A escassos nou dies de les eleccions municipals, des de TarragonaDigital.com fem un cop d'ull ràpid als programes electorals de les formacions que presenten les seves candidatures a dos enclavaments cabdals de la Costa Daurada. A Vila-seca, set candidats es disputaran succeir l'històric Josep Poblet, mentre que a Cambrils hi haurà una dotzena de llistes.
Quines són les seves principals propostes programàtiques? Quines promeses concretes fan? Quins són els pilars bàsics dels seus programes? Fixem-nos, doncs, en què posen sobre la taula les candidatures a Vila-seca i a Cambrils.
Vila-seca, després de Josep Poblet
Vila-seca encara les seves primeres eleccions després de Josep Poblet. No es tracta d’un tema menor. L’home fort de l’extingida CiU a les comarques tarragonines ha marcat un abans i un després al seu municipi, on ha governat durant més de 20 anys. Amb una ciutat pràcticament nova, a càrrec del consistori i de la Diputació, el seu successor al capdavant de la llista post convergent, Pere Segura, no ho té pas fàcil per fer un programa electoral atractiu.
Segura posa l'accent en la seguretat
Segura posa l’accent en una problemàtica amagada durant els anys de Poblet, la inseguretat. De fet, és fins i tot el seu lema de campanya, aprofitant el seu cognom: «Vila-seca segura!». Pere Segura vol ampliar i millorar les dependències policials i aposta, també, per prolongar la joia de la corona del darrer mandat de Poblet, el Raval de la Mar, fins al passeig Marítim.
Vol facilitar la creació del nou Complex Turístic Integrat (CTI) que posi a Hard Rock com «projecte generador de llocs de treball i que incrementarà el nostre potencial com a destinació turística».
Sis llistes combaten contra l'hereu de Poblet
Ciutadans té Vila-seca com un dels municipis del Tarragonès amb més possibilitats d’assolir un bon resultat electoral i arribar, fins i tot, a governar. Per fer-ho es marquen, entre altres, els següents objectius: incrementar progressivament el nombre de policies de carrera; creació de transport públic la plana/vila-seca/la plana; reduir el dèficit del patronat municipal de música; i recuperar la FIM, la fira de música al carrer, suspesa durant aquest darrer mandat municipal.
El nou alcaldable socialista, Iván Navarro, comparteix la necessitat de «millorar la seguretat amb nous i millors espais per la nostra policia local» i, sense desgranar-ho, prioritza «la cohesió territorial». Qui va ser fins fa poc l’alcaldable socialista, i portaveu del grup municipal del PSC al consistori aquest darrer mandat, Ander Basterretxea, es torna a presentar a les eleccions però aquest cop ho fa des de les files de «Tot per Vila-seca, Centrats».
Basterretxea vol crear unes beques municipals sorgides de la rebaixa a l’assignació dels regidors i remodelar el mercat municipal i el seu entorn. També vol recuperar la fira de música al carrer i proposa, per exemple, convertir el barri de la Formiga en un punt essencial d’aquest festival.
Els Comuns, amb Mario Téllez al capdavant, han fet un treball exhaustiu per elaborar el seu programa. Un recull de propostes durant 20 pàgines que s’estructuren al llarg de nou capítols. Reclamen un pla de dinamització comercial per Port Halley; condicionar la contractació municipal «a criteris de justícia social i ambiental»; municipalitzar les escoles bressol; i crear un parc públic d’habitatges de lloguer a preu assequible.
Els independentistes de Decidim Vila-seca-Acord Municipal, amb Josep Forasté al capdavant, tenen ben detallat el seu programa, format per 257 punts. Una breu lectura d’aquest permet destacar la proposta de crear un Casal d’Entitats; una estació d’autobusos; crear una ràdio municipal; rebaixar la factura de l’aigua i bonificar les llars d’infants entre altres.
El Partit Popular, que renova candidat, amb Gregorio Esteban com alcaldable, coincideix amb bastants punts de la resta de candidatures. Els conservadors també volen dotar de més mitjans a la policia local però especifiquen que, ells, crearien una comissaria a La Pineda per l’època estival. També recuperen la proposta de fer un viver d’empreses a Port Halley, centre que defineixen com «establiment fantasma».
