La regulació dels grafits al Camp de Tarragona comença a estendre's. Són molts els municipis que han obert la porta a aquesta expressió artística que, anys enrere, vivia en la clandestinitat més absoluta i era criticada durament per la societat. Ara, encara que molts grafiters prefereixen seguir actuant en la il·legalitat, cada vegada en són més els que fan ús dels espais regulats pels consistoris. Reus, el Vendrell i Valls ja compten amb murs reservats per ells. Tarragona ha engegat diversos projectes relacionats amb l'art urbà, però el problema se centra en les pintades sobre el patrimoni, un fet que també preocupa a Montblanc.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Tarragona, una regulació poc útil
Els grafits a Tarragona poden trobar-se en zones regulades com els murs ubicats al costat del riu Francolí en la seva desembocadura —on es va engegar el projecte Murs que Parlen—, a la part de darrere dels Tinglados del Serrallo —a tocar de les vies del tren—, en diverses parets d’edificis abandonats o fins i tot en elements patrimonials importants com les muralles o el Mercat Central. En aquest sentit, però, cal diferenciar entre una pintada simple i bàsica amb la firma del grafiter i una obra més complexa i gran, que pot incloure el nom del grafiter o pot il·lustrar una escena o una reivindicació.
L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va arremetre contra les pintades que l’any 2017 van aparèixer en diversos punts del patrimoni romà tarragoní. De fet, fins i tot va contemplar la possibilitat de portar el cas a fiscalia. A la ciutat, les sancions per «embrutar mitjançant pintures, esprais o altres mitjans» les façanes, parets, instal·lacions, edificis i mobiliari urbà oscil·len entre els 100 i els 500 euros segons la gravetat de l’acció. La multa és mínima quan es consideren pintades lleus, de 300 euros quan «causen deteriorament a les façanes dels edificis i els elements que en formen part confrontants a la via pública» i màxima quan «es difonen missatges de contingut racista, xenòfob o sexista amb menyspreu als drets fonamentals i llibertats públiques».
Des de la regidoria de Joventut de l’Ajuntament, són diversos els programes que s’han promogut en matèria de regulació dels grafits. «L’objectiu és, d’una banda, establir cicles d’art i exposicions i tallers i monogràfics per promoure l’experimentació creativa, tant als espais joves (Kesse i la Palmera) com als espais de carrer. I per una altra banda, volem acompanyar les iniciatives dels i les joves, coordinant projectes d’art urbà», explicaven des del consistori. Des del 2008, s’han tramitat més de 80 propostes d’intervenció plàstica urbana en el marc del projecte Murs que Parlen. Es tracta d’una xifra molt petita en relació a les pintades que, dia rere dia, apareixen en diversos punts de la ciutat.
Pintar trens, expressió artística o problema social?
La realització de grafits en els vagons dels trens és una pràctica que, des de RENFE, qualifiquen de «problema social». «El 87% de la flota de trens està pintada i enguany ha afectat la seguretat de 2 milions de persones», criticaven des de l’empresa ferroviària. TarragonaDigital ha pogut parlar amb un grafiter especialitzat en l’elaboració de grafits als vagons, que prefereix mantenir-se en l’anonimat. «Tota la vida he pintat, però seriosament des de fa vuit anys», explica, i deixa clar el següent: «No m’agrada pintar en cap altre lloc que no sigui als trens. M’aporta adrenalina, gaudeixo de l’ambient fosc de les vies i m’encanta planejar cadascuna de les missions».
Entre el seu historial es troben els metros de Barcelona, París o Brussel·les. També ha pintat a Roma i Lille i va estar a punt de fer-ho a Chicago, però «just quan vaig tenir l’oportunitat de pintar, se’m va apagar la bateria del mòbil i no tenia llum per fer-ho». És crític amb aquells que «actuen de manera violenta per poder pintar» i reconeix que «el que fem és il·legal i no està bé». «Però mai podran aturar-ho. És una expressió de rebel·lia contra la societat, el sistema. Perquè hi ha d’haver publicitat als trens que ens hem de menjar i no hi poden haver grafits?», es pregunta. Tot i això, subratlla que «si fos legal, no ho faria».
Reus compta amb tres espais reservats pels grafits
A Reus hi ha tres espais reservats per a pintar-hi murals o grafitis. No cal autorització prèvia de l'Ajuntament, i són parets que autogestionen els grafiters. Fonts policials expliquen que són ells mateixos els que respecten els murals de més qualitat o els més nous perquè es mantinguin un temps a la vista. Es tracta d'un espai a Mas Iglesias, així com dos carrers que, popularment, són coneguts, també, com «els dels grafitis», i que són les avingudes del Comerç i dels Jocs Olímpics. D'altra banda, les caixes d'electricitat també s'han convertit en un espai d'expressió artística urbana regulada.
