Pedro Luis Gallego Fernández, àlies 'el violador de l'ascensor', caracteritzat per la seva crueltat en executar els seus crims, s'enfronta a 96 anys de presó per agredir sexualment dues dones, i dues més en grau de temptativa, entre el 2016 i el 2017 entorn de l'hospital de la Paz de Madrid. Avui, en la vista oral del judici a l'Audiència Provincial, ha confessat per primera vegada: «Sóc culpable». Consegüentment, les víctimes no han estat cridades per declarar amb l'objectiu d'esclarir els fets. En finalitzar la intervenció, a l'espera de dictar sentència, Gallego ha exposat: «No hauria d'haver nascut, tinc una obsessió que no puc controlar».
El 14 de juny del 2017, Pedro Luis Gallego va ser detingut després de sis mesos de cerca. El desembre del 2016, la policia va rebre de nou una denúncia —que posteriorment van convertint-se en 4—, per la qual van reiniciar la investigació; en observar detingudament que el mòbil i el modus operandi de Gallego era idèntic en totes les agressions, els criminalistes van entreveure que es tractava d'un violador en sèrie sense remordiments.
Per tot això la Fiscalia sol·licita més de 90 anys de presó i demana que en compleixi efectivament 25, sense beneficis penitenciaris. Tanmateix, també demana que durant deu anys no pugui romandre a la Comunitat de Madrid, lloc on viuen les víctimes. Les lletrades s'han adherit a la petició fiscal, i s'han mostrat «conformes» amb la confessió.
Suposat problema psicològic
Silenci és l'únic que s'ha sentit quan l'home, d'ara 59 anys, ha admès tenir un problema d'arrel psicològica i el qual ha assegurat voler solucionar des que roman a presó. «Només m'ha ajudat una ONG», ha lamentat davant l'escolta i la mirada analítica del fiscal i el jutge. Moments després, Gallego ha demanat el perdó de les víctimes deplorant els crims que va cometre ara ja fa dos anys i ha declarat ser una víctima d'ell mateix. En referència a aquest darrer manifest, l'acusat ha criticat el sistema penitenciari en dir que, malgrat romandre 32 anys a presó, se l'ha negat l'assistència a cursos i teràpies de control i disciplina per controlar la seva agressivitat.
El violador, qui ja ha complert dues condemnes amb anterioritat, mai ha estat declarat malalt mental tot i les declaracions aportades per les seves víctimes. Aquestes van assegurar a la policia que 'el violador de l'ascensor' —anomenat així perquè atacava a les seves víctimes als ascensors dels seus propis domicilis— es caracteritzava per la seva «crueltat» en el moment de dur a terme les agressions sexuals.
Durant el judici que s'ha celebrat avui, ha demanat ajuda per poder frenar el que ell defineix com un «impuls imparable». I és que, segons apunten diversos mitjans, Gallego va intentar suïcidar-se el passat més de juny a la presó d'Herrera de la Mancha, a Ciudad Real, on es troba reclòs des de fa dos anys.
Condemnes anteriors
Els delictes pels quals el violador ja ha complert condemna es remunten als anys noranta; tot i que als setanta, amb tan sols 19 anys, cometia la seva primera agressió. Un fet que es va anar repetint múltiples vegades fins que el 1990 va ingressar en un centre psiquiàtric a Sevilla. No obstant això, Gallego va ingressar 6 anys a presó per un crim l'any 1992 —en reaparèixer a Valladolid. La Policía Nacional va detenir-lo com a principal sospitós de la violació i posterior assassinat de Letícia Lebrato Rojo, de 17 anys. El cadàver de la jove va ser trobat a Viana de Cega, a Valladolid. La localització fou d'extrema importància per a la Policia Nacional: van poder atrapar el criminal, ja que hi va cometre 5 violacions i dues agressions sexuals més.
Tres dones més van ser víctimes de les seves atrocitats a Salamanca, i a Burgos va violar i matar-ne a una quarta, Marta Obregón. Així mateix, Gallego, que ha arribat a percebre una condemna de 273 anys de presó —alliberat el 2013 a causa de la derogació de la doctrina Parot—, ha passat a la història criminal espanyola com a una de les persones més perilloses dins els crims tipificats de sexuals.