L'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de la província de Tarragona (AEHT) fa cinquanta anys que representa els interessos dels restauradors del nostre territori. Actualment té més de 500 associats i el seu nou president, Francesc Pintado, es planteja reestructurar el teixit associatiu del sector a totes les comarques per realçar la gastronomia del nostre territori.
Francesc Pintado, president de l'AEHT
—Des del maig que estàs al capdavant de l'AEHT, quin és el seu paper?
—L'associació va celebrar el 50è aniversari l'any passat. Representem associacions a cada una de les comarques. La nostra feina és crear juntes a cada comarca amb restauradors del seu territori que dinamitzin, liderin i posin en alça el valor de la gastronomia del seu territori, de la mà de les administracions locals.
L'objectiu de la nova junta de l'AEHT és regenerar aquest teixit de tota la província. Perquè volem que la gastronomia de Tarragona sigui reconeguda. I amb la unió de Cambrils, Terres de l'Ebre, Salou, del gremi Priorat, Conca de Barberà, etc. tindrem una força que segur que se'ns farà escoltar. Som un destí turístic de qualitat però no se'ns reconeix per la nostra gastronomia, se'ns reconeix per les nostres platges, els nostres establiments, etc. Però no per la nostra gastronomia
—I en canvi la gastronomia és un tret distintiu que pot atreure turistes.
—És l'assignatura pendent del destí. El cor gastronòmic de la província és Cambrils. Si pensem en Cambrils, a tots ens ve al cap menjar bé. A Salou no passa, amb Tarragona o Reus no passa. Però en canvi Reus, Tarragona o la Conca de Barberà tenen un menjar diferent que el de Cambrils i que el de Terres de l'Ebre, però hi ha una qualitat gastronòmica que no està reconeguda. El que hem de fer és crear aquesta imatge a escala provincial.
—Parlaves de la pluralitat gastronòmica del territori. Des de fora potser es fa difícil veure les diferències, però la pluralitat aquí és enorme.
—Si, totalment. Estem preparant la guia de restaurants de tota la província de la mà del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Hi haurà tots els restaurants, associats i no associats, però inclourà una cosa molt maca que fins ara no s'ha fet: Totes les jornades gastronòmiques que hi ha a la província. És una barbaritat, jornades de carxofa, jornades del corder, jornades de l'ostra, de la gamba vermella, calçotades, tòfona negre, etc. Més l'oli, el vi. Hi ha una riquesa gastronòmica i de producte a Tarragona excepcional, i no està posada de manifest. Quan promocionem per Europa els nostres establiments no es parla de la part gastronòmica i tenim una varietat enorme. Hem de conjugar la col·laboració amb empreses per posar-ho de manifest.
Tarragona com a destí turístic gastronòmic
—En l'àmbit turístic potser es té una percepció de la gastronomia mediterrània en general però sense fer diferències. Què cal fer perquè la gastronomia d'aquí sigui un element fonamental diferencial pel turisme?
—En regenerar cada comarca ajuntem els hotelers de cada comarca amb els restaurants i bars de cada comarca per aconseguir això. Veurem qui té interès per participar en les fires i ara ens proposem anar a les fires d'Espanya i potser Europa amb un cuiner d'aquí a fer un show cooking amb productes i plats d'aquí. Aquesta conjugació d'establiments, d'ajuntaments i restaurants fa que activis sinergies per promocionar el territori.
—Entenc que la manera d'assolir la desestacionalització del turisme, doncs, és treballant conjuntament.
—Si i fer-ho en petit. Hem de fer que hi hagi hotelers i restauradors del seu territori en contacte amb la seva administració. No ho podem fer des de Tarragona. Nostres liderem, dinamitzem i busquem les persones. L'objectiu a un any i mig d'ençà de la nostra entrada és haver pogut teixir tot el territori. Ara arriba Salou, aviat Conca de Barberà, estem en negociacions amb Reus, presentarem el dia 12 Tarragona. Després ha de venir Torredembarra, Priorat i Terres de l'Ebre. Només ens faltarà fer una gran festa gastronòmica en l'àmbit de territori que sigui escoltada a escala nacional.
—Hi ha idea de fer això?
—Si, estem posant fil a l'agulla, però està molt verd.
—Pel que fa al sector turístic un mercat que pot ser interessant pels restauradors és el dels creuers. Molts creueristes no dormen aquí però sí que hi passen el dia. És un sector que voleu treballar?
—Hem detectat que hi ha una oportunitat de millora. No pararan de créixer i ara mateix no hi ha relació comercial o de suport entre Port de Tarragona i l'AEHT. Però tenim una cita amb el president del Port el mes de febrer per presentar-li el projecte. I un dels temes que hi ha d'haver sobre la taula és el dels creueristes. Entenem que si ho coordinem bé seria una oportunitat pels nostres restaurants. Hem d'intentar que hi hagi aquesta col·laboració.
Hostaleria i administració, de la mà
—Quins són els reptes que cal treballar amb l'administració?
—Depenent de la regió parlem d'uns problemes o uns altres. Per exemple, aquí a Tarragona, el tema de les terrasses és un problema, els horaris, l'oci nocturn, la rapidesa en respondre instàncies, la rapidesa en donar permisos o en donar llicències és un problema. Però cada municipi té el seu problema. I aquest múscul farà que la nostra veu sigui molt més escoltada. Ens volem portar bé i sabem que avançarem de la mà d'ells. No estem aquí per fer cap guerra, al contrari, estem aquí per dialogar, seure. Per arribar a consensos des de la il·lusió, no des de l'enfrontament.
—El decret de terrasses ha sigut un punt polèmic a Tarragona, ho és també a altres llocs?
—A Tarragona vivim diferències d'horari de terrasses entre places, que no s'entenen. Hem de profunditzar amb això, però ho hem de fer amb l'associació de Tarragona ciutat. Hi ha dos territoris més on hi ha aquest problema de terrasses.
—Quins?
—Un podria ser Reus i l'altre és de moment una consulta interna. Sempre parlem de grans ciutats però en pobles està passant també. La terrassa dóna molta vida a la ciutat i ajuda a sobreviure a molts més negocis d'hostaleria dels que ens pensem. Molts dels que han tancat, clàssics històrics, precisament és perquè com que no disposen de terrassa no tenen aquest complement que ajuda a quadrar els números.
—Tenim regions saturades i regions amb manca d'establiments?
—La demanda fa reestructurar automàticament la quantitat d'establiments que hi ha en cada territori. A la província hi ha més de 4.000 restaurants i bars i uns 160 hotels. Hi ha l'oferta que la demanda necessita. El que hem detectat és que les baixes no desperten l'interès que despertaven històricament en el passat. Quan hi ha un restaurant que tanca per jubilació o traspàs no desperta interès de continuació. Això vol dir que potser hi havia una sobre oferta i s'està reajustant o que cada vegada compensa menys dedicar-se a això perquè és un sector molt sacrificat.
—El que si veiem és que cada cop sorgeixen més negocis d'alta cuina.
—La cuina està molt de moda. Fomentat pels programes de televisió i els genis que justament són de casa nostra. A Tarragona tenim una riquesa gastronòmica enorme, a Catalunya l'ampliem i a Espanya és brutal. Tenim una gran sort. La gastronomia la tenim al nostre ADN i a la nostra cultura. Ara bé, hi ha un client que demanda alta cuina però a tots ens agrada anar a un bar de tapes clàssic però que ho facin bé, a tots ens agrada anar a un frankfurt un dia i que sigui un frankfurt de qualitat. Hem de poder oferir tota la varietat gastronòmica possible.