El 12 de maig de 2020, el dia que Yurian Cabrera feia 35 anys, va desaparèixer sense deixar rastre a La Isleta , Las Palmas. Des de llavors, la seva mare Toñi l'ha estat buscant sense parar però amb una terrible certesa. «Sé que el meu fill el van torturar, el van matar i el van fer desaparèixer», assegura.
Aquella tarda, després de bufar les espelmes, el jove canari va sortir de casa seva i no va tornar mai més. No va dir on anava ni amb qui, però amb el pas dels dies van començar a sorgir les pitjors sospites. El noi tenia una discapacitat psíquica i estava enganxat a les drogues.
Dies després «va arribar un conegut i em va dir que a Yuri el van agafar, el van matar i els van fer desaparèixer». Des de llavors, Toñi viu amb la certesa que el seu fill és mort i amb l'esperança de trobar-ne el cos. El que és evident és que darrere d'aquesta història s'hi amaga una cosa molt fosca.
El dia que Yurian va desaparèixer
A Yurian no li agradava celebrar el seu aniversari, però aquell dia van bufar les espelmes i van cantar. Després va sortir de casa amb el que duia a sobre, sense mòbil ni documentació, i no va dir on anava. La seva mare li va advertir que no tornés a recórrer a les drogues, ja que estava en tractament per les seves addiccions.
Yurian, que tenia una discapacitat del 66% i prenia medicació, es va enfadar per l'avís de la seva mare. Com que l'endemà encara no havia tornat a casa, Toñi va pensar que devia estar enfadat i que segurament seguia amb els seus amics. Però els dies van anar passant, i ella no rebia notícies d'ell. Per això, va sortir al carrer a buscar-lo.
«Vaig anar a molts llocs, vaig preguntar pels llocs on acostumava a estar, vaig buscar a les xarxes, però no hi havia res que em portés fins a ell. Com que no va aparèixer vaig denunciar el cas a la policia i va començar la investigació. Aleshores, algú em va dir que l'havien agafat i que l'havien matat», explica la mare del desaparegut.
Una carta anònima ho explicava tot
La investigació es va quedar en un punt mort perquè no podien comprovar les sospites aportades pel testimoni. La policia no va descartar mai la marxa voluntària, però la mare ho dubta. Yuri no acostumava a passar tant de temps allunyat d'ella. A més, necessitava la medicació i se'n va anar sense la cartilla mèdica.
De sobte, un dia, Toñi va rebre un inquietant missatge anònim que deia «no diguis res a la policia». En aquesta carta, una persona que apreciava molt el seu fill explicava tots els detalls sobre la seva desaparició. «Pel que sembla, Yuri va prendre alguna cosa a unes persones, potser droga; el van agafar i el van torturar», deia.
La carta diu que el van enterrar en un lloc determinat però, després, per estar més segurs, el van llençar al mar amb pesos. Segons aquesta versió, el van lligar de mans i de peus i el van llançar a l'aigua perquè s'enfonsés. També detallava els mètodes que van fer servir per torturar-lo, cosa que deixa clar que el jove va patir.
La dona va remetre la carta a la policia, però van investigar i no van trobar res de rellevant. Dos anys més tard, no hi ha cap pista sòlida que permeti arribar fins a Yuri, viu o mort. La seva mare segueix amb la idea que el seu fill el van torturar i el van matar, i que es tracta d'un «crim premeditat».
«Sé qui va matar el meu fill»
Toñi assegura tenir els noms de les persones que ho van fer però també reconeix que no ho pot demostrar. La investigació continua avançant, tot i que ho fa lentament. A més, sense cos serà difícil resoldre el cas. «Els agents em diuen que ho accepti i que comenci el dol pel meu fill».
Ara recorda que era un nen bo però que tot es va torçar quan va entrar al món de les drogues. Lamenta que no l'hagin buscat amb gossos o amb drons, com van fer en altres casos. «Necessito que els cossos policials no m'abandonin, que va ser un drogoaddicte però és una persona i jo una mare», suplica.
Toñi compara el seu cas amb el de Yeremi o el de Marta del Castillo: «No pot ser que hi hagi assassins a qui tot els surti bé perquè no hi ha cap mitjà per fer-los parlar». Per això demana un canvi urgent de la legislació per endurir les penes per als assassins que callen.