Fiances milionàries pel cas de les pròtesis defectuoses de Traiber. El cas Innova segueix tancant capítols i, en el darrer auto, amb acusacions contundents i fiances importants. Després d'haver arxivat algunes de les peces de la causa judicial, la número quinze no s'ha tancat de manera tan innòcua.
Diego Álvarez de Juan, el jutge del macrocas Innova, ha imputat fiances econòmiques a 25 persones i institucions per valor total de 424,5 milions d'euros. En alguns casos arriben als 23 milions d'euros cadascuna. És el cas de dotze persones, responsables de l'empresa i metges, que han d'abonar aquesta quantitat cadascun «per cobrir les possibles responsabilitats pecuniàries que puguin derivar dels fets imputats».
El raonament del jutge és el d'imposar una fiança de 500.000 euros per cada pacient afectat. Segons recorda, 36 persones van rebre una pròtesi Traiber a l'Hospital Sant Joan, 47 en el còmput total de Catalunya, i una darrera víctima a l'Aragó. D'aquesta manera, als responsables de Traiber, als metges implicats en la trama i també a les administracions competents se'ls atribueixen responsabilitats sobre totes les víctimes.
25 fiances de fins a 23 milions d'euros cadascuna
S'apunta, de fet, que cada persona o institució que no aporti la fiança en un termini de quinze dies veurà com se li embarguen els béns. El jutge també imputa la mateixa fiança de 23 milions d'euros a l'Agencia Española del Medicamento. El CatSalut i l'Institut Català de la Salut compten amb una fiança molt lleugerament menor, de 22,5 milions d'euros per cada administració.
22,5 milions d'euros és la mateixa fiança que s'ha imposat a l'asseguradora del sistema català de salut, Zurich. Per sota queden Sagessa, l'Hospital Sant Joan i l'Ajuntament de Reus, amb una fiança de 17,5 milions d'euros per cadascú. El cas, però, és que en tots tres casos pot haver-hi de fer front el consistori reusenc.
Sagessa és l'empresa municipal de l'Ajuntament per l'àmbit sanitari, i pel que fa a l'Hospital Sant Joan, tot i que ara s'ha traspassat a la Generalitat, quan van tenir lloc els fets investigats estava sota gestió municipal. La suma de les tres fiances arriba als 52,5 milions d'euros en total. La següent fiança en quantitat és la de la Clínica del Remei de Barcelona, amb dos milions d'euros.
La Policlínica Comarcal del Vendrell i la Clínica Copèrnic de Barcelona tenen una fiança d'un milió d'euros cadascuna. Finalment, les tres darreres fiances són de 500.000 euros i corresponen a la Clínica Montpellier de Saragossa i a l'Hospital de Barcelona. De fet, segons l'auto, el de Barcelona haurà d'abonar dos paquets de 500.000 euros, tot i que podria tractar-se d'un error.
Si es comparen les fiances amb les responsabilitats civils reclamades i el raonament del jutge, la segona fiança de 500.000 euros correspondria a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. L'acusació particular, per la seva banda, també reclama indemnitzacions als pacients afectats. Per als onze que formen part de l'acusació es demanen 4.052.109,86 euros repartits segons les afectacions que els han provocat les pròtesis.
Traiber pagava «royalties» a metges
L'auto judicial evidencia indicis i proves de diferents delictes, com els de prevaricació i malversació de fons públics. També d'alteració de preus de concursos públics, tràfic d'influències, suborn i omissió del deure de perseguir delictes. La llista segueix amb delictes societaris, de frau a l'administració, estafa, corrupció entre particulars, falsedat documental, contra la salut pública i de blanqueig de capitals.
Entre els indicis que li permeten justificar-ho hi ha els pagaments amb «aparença delictiva» entre l'empresa i diferents metges, a més de regals de Nadal, viatges i altres «col·laboracions». A la documentació intervinguda hi figuren «royalties» segons la nomenclatura de Traiber. Es tractaria de pagaments que els metges rebrien per col·locar les seves pròtesis.
El concepte royalty, en la llei de Patents, fa referència al desenvolupament tècnic d'un aparell. En aquest cas, però, queda descartat que es faci servir en aquest sentit, segons conclou el jutge. Indica que «hi ha indicis per pensar que el que Traiber entén per royalties en realitat són, presumptament, negocis jurídics simulats per encobrir el pagament de comissions irregulars».
Segons indica, Traiber establia el pagament d'aquests «royalties» per valor de 400 euros per cada pròtesi col·locada a un pacient de mútua, que corresponia a un 14% del que es facturava. Per als pacients privats s'establia un pagament d'entre el 22% i el 25% del que es facturava. Les anotacions trobades a la documentació, resumeix el jutge, «col·loquen els metges que els han cobrat en una posició criminal i processal molt delicada».
