Aquest dijous a primera hora de la tarda, poc abans de les tres, el portaveu del departament de Defensa del Govern dels Estats Units, John Kirby, confirmava que hi havia hagut una explosió a l'exterior de l'Aeroport internacional de Kabul, a l'Afganistan. Es tractava d'un atemptat terrorista amb bombes seguit de trets d'armes de foc a la multitud, que succeïa a la porta d'accés est a l'aeroport Hamid Karzai, l'Abbey Gate. Pocs minuts després, una segona explosió es produïa a uns centenars de metres, prop de l'Hotel Baron.
Hores abans, diverses agències d'intel·ligència havien alertat de l'amenaça d'un atemptat terrorista imminent, que va precipitar la fi de l'evacuació de civils per part de diversos països. L'Estat Islàmic del Khorasan (ISIS-K, el Daesh afganès) havia estat amenaçant des de feia dies a través de les xarxes socials d'un atac terrorista, que considerava com l'inici d'una nova fase de la Gihad a l'Afganistan.
L'Estat Islàmic afganès reivindica l'autoria de l'atemptat
L'Estat Islàmic afganès ha reivindicat aquesta nit l'autoria de l'atemptat, segons l'agència de notícies i òrgan de propaganda del grup terrorista, 'Amaq'. L'EI afganès és un dels tres grups islamistes en disputes mútues a l'Afganistan, juntament amb Al-Qaeda i els mateixos talibans. Aquests últims tenen el poder i el seu caràcter és més nacionalista i etnicista. De fet, han fet públiques imatges de la presa del palau presidencial del país. Mentrestant, l'EI afganès reconstrueix el seu exèrcit, debilitat els últims anys.
El Pentàgon ha atribuït els atacs a la mateixa filial afganesa d'Estat Islàmic, que respondria als països europeus que desallotgen el país i desafiaria els talibans en un intent de disputar-los el poder al país. Gen Kenneth McKenzie, comandant del Comandament Central dels Estats Units, va explicar aquest dijous que la cooperació amb els talibans hauria impedit atacs terroristes anteriorment als Estats Units.
Més de vuitanta víctimes mortals, com a mínim, i 140 ferits
La xifra de víctimes mortals, que les primeres hores posteriors als atemptats era de tretze persones, s'ha anat actualitzant. Les dades de primera hora del matí, facilitades per l'agència Reuters, comptaven un total de 85 víctimes mortals i més de 140 ferits. Haurien mort 72 civils afganesos, entre ells 28 talibans, i tretze soldats estatunidencs, i hi ha divuit militars més ferits. Les últimes xifres, però, apunten un total de 95 víctimes mortals.
Els atacs que s'haurien produït serien dos atacs —com a mínim un de suïcida— amb bombes, una de les quals s'hauria fet esclatar enmig de la multitud en el punt on s'amuntegava per accedir a l'aeroport. A més, també hi ha hagut atacs amb armes de foc que disparaven a civils i militars. Moltes de les víctimes, segons oficials afganesos, serien, precisament, persones que esperaven per entrar a l'aeroport.
L'altre esclat es va produir a l'Hotel Baron, també a l'est de l'aeroport, on s'ubica l'ambaixada britànica, i on també feien cua molts civils que esperaven arribar al Regne Unit. El diari 'The New York Times' recull un testimoni de l'explosió, que explica que es va produir en un moment en què la gent s'amuntegava. «Crec —diu— que quatre o cinc soldats[estatunidencs]van ser disparats. Vam caure a terra i els soldats estrangers van començar a disparar».
El testimoni explica que els cossos es repartien per tot arreu a terra, mentre que molta altra gent corria. «El pànic va ser total», explica, i assegura que «els cossos, la carn, la gent van ser llençats a un canal proper». Altres testimonis expliquen que l'explosió va fer caure molts cossos a les aigues residuals del canal, situat a la vora d'on la multitud esperava per entrar a l'aeròdrom. Durant tota la nit, civils van carregar els cossos a ambulàncies.
El règim talibà i els Estats Units condemnen els atemptats, atribuïts a l'Estat Islàmic
El règim talibà, de qui passades les hores s'especula si és o no darrere dels atemptats, va condemnar aquest mateix dijous l'atac suïcida i va assegurar que el faria pagar als responsables. Recordaven que els Estats Units eren els responsables de la seguretat a la zona on es van produir les explosions. Per la seva banda, el Pentàgon titllava d'«odiós» l'atemptat.
El president dels Estats Units, Joe Biden, ha condemnat amb rotunditat els fets, que ha explicat que el Pentàgon veia venir —motiu pel qual han accelerat l'evacuació— i s'ha dirigit als responsables de l'atac per dir-los que «us caçarem i us ho farem pagar». De fet, ha assegurat que els Estats Units es proposen atacar l'ISIS-K. El president també ha explicat que ha ordenat a les tropes que acabin la missió d'evacuació a Afganistan dins el termini previst abans de l'atac, el 31 d'agost, ja que hi queden vora un miler d'estatunidencs.
L'Estat espanyol dóna per acabada l'evacuació; els EUA continuen
En aquest sentit, el Regne Unit tampoc ha alterat el desallotjament de civils afganesos, col·laboradors i treballadors europeus, mentre que altres països com Itàlia o Alemanya haurien finalitzat les seves tasques. L'Estat espanyol ha confirmat aquest matí que dóna per conclosa l'evacuacio, després que hagin viatjat de Kabul a Dubai 81 espanyols de l'Ambaixada i l'Exèrcit, quatre militars portuguesos i 83 col·laboradors afganesos.
El president del Govern espanyol no ha fet encara cap compareixença pública per condemnar els fets, encara que sí que ha escrit a Twitter en nom de l'Estat. Ha assegurat que «Espanya condemna rotundament l'atac sofert» i que «la comunitat internacional està amb el poble afganès». Més mandataris europeus s'han pronunciat sobre els fets, així com els responsables europeus.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha «condemnat fortament» —en la línia de les condemnes europees— l'atemptat, que considera «covard i inhumà». Von der Leyen ha destacat que «és essencial garantir la seguretat de tothom que és a l'aeroport» i ha recordat la necessitat d'evitar el ressorgiment del terrorisme a l'Afganistan i més enllà».