Dotze persones opten a ocupar l'alcaldia de Reus després de les eleccions municipals del pròxim 26 de maig. Les llistes electorals de Reus ja s'han fet públiques oficialment, i si l'any 2015 es va arribar a onze, enguany n'hi ha dotze. A més dels set partits amb representació municipal, n'hi ha cinc que volen tenir-ne; vuit homes i quatre dones ocupen el primer lloc de les butlletes electorals que reusencs i reusenques trobaran als col·legis electorals d'aquí a un mes.
Una sola cara nova entre els partits amb representació
Pel que fa als partits que ja tenen representació al plenari, el que més regidors té és el PDECat. Encapçalat per Carles Pellicer, fa quatre anys es va presentar sota les sigles de CiU, i ara ho fa sota les de Junts per Reus. L'actual alcalde afirma que compta amb un equip transversal i que vol repetir un mandat més per executar el projecte de ciutat que no ha pogut dur a terme fins ara.
Marta Llorens encapçala la llista de la CUP després d'haver-ne estat la portaveu municipal bona part del mandat. Amb ella, la meitat del grup municipal actual ocupa posicions destacades a la butlleta, mentre que la resta de la llista compta amb cares noves respecte de les sis persones que ara mateix seuen al saló de plens de Reus. Els cupaires asseguren haver format una llista destinada a assumir responsabilitats de govern.
Ciutadans va ser la tercera força més votada l'any 2015 i va obtenir quatre regidors. Després de la guerra interna al partit entre l'agrupació local i la direcció de la formació, Débora García serà l'encarregada de redreçar la situació liderant la llista electoral. Sense recorregut en la política municipal al capdavant de la butlleta, l'aposta dels taronja és la marca, i confien que tingui prou pes per pal·liar la marxa de l'encara grup municipal i bona part de la militància.
El PSC va quedar per sota de Cs en vots l'any 2015, però amb els mateixos quatre regidors. Andreu Martín encapçalarà la llista electoral després d'haver assumit, per segona vegada, el lideratge del partit a l'Ajuntament. Portaveu durant bona part del mandat, ha tornat a confiar en les seves companyes de grup municipal, tot i que també ha incorporat cares conegudes de la formació sense trajectòria a la primera línia política.
Noemí Llauradó lidera la llista d'ERC. El 2015 van recuperar la representació al plenari municipal que havien perdut, i Llauradó vol créixer exponencialment passant de dues regidores a ocupar l'alcaldia. És un altre dels partits que s'ofereix com a transversal i que ha buscat persones que no hi militen per ocupar llocs destacats de la llista electoral. Segons ha apuntat la mateixa candidata, la seva campanya girarà més entorn de com governar que a projectes concrets per executar.
El PP també ha tingut, aquest mandat, dos regidors. Sebastià Domènech torna a encapçalar la llista electoral dels populars acompanyat de Dolors Compte, actual regidora. Els conservadors van passar de sis a dos regidors l'any 2015, en part, per l'entrada de Cs. Ara confien poder-se refer tenint en compte la crisi al partit taronja. La seva aposta és presentar-se com un partit amb capacitat de gestió eficaç.
Ara Reus ha tingut, aquest mandat, els mateixos dos regidors que ERC i PP. Daniel Rubio ha agafat el relleu a Jordi Cervera al capdavant de la llista, i ja ha deixat clar que sí que parlaran de projectes concrets durant la campanya electoral. Rubio farà valer, també, el pas del partit per tres de les regidories de govern amb l'objectiu d'aconseguir més representació al plenari després de les eleccions del mes de maig.
Cinc partits sense representació a les municipals de Reus
Fora del plenari, però amb intenció d'entrar-hi, hi ha cinc partits més. Tal com han quedat publicats al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona aquest dimecres són dCIDE, Primàries, Entre Veïns, En Comú Podem Reus i Vox. Totes aquestes formacions intentaran, en primer lloc, superar el 5 % dels vots, xifra necessària per obtenir representació al plenari municipal.
Juan Carlos Sánchez serà el cap de llista de dCIDE. Es tracta del partit al qual han desembarcat els expulsats i els que han marxat de Ciutadans. El partit, Centro Izquierda de España, el van fundar alguns dels que s'havien implicat molt activament en el naixement de Cs. El grup municipal de Reus, l'executiva local i bona part de la militància de la formació han decidit traslladar-se a aquesta formació per intentar-se reivindicar com l'aposta local de qui havia militat fins ara al partit d'Albert Rivera.
Primàries Reus va néixer amb l'objectiu d'aglutinar sota un sol paraigua totes les llistes independentistes de la ciutat. Lluís Pallejà serà el cap de llista que defensi, ara, un projecte destinat al sector independentista descontent amb els actuals partits. La democràcia oberta amb la qual han format la llista és la mateixa que volen establir com un dels punts principals del seu programa.
La Federació d'Associacions de Veïns de Reus és una font d'actius polítics. Prova d'això n'és el fins fa poc president, Valentín Rodríguez, que ara ocupa el primer lloc de la llista d'Entre Veïns. Sorgida del teixit veïnal local, ha sortit fora d'aquest sector a buscar actius per a la seva butlleta. Al capdavant, cares molt conegudes de les entitats veïnals que volen, per sobre de tot, que tots els barris de la ciutat formin part de qualsevol projecte polític que qualsevol partit pugui plantejar per Reus.
Pilar Flamenco és la quarta dona que opta a l'alcaldia local. En Comú Podem Reus no s'ha estalviat les disputes internes, però ha acabat formant una llista electoral que vol endur-se els vots als quals no va optar ara fa quatre anys, quan van decidir no presentar-se. Mirant les eleccions generals de cua d'ull, Flamenco i el seu equip volen demostrar que els seus quatre anys d'absència a la política municipal no han estat d'absència en el treball de fons.
Vox ha complert el que havia anunciat i, finalment, es presenta a Reus amb el seu coordinador local de cap de llista. Jordi Ferré defensarà el projecte del partit d'ultradreta a la capital del Baix Camp. El segueix una llista electoral de persones, a priori, poc bregades en la política municipal, però que han organitzat forces parades informatives que han rebut la mateixa oposició que, aquest dimarts mateix, van rebre a la parada instal·lada per Sant Jordi.