Aquestes comissions, a més, podrien implicar un sobrecost i, per tant, «grandíssims perjudicis econòmics». El resum que en fa Diego Álvarez de Juan és que Traiber ven al sector públic i privat, i «els metges es col·loquen entre ambdós operadors per lucrar-se amb les seves intervencions mèdiques». Posa d'exemple algun dels correus electrònics intervinguts on s'evidencia que «podem realitzar factura per comissionar alguna cosa, ja que al metge a final de mes he de pagar-li col·laboració».
Viatges de regal en forma de congressos
En aquesta mateixa línia s'han trobat evidències de pagaments de viatges a Cap Verd, Egipte, República Dominicana i Cuba amb el justificant d'organitzar-s'hi congressos de Traiber. La investigació ha trobat especialment important el d'Egipte. S'han trobat fulls manuscrits on es recull «una espècie de comptabilitat relacionant les despeses del viatge amb el nombre de pròtesis relatives a l'Hospital Sant Joan» per a dos doctors.
Encara relacionada amb aquest viatge s'ha trobat documentació «particularment greu des del punt de vista penal». Hi figuren quatre noms, el de dos doctors i, suposadament, les respectives dones. Segons les anotacions a mà, el viatge seria un «regal als doctors per tapar la boca per fallada del cotil» —un dels productes de Traiber—.
El magistrat del cas Innova considera, per tant, que Traiber no només va pagar comissions a canvi de col·locar pròtesis. «Hi ha indicis que ho va fer perquè mantinguessin la boca tancada quan van descobrir les deficiències tècniques». Els registres van acabar trobant sobres amb justificants de viatges per valor d'entre 1.500 i 5.000 euros per any i metge i llistes de «regals de Nadal» per a metges de l'Hospital Sant Joan de Reus i del Verge de la Cinta de Tortosa.
Empresa i metges sabien que les pròtesis eren defectuoses
La part que l'auto considera més greu, també des del punt de vista penal, és el de la col·locació de pròtesis defectuoses. Considera que «completa el circuit presumptament delictiu que ha contaminat a gairebé tothom que ha entrat en contacte amb Traiber». Diego Álvarez de Juan, el jutge, critica que «és molt greu» que Lluís Márquez, gerent de Traiber, i l'Ajuntament de Reus pressionessin metges perquè contractessin pròtesis de l'empresa.
Però considera «més greu encara que aquestes pròtesis es col·loquin a qualsevol preu, fins i tot en mal estat o caducades o que es pagui als metges per guardar silenci» al respecte. «Aquí no es va pressionar o no es va pagar per posar les millors pròtesis del mercat», etziba. «Ni tan sols les menys dolentes, es va pressionar i es va pagar per col·locar pròtesis caducades o en mal estat», rebla.
Tot plegat ho destapa una responsable tècnica de Traiber, fet que permet detectar totes les deficiències de l'empresa. Es fabricaven implants sense seguir el procediment i s'allargaven indegudament les dates de caducitat. També s'ha detectat que no hi havia certificats d'esterilització i es fabricava sense controls ambientals.
De fet, hi ha correus electrònics en els quals la tècnica reclamava que es destruís material i que no es vengués sota cap circumstància. Va ser aquesta persona qui va destapar el cas apuntant que s'amagava informació als hospitals i que es falsificaven ordres de fabricació. També s'haurien comprat materials a proveïdors sense homologació i s'haurien venut productes mèdics sense autorització sanitària.
S'havia falsificat el certificat de validesa europeu (CE), no hi havia certificats de l'aigua que es feia servir per esbandir les pròtesis ni l'empresa feia cap control microbiològic. Havien arribat a fabricar i vendre, segons les declaracions de la tècnica, quan les autoritats ja havien precintat l'empresa. De fet, segons destaca l'auto judicial, entre 2013 i 2014, havent marxat la majoria de treballadors, van subcontractar tallers mecànics sense certificat ni homologació per fer pròtesis.
Segons aquest testimoni, Márquez amenaçava la plantilla afirmant que amb els seus contactes els podia deixar sense treballar a tota la regió de Tarragona. També va denunciar salts de factures, de la 34 d'un divendres a la 43 d'un dilluns. Una situació que, afirma, el comptable argumentava que «són coses internes».
Presumptes suborns per evitar denúncies
A l'auto judicial s'hi recullen multitud d'exemples d'actuacions presumptament delictives. Un altre d'aquests és l'operació que dos metges van fer a l'Hospital Santa Tecla el maig del 2014. Després de col·locar una pròtesi van haver de tornar a intervenir el pacient perquè li provocava dolor.
Van veure que el material de la pròtesi s'havia malmès, cosa que no hauria de passar amb només dos mesos d'ús. Van comunicar-ho a Traiber, que va mostrar-se «molt interessada» a recuperar la peça defectuosa, suposadament, per fer un control de qualitat. La tècnica de Traiber va alertar l'Agència Espanyola de Medicaments que aquella pròtesi tenia l'ordre de ser destruïda, però l'empresa no l'hauria acomplert.
El jutge apunta, també, que els metges implicats haurien rebut alguna compensació a canvi de no alertar les autoritats competents. Entre tota la documentació intervinguda «crida l'atenció» un fulletó de Traiber amb el títol «reunió de distribuïdors» segons indica el jutge. Va tenir lloc el setembre del 2008 a Reus i va servir per evidenciar, entre els presents, la baixada en el volum de vendes.
