Quan siguin les 18.40 hores d'aquest divendres, farà un mes exacte del dia que van canviar per sempre la Tarragona que avui coneixem. L'explosió d'un reactor a l'empresa IQOXE, del Polígon químic Sud i especialitzada a fabricar òxid d'etilè, va deixar tres víctimes mortals —una d'elles absolutament aliena a l'empresa: un veí que es trobava a casa seva a Torreforta—, set persones ferides i milers de commocionades per un 'shock' sense precedents i un record que durarà tota la vida. «I tu, on eres aquell 14 de gener?», ens preguntem , ja, de vegades.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
La investigació judicial, encara en curs, serà l'encarregada de confirmar qui o què va fallar aquell dimarts a la tarda per provocar l'accident químic més greu dels darrers 30 anys a casa nostra, només equiparable a l'atemptat terrorista a l'antiga Enpetrol —i actual Repsol— l'any 1987. El cas segueix encara sota secret de sumari, i la Generalitat ja ha anunciat que, quan arribi als jutjats, el Departament de Treball es presentarà com a acusació popular «per si en les circumstàncies que envolten l’accident s’han vulnerat els drets dels treballadors afectats, drets essencials com el de la seguretat i la salut laboral». També ho farà la CGT. No hi ha aproximacions de dates als tribunals, de moment.
Els sindicats convoquen pel 19-F la primera vaga a la història de la química de Tarragona
A mesura que han anat passant les setmanes, el clam veïnal i l'institucional s'han acabat trobant per exigir «més informació i més seguretat» des del primer minut de la tragèdia. Els sindicats majoritaris, CCOO i UGT,han convocat per al pròxim 19-F la primera vaga de la història del sector químic de Tarragona per exigir «una indústria química segura i unes condicions laborals dignes per als treballadors», en una manifestació a la qual també han demanat que se sumi la societat civil.
Si bé la investigació encara no pot concloure què va fallar el 14 de gener, són diversos els elements que apunten a una direcció clara que, responsable o no de l'accident, ha encès totes les alarmes. «IQOXE hauria reduït un 30% de la seva plantilla de personal per 'abaratir costos' des del 2015», coneixíem el 17 de gener. «Treballadors d'IQOXE apunten l'existència d'un magatzem 'sense llicència' i ple de productes perillosos», confirmava i publicava TarragonaDigital la mateixa tarda. «Un informe de CCOO assenyala fins a 73 'incidents i accidents' a IQOXE en els darrers cinc anys», sortia a la llum el dia 24 al matí.
Retallades de personal i historial d'expedients: l'ombra de la sospita s'agreuja a IQOXE
Les acusacions sobre retallades de personal a l'empresa durant els darrers anys, sumat a la confirmació de quatre expedients que Treball havia obert després d'inspeccions deficitàries des del 2015, algun d'ells per incompliments de la normativa de prevenció de riscos laborals, van anar prenent forma en les dues setmanes posteriors a la catàstrofe. Un article d'un amic de l'Òscar Atance, una de les tres víctimes mortals del sinistre, publicat al 'FET A TARRAGONA', subscrivia també que «a l'Òacar l’amoïnava molt la seguretat de la fàbrica», conscient de les presumptes deficiències denunciades.
El territori, amb l'aval també de l'Associació d'Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) va decidir fer un pas més enllà i anar a l'una i adoptar el discurs del «mai més» per tal de garantir tots els esforços, investigacions i inspeccions possibles per tal d'evitar que pugui tornar-se a repetir. Les manifestacions dels veïns més propers al polígon afectat han estat recurrents i multitudinàries. Les exigències dels alcaldes del Camp de Tarragona també.
La gestió del pla d'emergències (PLASEQCAT) tornarà a Tarragona
Aquesta pressió sense precedents no només ha forçat la vaga històrica del 19-F, sinó que va provocar que aquest dijous, 13 de febrer, el Parlament de Catalunya constituís, per unanimitat, una comissió d'estudi específica sobre l'accident d'IQOXE per tal de doblar els esforços per esbrinar tot detall de la situació que va provocar el desastre. És una de les grans reclamacions dels batlles tarragonins. I no és l'única.
També van saltar immediatament per demanar a l'executiu català que la gestió del protocol d'emergències químiques de Tarragona, el PLASEQCAT, retorni al territori i les decisions es prenguin des d'aquí, per tal d'accentuar que «des del coneixement de casa nostra» es podrà garantir una resposta millor i més eficient que la del 14 de gener, demostradament insuficient amb episodis crítics com el silenci de les sirenes d'alerta als nuclis de població propers. El conseller d'Interior, Miquel Buch, es va obrir el passat 21 de gener a obrir la porta a aquest retorn de competències i a l'elaboració «d'un protocol específic» per al polígon tarragoní.
Els veïns reclamen «més seguretat», els treballadors demanen «millors condicions laborals» i IQOXE planteja un ERO a tota la plantilla
A dia d'avui, l'empresa IQOXE encara no ha pogut reprendre l'activitat productiva i no espera poder-ho fer fins al mes de març. La producció de moltes altres empreses, algunes per extrema proximitat i d'altres perquè eren clients de l'accidentada productora d'òxid d'etilè, també s'han ressentit notablement en aquestes setmanes. El malestar i la indignació dels treballadors es manté accentuat, com el primer dia. «Arribarem fins al final», expliquen fonts sindicals encara amb la veu tocada a TarragonaDigital.
El darrer xoc frontal, que s'ha produït aquest dimecres i dijous, ha estat la voluntat d'IQOXE de tirar endavant un ERO temporal «per causa de força major» que afectaria a tota la plantilla de l'empresa per un període no inferior a un any, fins que la fàbrica pugui tornar a activar-se. L'empresa defensa que l'ERO permetrà «adequar els recursos humans, materials i econòmics de la companyia fins al reinici de l'activitat», mentre que els sindicats denuncien una «actitud mercantilista» i han fet públic el seu «ferm rebuig» a la proposta de suspendre els llocs de treball.
Les cicatrius —físiques i emocionals— de l'explosió encara estan molt lluny de sanar. L'accident químic de la Canonja passarà a la història com el primer de la història del sector a Tarragona que va deixar una víctima mortal fora del recinte industrial, i sense cap mena de relació amb ell més enllà de l'infortuni de viure-hi a prop i de ser a casa a l'hora més imprevista en què plouria del cel una enorme planxa d'acer. Un mes després de la tragèdia, el territori encara té moltes més preguntes que respostes sobre la taula.