Bicicamp carrega durament contra el canvi en l'ordenança de civisme de l'Ajuntament de Reus. Es tracta de la modificació que el govern va aprovar i que incloïa a la normativa les restriccions de circulació no només de bicicletes, sinó també de patinets i altres elements similars. El passat 29 de novembre va veure la llum verda amb els vots a favor del govern i de Cs i els vots en contra de PSC i CUP.
[predef]reus-144[/predef]
L'article 34 de l'ordenança de civisme de Reus prohibeix «circular en bicicleta, patins, monopatins o similars per les voreres o per altres espais destinats a l’ús dels vianants (com ara places, carrers de vianants, etc.), tret d’aquells espais en què hi hagi un carril expressament destinat a aquesta finalitat». L'entitat presentarà al·legacions a la nova normativa, però també reclama al govern que prengui altres mesures.
Multes més elevades que conduir parlant pel mòbil
«Les bicicletes no són incíviques i reclamem el nostre dret a circular segures per la calçada», exposen des de l'entitat. En el cas concret de l'article de l'ordenança, volen que es retiri del redactat o que, almenys, se substitueixi per una prohibició de «totes aquelles conductes de mobilitat agressives i que posen en perill la seguretat i integritat de tots els usuaris de la via pública».
Consideren que, amb la forma actual, criminalitza l'ús d'aquests vehicles de mobilitat personal. «Pensem que la via engegada de regular la circulació de bicicletes patins, patinets i VMP’s —vehicles de mobilitat personal— a través de l'ordenança de civisme genera més problemes que no pas en resol», etziben. Apunten, de fet, que es contradiuen les intencions anunciades per l'Ajuntament i per les institucions superiors al respecte.
Als usuaris d'aquests vehicles, consideren, se'ls aboca «a una inseguretat de caràcter jurídic que a curt termini desincentiva l’ús d’aquesta modalitat de transport, contradient els plans locals, nacionals i estatals de foment de les noves mobilitats». El redactat posa l'èmfasi, critiquen, «en la modalitat i no en la conducta» de la circulació, recriminen que es plantegin multes de més de 600 euros, «molt més elevades que les que et posarien en cotxe per no respectar els senyals de trànsit, fer un avançament indegut o conduir fent servir el mòbil».
L'ordenança de circulació de Reus, de 1992
«Les bicicletes volem circular per la calçada, però ho volem fer amb seguretat», sentencien des de Bicicamp. Critiquen, però, que «de moment l’Ajuntament no està posant cap mesura per garantir que la calçada és segura per altres modes de mobilitat». És per això que, a més de la retirada o modificació de l'article 34, reclamen que es redueixi la velocitat màxima de circulació a tota la ciutat als 30 quilòmetres per hora, «seguint les recomanacions que fa la DGT».
A més, també reivindiquen «control, seguiment i campanyes de prevenció de les conductes violentes dels cotxes en la calçada respecte a les bicicletes i altres usuaris de la via pública». Per últim, manifesten la necessitat d'«obrir un procés per a la redacció del reglament de mobilitat de 1992 i adequar-lo a les noves necessitats». Juntament amb l'ordenança de circulació, les normatives vigents en aquest àmbit a la ciutat daten de fa 27 anys.
Un exemple de la manca d'actualització és l'article 72; encara regula que, en carrers amb l'amplada necessària perquè s'hi pugui aparcar, es farà a la banda dels números imparells durant la primera quinzena de cada mes, i a la banda dels parells durant la segona quinzena. Bicicamp es mostra favorable a actualitzar aquesta normativa, «evidentment que cal generar un nou espai de reglamentació que incorpori les noves mobilitats».
Lamenta, però, que «en lloc d’obrir el text per tal d’actualitzar la norma a les noves necessitats, s’utilitza l’ordenança de civisme per incorporar un tema que segons les pròpies dades de l’Ajuntament no és de matèria de seguretat viària i no soluciona en cap cas la necessitat dels perills que si tenim comptabilitzats». Les dades que l'entitat cita de l'Ajuntament de Reus posen de manifest que, durant l'any 2018, es van registrar 119 col·lisions, 64 atropellaments, 24 caigudes, 13 sortides de la via i 13 xocs contra elements de la via. Cap d'aquestes circumstàncies, apunten, es resol amb el nou article de l'ordenança de civisme.
Manca de seguretat per circular
Apunten des de l'entitat que, també amb dades del mateix consistori, es demostra que no són les bicicletes qui més accidents de trànsit pateixen o provoquen. «El vehicle que en major nombre es veu implicat en accidents de trànsit és el turisme (231), seguit dels vianants (80), la motocicleta (45), el ciclomotor (26), la furgoneta (20), i la bicicleta (14), entre altres».
Recorden que sempre han animat als usuaris de la bicicleta a circular per la calçada, però apunten que «la sensació d’inseguretat en una ciutat on encara no hi ha una limitació genèrica de velocitat a 30 km/h, com recomana la DGT, ni una xarxa de carrils bici segregada, fa difícil i perillosa aquesta acció, i recomanem sempre que no posin en perill la seva seguretat».
Conclouen, de fet, que «si les bicicletes no baixen a la calçada és per la sensació d’inseguretat dels usuaris; cal tenir un punt de valentia per circular en bicicleta per carrers on els cotxes circulen impunement a més de 50 km/h, on els cops de gas avisen que tenen pressa, i on els avançaments es fan fins i tot en carrers d’un sol carril».
Impunitat per al cotxe, indefensió per als ciclistes
A grans trets, l'entitat que treballa «per un ús quotidià i segur de la bicicleta» critica que «l'ordenança de civisme dedica un article a assenyalar a les bicicletes i altres vehicles de mobilitat personal com a elements distorsionadors de la convivència cívica» i, en canvi, «no fa ni un sol esment al cotxe», vehicle que lidera el rànquing d'implicació en accidents, recorden.
Opinen que la convivència no es pertorba amb l'ús de determinats vehicles sinó a través de conductes «que són agressives i posen en perill la seguretat i integritat de la resta d'usuaris de la via pública». Recorden que ciclistes i patinadors opten «per un mitjà de transport que respon a totes les crides socials i institucionals d’emergència climàtica, que ocupa menys espai, és menys invasiu i menys voluminós que els cotxes».
En canvi, valoren que la visió de la mobilitat que mostra el govern actual està centrada en el cotxe. «Es fa evident en aquells espais on, per quantitat i freqüència, els vianants a poc a poc s’apoderen de l’ús del carrer i llavors ràpidament s’incorpora el control semafòric per deixar pas al cotxe amb fluïdesa, i si no penseu si l’escampall de semàfors a la cantonada del carrer de l'Amargura amb la plaça de la Llibertat és per garantir una seguretat que ja gaudíem com a vianants o bé per fer una circulació més fluida».