La causa, especulaven segons la documentació intervinguda, era la mala imatge que estava guanyant l'empresa i els rumors sobre la qualitat dels seus productes. El jutge conclou, per tant, que l'any 2008 ja hi havia hagut problemes amb pròtesis i instrumental de Traiber, a més de les primeres ensopegades amb inspeccions de sanitat. S'evidencia que Traiber va començar a acumular mala fama arran de les males experiències dels metges amb les seves pròtesis.
Alguns arribaven a fer campanya proactiva, dins del seu hospital, per evitar contractar Traiber fos com fos. De fet, els comercials de l'empresa admetien a la direcció tenir problemes greus fins i tot per mantenir reunions amb els metges i els responsables sanitaris.
Les «relacions d'alt nivell» de Traiber
El jutge també carrega contra els governs central i català perquè, segons exposa, «cap dels dos organismes havia inspeccionat mai Traiber» quan van començar els problemes. De fet, considera que cal investigar si els poders públics van deixar desemparats els pacients que van rebre les pròtesis per aquesta falta de control. «No s'ha d'oblidar que les pròtesis caducades, sense homologació o en mal estat no es col·locaven en un xiringuito o en un soterrani d'amagat», etziba el jutge.
«Es col·locaven, entre altres llocs, en un enorme hospital públic com l'Hospital Sant Joan de Reus per metges, en molts casos, del sistema públic de salut», rebla. L'auto judicial apunta que la gestió del grup Sagessa de l'Ajuntament de Reus no ha respectat, almenys pel que fa al cas de les pròtesis, la legalitat vigent. Les pròtesis es contractaven, indica el magistrat, «sense respectar els principis bàsics que han d'informar la gestió dels béns i els serveis públics».
En aquest cas, sense llibertat d'accés, publicitat o transparència entre altres requisits. Aquesta manera d'actuar, segons exposa el jutge, «ha portat com a conseqüència» comportaments com els que detalla a l'auto judicial. Per exemple el del gerent de Traiber, Lluís Márquez i els responsables de Sagessa, l'entramat empresarial del sector sanitari de l'Ajuntament de Reus.
De les declaracions del cas s'extreu, sentencia el magistrat, que «l'Hospital Sant Joan de Reus va comprar a Traiber sense cap mena de licitació o de procés d'adjudicació». Una dinàmica que s'hauria aturat els anys 2012 i 2013, quan es va produir un relleu al capdavant del servei de Traumatologia de l'hospital. Márquez apunta fins i tot a l'Ajuntament de Reus, on assegura que li van dir «que fes un acostament al doctor per convèncer-lo».
Aquests contactes haurien donat fruits perquè, segons el relat de Márquez, el doctor sabia que ell havia parlat prèviament amb l'Ajuntament. Finalment, s'hauria reprès el subministrament de pròtesis Traiber al Sant Joan. El jutge destaca que, en agendes trobades a Márquez, hi figuren reunions «al més alt nivell».
En serien exemple les trobades amb el conseller d'Empresa —aleshores Francesc Xavier Mena— i l'alcalde de Reus, Carles Pellicer. Amb Pellicer s'haurien produït més reunions, en alguns casos, acompanyat de Boi Ruiz com a conseller de Salut de la Generalitat. El jutge en destaca una carta del batlle convidant Márquez a una trobada empresarial un mes després que es precintés l'empresa per ordre judicial.
Un fet que evidencia o el total desconeixement de l'Ajuntament i de Pellicer, o que malgrat tot se seguia considerant Márquez un actiu empresarial per la ciutat. Finalment, Márquez també s'hauria reunit repetidament amb Artur Mas, Teresa Gomis, Marc Arza o Josep Prat, president de l'Institut Català de la Salut i director general d'Innova. La darrera de les anotacions que assenyala el jutge és una trobada amb Francesc Vallès, excap de files del PSC de Reus.
Diego Álvarez de Juan considera que tot plegat mostra «una elevada capacitat per relacionar-se per part de Traiber amb les més altes instàncies polítiques a escala local i autonòmica». Matisa, de fet, que aquesta circumstància no implica un component criminal. Tot i això, afegeix, «el problema sorgeix quan es fan servir aquestes relacions per influir, pressionar, en decisions polítiques per lucrar-se amb l'adjudicació de contractes».
De fet, subratlla que, en el cas de Traiber, les pressions també es van dirigir cap a metges de l'Hospital Sant Joan. Un cas concret és el del director de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia l'any 2010. Va admetre haver-ne rebut, i no només de l'empresa, sinó també de l'Ajuntament de Reus.
Precisament aquest cap de servei va declarar que Márquez havia estat present en reunions on s'havien donat detalls de futurs concurs públics. Per tot plegat, el jutge sentencia que «les influències i pressions de Traiber donen resultat». Detallar concursos públics amb el gerent d'una empresa aspirant n'és un exemple, afegeix.