Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Reunió al 112 de Reus amb el conseller d'Interior Miquel Buch, sindicats, sector químic i alcaldes el 14 de febrer de 2020

Buch pren nota de les reivindicacions i anuncia grans canvis arran de les mancances del cas IQOXE

El conseller d'Interior anuncia el retorn del PLASEQTA i la instal·lació d'una xarxa de detectors per analitzar la qualitat de l'aire

Reunió al 112 de Reus amb el conseller d'Interior Miquel Buch, sindicats, sector químic i alcaldes el 14 de febrer de 2020
La reunió ha estat encapçalada pel conseller d'Interior Miquel Buch | Àngel Ullate

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha encapçalat aquest divendres a primera hora del matí una reunió transversal a la seu del 112 del Camp de Tarragona amb els sindicats, el sector químic de Tarragona i els alcaldes  de la zona. El missatge ha estat clar: implicar el territori en la seguretat química i ser més transparents en aquest aspecte. També ha confirmat el retorn del PLASEQTA  a Tarragona, fet que reivindicaven els batlles de la demarcació i entitats actives com la plataforma Cel Net.  El pla especial per Tarragona  conviurà amb el ja existent PLASEQCAT  d'abast català.

La trobada, de més de dues hores, ha servit per posar sobre la taula la necessitat de millorar la gestió de les emergències químiques  al territori, ateses les mancances i deficiències que el cas d'IQOXE ha posat en evidència. Si bé Buch ha evitat titllar de «fràgil i feble» la capacitat de resposta del territori, sí que ha reconegut la necessitat de prendre nota, fer els deures i anunciar compromisos i revisions «per estar molt més preparats en el cas hipotètic que torni a passar» un fet com el del  14 de gener, que el conseller ha reconegut que «en cap cas estava previst que pugués passar».

Retorn del PLASEQTA i millorar la comunicació directa: els compromisos de Buch amb Tarragona

El titular de la cartera d'Interior ha presentat «les línies mestres de la nostra proposta de millora» de la gestió de les emergències en base a tres pilars: reconèixer la singularitat de la química de Tarragona i adaptar les eines de resposta a aquesta singularitat (recuperació del PLASEQTA local), reforçar la comunicació directa de les emergències  a la població i reformular i facilitar la  presa de decisions  en casos extrems com el de fa tot just un mes. «Són unes mesures que han de començar a funcionar aviat», ha detallat Buch.

Pla general d'IQOXE després de l'explosió
L'explosió d'IQOXE el passat 14 de gener va marcar un abans i un després sense precedents | Àngel Ullate

El conseller ha fet fins a cinc grans anuncis, la majoria dels quals ja s'havien anat destil·lant prèviament. El més esperat era el retorn del PLASEQTA  específic de Tarragona, un protocol que el conseller preveu «aprovar en les pròximes setmanes» i que deixaria com a màxim responsable de la resa de decisions «un representant polític» que, si bé resta per determinar de forma consensuada, tot apunta a què recauria sobre les espatlles del Delegat del Govern a Tarragona, càrrec ara en mans del vallenc Òscar Peris.

Pas endavant del món municipal: Tarragona guanya eines i competències per a la gestió de futures emergències

Buch també ha anunciat un paper més protagonista del territori i del món municipal a l'hora de prendre les decisions en favor de «corresponsabilitzar aquesta gestió i coordinació», en un aspecte on el conseller ha obert la porta a revisar i renovar uns plans municipals d'emergències que s'han demostrat insuficients. «És important que el pes del territori en aquesta  presa de decisions sigui més fort sense que això comporti defugir la nostra responsabilitat», ha aclarit.

Després de l'explosió al Polígon Sud de Tarragona a l'empresa  IQOXE, l'ús de les sirenes en una emergència química ha quedat en dubte. Per aquest motiu, Miquel Buch també ha anunciat que es treballarà per simplificar els criteris d'activació de les sirenes  i s'assegurarà un major coneixement sobre la matèria, atesa la desinformació evident del 14 de gener. Els ajuntaments  seran els grans beneficiats d'aquest gir.

Buch confirma els avisos per SMS i anuncia una xarxa de sensors químics per detectar al minut els núvols tòxics

Una de les solucions que es farà donada aquesta problemàtica d eles sirenes ineficients serà la utilització del sistema de missatgeria per SMS  per avisar a la població, tal com el mateix conseller va anunciar poques hores després de l'explosió, i on hi haurà «informacions permanents i no només per a emergències, també per casos de possibles incidents menors», ha explicat també.  El conseller ha etxibat, convençut, que «totes les incidències que pateixi el sector químic s'han de fer públiques»  per tal d'oferir la màxima transparència possible a la ciutadania.

Una de les sirenes de risc d'accident químic de Tarragona, en una imatge d'arxiu | TarragonaDigital

Si bé la majoria d'anuncis ja estaven contemplats i eren coneguts des de feia setmanes, Buch ha anat un pas més enllà en el seu compromís per marcar un abans i un després. Ha reconegut que la manca d'informació immediata per part de l'empresa va dificultar i va endarrerir l'activació dels protocols d'emergència, i no vol que torni a passar.

En aquest sentit, ha anunciat la instal·lació d'una xarxa de sensors químics,  de detectors,  per analitzar la qualitat de l'aire en casos d'emergència i tenir coneixement al minut de núvols tòxics a l'ambient sense dependre de si l'empresa avisa o no avisa, com en el cas d'IQOXE al gener, que va trigar a fer-ho «molt més del que haguéssim desitjat».

Ricomà demana «celeritat» i els sindicats es mantenen escèptics envers la nova empenta d'Interior

Els anuncis de Buch han estat ben rebuts pels seus interlocutors, si bé alcaldes com el republicà Pau Ricomà, de Tarragona, han exigit «celeritat i partides pressupostàries» per implantar amb rapidesa les propostes anunciades, mentre que els sindicats majoritaris (CCOO i UGT) s'han mostrat molt escèptics amb «l'historial de promeses incomplertes que arrosseguem» i han reclamat que «Tarragona disposi de més veu, més capacitat de direcció i més pressupost» per liderar  la gestió d'emergències futures.

També et pot interessar: