Un títol simple, però molt explicatiu: 'Plàstic'. Un subtítol que apel·la directament a la reflexió: 'Genial o pervers, tu com ho veus?'. Aquestes són les paraules que defineixen la nova exposició del Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí que tot just s'inaugura aquest divendres 15 de febrer i que es podrà visitar fins al 20 d'octubre.
Es tracta d’una mostra que va molt més enllà de la de tenir un contacte visual amb els objectes d’un museu. Una exposició on el visitant pot tocar, sentir i experimentar. En aquest sentit 'Plàstic' busca una reflexió per part del públic envers el rol que té el plàstic en la nostra societat.
A través de la història del plàstic i de diferents llenguatges i propostes artístiques s’arriba a aquest punt de raonament sobre l’ús que en fem actualment.
De fet, si ens parem a pensar, el plàstic és un material contradictori, amb un doble vessant. Per una banda, és un genial invent que resol moltes coses del dia a dia, però que actualment comporta un profund problema mediambiental. És a dir, és un material que resol problemes però en crea de nous, alhora.
Des del MVR es posa de manifest la necessitat d’enfocar aquest fet des de mirades expertes científiques, històriques o etnològiques, però també es volen fer visibles les mirades artístiques envers aquest tema, per aprofundir en temes tan complexos i polivalents com el que proposa aquesta exposició.
L’exposició reuneix objectes, fotografies, vídeos i instal·lacions artístiques entorn del plàstic que interpel·len i pregunten constantment al visitant: «Tu, com ho veus?».
En paraules de la directora del Museu de la Vida Rural, Gemma Carbó, aquesta és una exposició que «mai acaba, ja que es va construint a mesura que la gent hi va passant». Aquesta 'construcció' a la qual es refereix té a veure precisament amb aquesta interpel·lació constant que es tradueix en uns taulers que proposen un joc al visitant a través de preguntes, que s'han de respondre col·locant unes peces (de plàstic) en el lloc on creiem que escauen millor.
Hi intervenen veus joves i grans, locals i internacionals del món de l’art, la ciència, l’arquitectura, el disseny, el cinema, la filosofia i l’educació però, sobretot, una part del protagonisme se l’emporten els visitants que podran aportar la seva opinió i ser, d’aquesta manera, partícips de la creació del relat final. Gemma Carbó ha destacat que «nosaltres no donem respostes», sinó que cadascú es pot emportar la seva pròpia reflexió o, fins i tot, canviar radicalment d'opinió sobre el tema a mesura que avança en l'exposició.
L’era del plàstic, l’objecte, la pervivència i l’abundància
L’exposició està estructurada en diferents àmbits: per una banda es reflexiona sobre l’origen del plàstic i s’obren els primers interrogants per endinsar-se a la resta del relat. També s’explica la nostra relació amb els objectes, que no ha estat la mateixa abans i després de la invenció d’aquest material. La durabilitat, l’impacte en el medi ambient i l’abús que es fa del plàstic són els altres eixos que completen l’exposició, sempre des d'una perspectiva de dualitat, mostrant la part bona i la no tan bona d'aquest material.
Un túnel de plàstic posa la cirereta per fer la reflexió final, on el visitant pot sentir-se insignificant i petit, enmig d'un mar de plàstic, envoltat d'envasos per tot arreu.
La dissenyadora gràfica i directora d’art, Núria Vila, és la comissària de l’exposició. Es pot dir que el compromís amb el medi ambient ha estat sempre present en la seva manera de dissenyar, apostant per una forma de treball sostenible i ètica. Ha estat guanyadora de diversos premis Laus i Anuaria.
La comissària ha volgut destacar que «el plàstic és un material tan meravellós que no desapareix mai, no podríem viure sense ell, però també ens genera un gran problema». Però la culpa és del material o de l'ús que en fem?
L’exposició respon a la visió de la Fundació Carulla i el Museu de la Vida Rural
La visió de la Fundació Carulla i del Museu de la Vida Rural passa per promoure la cultura i l’educació com a eines de transformació d’una societat perdurable. En aquest sentit, el MRV vol «posicionar-se i convertir-se en un espai cultural on reflexionar i pensar sobre diferents reptes», ha afirmat la seva directora, per això les dues darreres produccions ('Plàstic' i 'The Dust Bowl') estan en aquesta línia de treball.
Artistes i col·lectius participants
En la mostra participen diferents artistes i col·lectius com: Basurama, Domestic Data Streamers, Lucas Hope, Coke Bartrina, Núria Val, Pepi de Boissieu, Aleksey Kondratyev, Ida-Marie Corell, Ester Partegàs, Sílvia Conde, Ivana Larrosa, Octavi Serra, Mandy Barker, Sophie Thomas, Nick Pumphrey, Samuel Rodríguez, Elsa Yranzo, Sil van der Woerd, Jorik Dozy i Sean Lin.
Precisament l'obra del col·lectiu Basurama es pot veure a l'exterior del museu, on han recobert estris de tota la vida amb plàstics, per confrontar-los amb aquest material i perquè el visitant els pugui observar des de diferents angles. En un futur, aquest plàstic es reutilitzarà a la zona de l'hort del Museu per donar-li un ús totalment diferent.
Es pot dir que la gent del poble ha ajudat a construir l'exposició, ja que els dies previs a la inauguració diverses persones de l'Espluga de Francolí han col·laborat amb el muntatge de Basurama, com són les escoles, l'institut, algunes entitats culturals i socials o els joves migrants de l'alberg.
Els espluguins, protagonistes d'una part de l'exposició
En l'inici de l'exposició un audiovisual mostra el testimoni de persones de l'Espluga de Francolí que responen sobre quan va aparèixer el plàstic a les seves vides, un vídeo que també serveix per reflexionar sobre l'arribada del plàstic al món rural.
En la mateixa sala, desenes de dates omplen la paret, totes elles en blanc, excepte tres que es troben en negre (1988, 2017 i 2018), anys en què el plàstic ha tingut un impacte negatiu en el món.
Activitats entorn l’exposició
Com ja va passar amb ‘The Dust Bowl’ el Museu programarà tot un seguit d’activitats paral·leles per poder complementar el fil conductor de l’exposició i generar un debat molt més ampli entorn aquest material. Un dels dies clau serà el 18 de maig, Dia Internacional dels Museus. Les activitats seran debats, cinefòrums, concerts, visites i propostes educatives i es publicaran a través de les xarxes socials i a la web de l’exposició i del museu.
Les escoles i grups en general podran optar per fer una activitat específicament pensada entorn del plàstic. A més, la forma de pagament de l’entrada per veure l’exposició serà d’allò més original, ja que es podrà pagar amb plàstic que es guardarà i es reciclarà quan acabi l'exposició.
Segona gran exposició produïda íntegrament pel MVR
`Plàstic` és la segona gran exposició que produeix de forma íntegra el Museu de la Vida Rural, després de la nova etapa que va iniciar el 2018 i un cop finalitzada ‘The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la’.
També et pot interessar: