadana tot i que no hi va haver víctimes mortals. Més de 20.000 persones van marxar de la zona de l'atemptat.

 

Era el que ETA anomenava la campanya d'estiu i que consistia a atacar punts turístics de la costa catalana i valenciana per atemorir als possibles turistes que havien de visitar l'Estat espanyol. L'any 1995 ETA va col·locar artefactes explosius en zones turístiques com el PryCa de Reus, un banc de Salou i un hotel Cambrils. L'objectiu era l'entorn de Port Aventura, que s'havia obert feia pocs mesos. No es van haver de lamentar víctimes mortals.

 

Un any més tard, el 21 de juliol de 1996, ETA iniciava la campanya d'estiu amb un atemptat contra l'Aeroport de Reus. Més de 30 persones van resultar ferides per la bomba que la banda terrorista havia amagat al hall d'aquest equipament del Camp de Tarragona. El mateix dia també van explotar dos artefactes a Salou i Cambrils, tot i que en aquests casos no es van haver de lamentar ferits. L'any 2001, el 18 d'agost, ETA va fer explotar un cotxe bomba carregat amb 50 quilos d'explosiu davant de l'hotel Cala Font de Salou ferit a tretze persones.

 

La reunió de Carod-Rovira amb ETA i la treva a Catalunya

En la història d'ETA a Catalunya cal recordar també la reunió que es va fer pública entre Josep Lluís Carod-Rovira, exdirigent d'Esquerra, i Josu Ternera i Mikel Antza, dos dels membres de la direcció d'ETA. Carod-Rovira en el moment que es va reunir amb els dos terroristes era president accidental de la Generalitat de Catalunya, el president Maragall estava de viatge i el llavors conseller en cap va assumir la presidència de la Generalitat.

 

L'exlíder d'Equerra, Carod-Rovira, es va reunir amb dos terroristes d'ETA. | CatalunyaDiari.cat

 

La reunió, que algunes fonts asseguren que va ser a Perpinyà, va ser detectada pel CNI espanyol i filtrada a la premsa. Carod-Rovira va haver de renunciar al seu càrrec. Un mes i mig més tard d'haver-se fet pública, ETA, en un comunicat enviat a la televisió basca, va anunciar una treva d'accions violentes a Catalunya. La banda armada, que va emetre un vídeo amb una bandera estelada, posava en relleu els avenços de les forces independentistes catalanes. El polític d'Esquerra sempre va negar haver pactat una treva només per Catalunya i defensa que «només» va parlar de política amb els dos terroristes.

 

L'any 2014, Carod-Rovira, retirat ja de la primera línia política, va publicar a Twitter una reflexió sobre aquella trobada amb ETA: «Avui fa deu anys. Em va canviar la vida, però la violència ha deixat d'existir i d'interferir en l'independentisme. Havia de fer-se. Va valer la pena».