Des de fa uns anys, diverses zones del litoral català han començat a notar els efectes del canvi climàtic amb una erosió de les platges que molts temen que sigui irreversible. Al Baix Penedès, una de les platges més afectades és la del Francàs, situada al terme municipal del Vendrell, en la qual any rere any l’aigua guanya terreny a la sorra.
La situació ha arribat a un punt preocupant aquest hivern, en què la força del mar ha provocat destrosses de consideració a tocar de les primeres residències, fins al punt que ha quedat totalment inservible un passeig situat al davant d’uns apartaments. També s’han vist afectades tanques, canonades subterrànies o les torres fixes de vigilància dels socorristes, que s’han hagut de retirar.
Un tram molt afectat
La situació del tram que va de Cala Berenguer fins al búnquer de la Guerra Civil és molt delicada. Hi ha zones on la platja desapareix completament, mentre que en altres llocs es produeixen inundacions periòdiques, com és el cas del pas de Cala Berenguer. L’aigua ha començat a erosionar parets i roques, provocant que s’hagin ensorrat escales que anaven dels apartaments a la sorra.
A l’altre tram de la platja, el que va del búnquer fins al límit municipal amb Roda de Berà, la situació no és tan complicada, però també s’han viscut episodis d’inundacions com el que hi va haver durant el temporal Glòria, quan l’aigua va arribar fins a dins de les cases que hi ha a la zona coneguda com a Port Francàs. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament del Vendrell ja fa mesos que s’està coordinant amb el Ministeri de Medi Ambient i amb Costes per trobar la manera de revertir el procés.
S’han acabat les reposicions de sorra
La mesura de reposar grans quantitats de sorra abans de cada estiu sembla que s’ha abandonat definitivament des de l’estiu passat, ja que es considera poc sostenible. L’alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, explicava en una entrevista a TarragonaDigital el passat desembre que la platja del Francàs «era originalment una platja de roca, no de sorra», a la qual s’ha anat llençant al llarg dels anys molta sorra artificial, una cosa que ha estat molt criticada».
Martínez afegia que en les converses amb el Ministeri de Medi Ambient se’ls havia traslladat que es faria una primera intervenció per reforçar l’escullera —que s’ha començat a fer les últimes setmanes— i una altra més endavant «per donar més seguretat i facilitar l’accés dels ciutadans». Aquesta actuació hauria d’estar feta «en un parell d’anys», segons el batlle.
Pla de gestió en procés d’elaboració
En l’estratègia per garantir el futur d’aquesta platja hi ha de tenir un pes important la vegetació. La regidora de Platges, Bàrbara Peris, ha explicat a aquest mitjà que recentment s’ha encarregat a un expert en regeneració natural de les platges un «pla de gestió» que hauria d’estar llest en sis mesos. Un dels seus pilars és «fomentar la vegetació autòctona, com una via per a consolidar la sorra». Calafell és un dels municipis que ha optat per aquesta via, amb resultats força òptims.
«Es tracta que, a partir de la natura, torni la platja», resumeix Peris. Això implicaria també recuperar zones de servitud de trànsit que ara mateix tenen un ús privat. La regidora apunta que l’objectiu és que a les platges del Vendrell «hi hagi sorra tot l’any, no només a l’estiu». Tot i això admet la dificultat que comporta la situació actual i deixa en l’aire una pregunta gens tranquil·litzadora: «Realment es poden aturar les envestides del mar?». Pel que fa a les crítiques als ports de Coma-ruga i de Roda, Peris es limita a dir que «tenen permís de la Generalitat i no ens queda cap més opció que adaptar-nos-hi.
Actuacions més immediates
De moment, Costes ja ha començat a fer algunes actuacions, com ara retirar les torres fixes de socorrisme, per posar-ne al seu lloc unes de mòbils. També s’ha reforçat la zona de roques que fa de barrera abans dels habitatges, però no queda clar qui ha de retirar el pas que s’ha enfonsat, les restes del qual segueixen al mateix lloc i representen un perill. Des del consistori apunten que formen part de la comunitat de propietaris, però es troben en zona de servitud de pas. De moment, segueixen allà.
