Després de 24 hores de l'explosió química patida a l'empresa IQOXE de la Canonja i des de les diferents administracions es comencen a admetre les mancances que es van produir a nivell comunicatiu durant l'accident. La no activació de les sirenes, sumat a les informacions contradictòries que arribaven des dels diferents organismes responsables, ha desfermat una allau de queixes per part de la població i ha generat que es posi en dubte la capacitat de reacció, en l'àmbit comunicatiu, davant d'episodis com aquest.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
En els instants posteriors a l'explosió, Protecció Civil va fer arribar avisos de confinament preventiu a la població a través de les xarxes socials. Fins i tot, una hora després de l'explosió es va informar que sonarien les sirenes d'emergència química a l'entorn de l'antiga Laboral, Bonavista, la Canonja i la Pineda. 18 minuts després de l'avís, però, Protecció Civil anunciava a través del seu compte de Twitter que no sonarien les sirenes, però mantenia la recomanació de confinament als municipis de la Canonja i Vila-seca.
???? ACTUALITZACIÓ CONFINAMENT:
Les Pinedes a Vilaseva
Tarragona: Bonavista i Univ. Laboral
La Canonja
ES FAN SONAR LES SIRENES PER AVISAR LA POBLACIÓ EN AQUESTES ZONES QUE ES CONFINI Rt si us plau— Protecció civil (@emergenciescat) January 14, 2020
Tot plegat, la situació viscuda arran de l'explosió va aixecar les queixes de molts ciutadans i ciutadanes que no entenien de quina manera havien d'actuar. Més enllà del sistema de sirenes, en cas d'accident químic, avui per avui les recomanacions del Plaseqcat són escoltar les emissores de ràdio locals i seguir el seu compte de Twitter i altres mitjans de comunicació. Són aquests sistemes suficients per informar al conjunt d'habitants sobre com actuar davant d'un accident químic com aquest?
La proposta, un nou canal per comunicar les emergències a través d'SMS
El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha anunciat des del centre de comandament muntat al Polígon químic Sud que es crearà una taula de treball del Govern amb ajuntaments i empreses químiques del territori. L'objectiu és avaluar el funcionament dels mecanismes de comunicació actuals i coordinar una millora. En aquest sentit, Buch proposa la creació d'un sistema de SMS com a canal de comunicació cap a la ciutadania, «més àgil i ràpid que les sirenes». En aquest sentit, ha avançat que sol·licitaran agilitzar les normatives europees per poder implantar-ho al Camp de Tarragona.
En l'actualitat, la Generalitat disposa també d'un sistema d'alertes al mòbil que funciona en casos de risc químic. Aquestes alertes, però, només es fan arribar a aquells usuaris que tinguin descarregada l'app de la Generalitat i se subscriguin als avisos d'emergències.
Tenir un sistema d'alerta per a emergències al mòbil és una obligació que ha fixat recentment la Unió Europea als estats membres. Molts països del continent, així com el Canadà o els Estats Units ja disposen d'aquest tipus de sistemes per advertir la ciutadania en casos d'emergència o catàstrofes naturals. La normativa europea, aprovada a finals de l'any 2018, dona marge fins al 2022 perquè els estats desenvolupin i implantin aquesta tecnologia.
La Generalitat va actualitzar el contingut del Plaseqcat fa quatre mesos
A casa nostra, la Comissió de Protecció Civil de Catalunya va actualitzar el Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (Plaseqcat) el passat 19 de setembre del 2019. L'actual document es va aprovar l'any 2007, en substitució del desaparegut Plaseqta, i ampliava el radi d'actuació del pla al conjunt de Catalunya. Des de llavors, el pla d'emergència ha estat objecte de revisions periòdiques i d'actualitzacions del seu contingut, la darrera fa menys de quatre mesos.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Tal com es desprèn de l'última memòria del Plaseqcat publicada a la web del departament d'Interior, aquesta darrera actualització es va centrar en dos únics apartats del document: la introducció i el de coneixement del risc. En aquest segon apartat, les novetats que es van introduir perseguien «fer-lo més entenedor i incorporar canvis que s’han produït des de l’any 2007».
L'abast de l'explosió, que es va sentir a diversos quilòmetres a la rodona, així com la magnitud de les flames posteriors, ha generat molta confusió al voltant de perquè no van sonar les sirenes d'advertència d'accident químic. Fins i tot els alcaldes de les dues poblacions que es van haver de confinar durant més temps, la Canonja i Vila-seca, han lamentat la manca d'informació que van tenir durant el succés i han exigit millorar els protocols existents. Ara bé, què diu el Plaseqcat en casos com aquest?
Què diu el Plaseqcat sobre quan activar les sirenes d'emergència?
El document divideix els accidents en tres categories en funció del seu nivell de gravetat i l'afectació que impliqui a l'exterior dels polígons químics. Així, en la categoria 1 s'inclouen aquells accidents que tinguin com a única conseqüència danys materials a la instal·lació accidentada. En la categoria 2 es valora, a més que hi hagi víctimes i danys lleus en l'exterior de la planta accidentada. Per últim, els accidents de categoria 3 serien els que preveuen possibles víctimes, danys materials greus o alteracions greus del medi ambient en zones extenses, a l’exterior de la instal·lació industrial.
És en aquests casos, quan hi ha afectació a l'exterior, quan s'han de donar els avisos corresponents a la població a través de l’activació, si s'escau, de les sirenes de la zona afectada i amb el reforç mitjançant la megafonia mòbil. Les explicacions del govern de la Generalitat sobre la no activació de les sirenes és que es va determinar que l'explosió no va suposar un perill per a la població i que «l'aire no era tòxic».
També et pot interessar...
— El Govern proposa incorporar un sistema d'avisos d'emergència als telèfons mòbils
— Els alcaldes de la Canonja i Vila-seca, preocupats per la manca d'informació durant l'explosió
— L'AEQT impulsa trobades arreu del territori per «coordinar accions de millora del sector químic»
— El comitè d'empresa d'IQOXE havia advertit de mancances en la política de seguretat