No només l'illa canària, sinó tot Espanya i gran part del mapa internacional, segueixen en suspens després del cas de la desaparició de les menors Anna i Olivia. Les dues petites segrestades en mans del seu pare Tomás Gimeno des del passat mes d'abril.
Ara, surten a la llum alguns detalls sobre com va ser el moment en què es va localitzar el cos sense vida de la petita Olivia a les profunditats marines.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
«Eren vint-i-cinc llops de mar plorant. Abraçant-se»
Ningú ho creia, no hi havia consol per a tal desenllaç. Giraven el cap davant tanta maldat i repetien sense parar: «Quin fill de puta!». D'aquesta manera ho van viure aquests herois dins el vaixell 'Ángeles Alvariño'.
El passat dijous, 10 de juny, el robot aquàtic 'Liropus' va descobrir el que ningú volia creure. Una àncora i una bossa militar que a dins es trobava el cos d'Olivia, la major de les germanes.
«Tot el que s'ha trobat ha estat gràcies a una bona investigació prèvia i s'ha trobat dins de les zones de cerca. Gràcies a aquesta investigació i a una recerca minuciosa. Res fruit de la casualitat», expliquen des del vaixell.
Aquell punt es localitzava a gairebé dos quilòmetres del petit port de Güimar. A prop també d'on van localitzar, a la deriva, l''Esquilón', l'embarcació de Gimeno la tarda del 28 d'abril.
Els agents del cas van adonar-se que faltava l'àncora. Una cosa que els va portar a iniciar rastrejos en les profunditats d'aquest mar. De fet, els responsables de l'operació van delimitar les àrees de recerca.
I és que se centraven en l'absència de l'àncora. Així mateix, cal recordar que en les últimes imatges es veia el progenitor de les nenes transportant dues bosses d'esport.
La recerca de les menors
El diumenge 23 de maig va salpar l''Ángeles Alvariño' des de Vigo. La missió no era gens fàcil, ja que es tractava d'un vaixell científic, i no dedicat a tasques de criminalística.
La seva tripulació i científics són dels millors del món. I, gràcies a la seva tecnologia i a la potència de les seves llums, es va il·luminar el fons marí. Així, tot es podia veure de forma nítida a les pantalles del vaixell.
«Ningú abans havia baixat a tanta profunditat en aquesta zona», expliquen els experts. En aquell moment, la mare d'Anna i Olivia va sentir tant il·lusió com desesperança. La veritat és que el seu primer missatge va calar molt a tot el país.
«Estic més positiva que mai perquè crec que tot això és un escenari, no té sentit... Tot això ha estat un teatre muntat igual que el 'maxi-cosi' a l'aigua, i tot em semblaria molt boig, pujar, baixar al vaixell, bosses amunt, bosses avall, carregar mòbil. Queda poc...», deia Beatriz amb serenitat.
Des del principi sempre va pensar que qui fos la seva parella anys enrere, hauria fugit. Per això, a l'interior de l''Ángeles Alvariño', també es mantenia la calma i la seguretat. La recerca es va prorrogar per primera vegada.
Malgrat les adversitats, els experts van seguir buscant. «Que Olivia i Anna tornin a casa. S'ha convertit en una cosa personal per a tots els que estem a bord de l''Ángeles Alvariño'», va escriure un membre de la tripulació als seus familiars, dos dies més tard.
Des de l'embarcació de l'IEO es vol ressaltar una cosa important. I és que en la troballa no hi va haver «cap casualitat».
«I que a cada hora que portem d'immersió només hem vist un vaixell enfonsat i no a la zona de la nena, sinó en una zona més allunyada».
A tots aquests herois, Beatriz els ha escrit una carta en què ha reflectit que: «Gràcies a vostès puc viure».