Cambrils vol consolidar la recuperació econòmica
A Cambrils, com a tants altres municipis, les propostes coincideixen força malgrat que les llistes que es presenten per al proper dia 26 s’elevin fins a dotze. La varitetat de candidatures, doncs, no implica disparitat de projectes: és un dels trets fonamentals de la fragmentació, que s’observa a Cambrils en aquest cas, però també a moltes altres localitats de la Costa Daurada —i això no és pas nou d’enguany.
Les línies mestres dels tres socis de govern
El desmantellament de les vies del tren convencional, un cop deixin d’usar-se, forma part del programa electoral d’ERC i l’Assemblea de Cambrils, que demanen implementar amb rapidesa el TrenTram, però també del PSC, que en canvi no parla sobre aquesta darrera infraestructura. És un dels grans temes sobre la taula a la ciutat.
Camí Mendoza, que es presenta a la reelecció com a alcaldessa per ERC, defensa la construcció de més aparcaments dissuassoris, però també aposta per la museïtzació de la Cooperativa. Una altra de les propostes destacades del programa, que es repeteix en la pràctica localitat de la dotzena de formacions que es presenten, és el projecte de peatonalització de Jaume I.
Els seus socis de govern, Junts per Catalunya —al consistori, encara en forma de PDECat— i PSC coincideixen amb aquesta darrera prioritat. Els postconvergents ofereixen, entre la cinquantena de propostes formulades, «apostar per un espai d’interpretació gastronòmica a l’auditori» i diversos nous equipaments, com ara un nou pavelló esportiu o una piscina amb la coberta retràctil.
Els socialistes, que també aposten pel nou pavelló d’esports, posen èmfasi en l’apartat econòmic —que Ana López ha comandat els darrers quatre anys al govern local—, amb l’impuls dels polígons industrials de la ciutat. El PSC també proposa una remodelació del mercat municipal i una nova ubicació per a l’escola de música. El foment de l’Oficina Local de l’Habitatge és una de les propostes destacades dels d’Ana López, que tenen en les polítiques socials un important gruix del seu programa.
Tot un còctel de propostes entre l'oposició
Nou Moviment Ciutadà per Cambrils, la principal força de l’oposició durant gran part del present mandat, promou una decidida aposta «pel cohabitatge». La formació d’Oliver Klein vol construir un poliesportiu lleuger a Vilafortuny, semipeatonalitzar el carrer de Pau Casals i impulsar un complex lúdic a la zona de costa sota el nom de ‘La Ciutat dels Nens’.
Des de Ciutadans, reclamen un «govern obert i participatiu». Entre les seves promeses, d’allò més ambicioses, volen crear una unitat d’intervenció ràpida de la Policia Local, un tecnocampus, el Clúster Gastronòmic i Turístic de la Costa Daurada i, finalment, una ciutat esportiva d’alt rendiment.
El Partit Popular de David Chatelain se suma als grans projectes de ciutat que es repeteixen a la resta de programes, com la peatonalització de Jaume I o el nou pavelló d’esports. Els populars també volen construir una nova comissaria de la policia local al pàrquing del carrer del Molí de les Tres Eres. Prometen, alhora, accions contundents i efectives per erradicar el top manta.
Finalment, el programa de l’Assemblea de Cambrils destaca per la importància que hi prenen les propostes relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat. Els d’Ivan Sanz volen constituir un Consell de la Cultura i de les Arts a Cambrils i reivindiquen el projecte de Jaume I i el reclam del TrenTram un cop les vies caiguin en desús.
Cinc formacions empenyen des de fora
Des de fora de l’Ajuntament, aterren diverses formacions que volen accedir-hi. Primàries aposta per «una alcaldia plenament sobiranista» que proposa, per exemple el «foment de l’esport nàutic» i la «desestacionalització turística». Des d’Alternativa Mediterránea destaquen l’aposta per la «transparència» i la «regeneració política» com a idees principals.
La CUP fa un crit a la «desobediència», però també és pragmàtica reclamant «aparcaments dissuassoris» o en la defensa del petit comerç. Pel que fa a Podem, destaquen la defensa de la «participació ciutadana, regeneració política i limitació dels sous dels regidors». Malgrat contactar-hi, ha estat impossible obtenir el programa d’Ara Decidim Nosaltres, el cinquè partit sense representació que vol accedir a l’Ajuntament de Cambrils d’aquí a dos diumenges.