Fora d'aquests tres espais concrets, les pintades sense autorització són penades per l'article catorze de l'Ordenança de Civisme de Reus, que estableix que es poden multar amb 1.200 euros. Un dels episodis més coneguts darrerament relacionats amb els grafiters va tenir lloc quan al mes d'octubre la Guàrdia Urbana va detenir dos dels grafiters més actius de la ciutat. Dies després d'enxampar-los, van aparèixer pintades en contra de l'alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, qui va denunciar públicament els fets.
El Vendrell, ciutat pionera en la regulació dels grafits
Una de les ciutats on hi ha una tasca més constant per promoure que els grafits es facin d’una manera controlada és el Vendrell. A partir del festival de Cultura Urbana que es fa cada any impulsat per la regidoria de Joventut, s’han habilitat diferents zones per poder dur a terme aquest art urbà. Llocs com la riera de la Bisbal, el pont que va cap a la comissaria de la policia local o el mur que separa l’estació de tren poden ser usats per a aquesta finalitat, avisant sempre abans.
«Primer ens han de donar avís a la regidoria de Joventut, nosaltres els certifiquem que poden pintar en aquella paret i avisem a la policia local, perquè n’estiguin assabentats», explica Dani Utge, tècnic de Joventut. Des de la regidoria expliquen que la majoria dels que demanen fer grafits en aquests espais són de fora de la ciutat, provinents molts cops de Vilafranca i l’Alt Penedès.
Tot i això, des de Joventut reconeixen que segueix havent-hi joves que van per lliure i fan pintades allà on volen, en llocs on està prohibit. Fa poc, la policia local va interceptar un grup que volia fer pintades en un tren de l’estació de Sant Vicenç de Calders. Els agents els van intervenir 43 pots d’esprai, una escala i dos prismàtics.
El projecte «Parets lliures» dona un espai als grafiters de Valls
La capital de l’Alt Camp compta amb espais autoritzats per l’Ajuntament i expressament reservats per a l’expressió artística. Es tracta del projecte «Parets lliures», desenvolupat per Valls Jove i que ofereix diverses zones disponibles per poder pintar. Aquestes parets, situades fora del nucli urbà, són el mur darrere la pista de futbol del Vilar o la paret amb Renfe (antics barracons de la Candela). Per poder pintar en aquests llocs, es necessita una autorització municipal.
També es poden fer grafits en parets cèntriques on hi ha trànsit de vianants com el carrer de les Vinyes, al pàrquing del carrer Colon, carrer Mossèn Martí, pàrquing Esperanto, o Pont del Fornàs, entre altres. Valls va aprovar l’ordenança reguladora dels espais dedicats a l’elaboració de grafits l’any 2013. En el text, es reconeix la necessitat de promoure les manifestacions artístiques urbanes, sempre que es facin amb autorització municipal i de la propietat de l’immoble.
D’aquesta manera es va voler establir un sistema d’autocontrol de pintades a les parets que es produïen fora de la legalitat. Segons aquesta ordenança, qualsevol persona que vulgui pintar grafits o murals a Valls s’ha de registrar en la Borsa de Grafiters i complir els requisits que es demanen des de l’Ajuntament.
Montblanc lluita contra les pintades sobre el patrimoni
Montblanc té perfectament delimitat quin espai està disponible per fer-hi grafitis. Està ubicat al mural que hi ha a tocar de l'estació del ferrocarril. Cal destacar que el passat mes d'abril, just el mateix dia que donava inici la Setmana Medieval de Sant Jordi, van aparèixer pintades a la muralla i en diverses parets i façanes d'edificis monumentals del nucli històric. Segons explica el tinent d'alcalde de Montblanc, Francesc Benet, és molt difícil saber qui són els responsables de les pintades que, en algunes ocasions, s'han fet a la Vila Ducal però, en el cas que se sàpiga, s'aplica la sanció corresponent. El règim sancionador de l'ordenança de civisme i espais públics va dels 200 euros per la infracció més lleu fins als 3.000 euros per la infracció més greu.
A banda de la muralla, aquelles pintades van afectar una dotzena d'espais més, entre els quals, la façana romànica de l'església de Sant Miquel o les parets gòtiques de Santa Maria. Els Mossos d'Esquadra van prendre imatges per tal de fer les pertinents investigacions. Ràpidament, el consistori montblanquí va enviar una màquina i diversos operaris per netejar completament els espais.