L'Ajuntament de Reus es gastarà més de 900.000 euros en el lloguer de la nova maquinària del servei de la brossa. Aquesta és la xifra que la CUP de Reus posa sobre la taula després d'encarregar un informe sobre la qüestió. Aquest cost s'ha de sumar als 11,26 milions d'euros del servei en si, una suma que significa, per aquest 2020, que la neteja viària i la recollida de brossa pugi fins als 12.220.000 euros.
La Candidatura d'Unitat Popular de Reus manté la fiscalització del contracte de la brossa com un dels seus principals cavalls de batalla. Insisteixen en la municipalització del servei que, ara, reforcen amb nous arguments per rebatre els exposats fins ara tant pel govern com pel comitè d'empresa. Consideren, a més, que el consistori no ha gestionat bé la qüestió, i que s'ha esperat fins que s'extingís el contracte per plantejar la nova licitació, una acció que, apunten, s'hauria d'haver treballat abans que s'acabés el contracte regular.
900.000 euros per al lloguer dels 18 vehicles
Fomento de Construcciones y Contratas, l'empresa que duu a terme el servei de neteja viària i recollida de brossa de Reus, ha començat a llogar els divuit vehicles que se li exigia des del govern local. La regidora d'Hisenda, Mariluz Caballero, havia amenaçat de sancionar l'empresa si no prestava el servei en condicions, un anunci que va traslladar-se en la reacció per part de l'empresa l'endemà mateix.
El govern, però, no havia aclarit quin cost suposaria això per a les arques municipals, ni de quina manera es gestionaria la incorporació dels divuit vehicles. Segons l'estudi encarregat per la formació cupaire, es tracta de nou camions, un rentacontenidors, sis vehicles porter —els de petites dimensions que recullen contenidors comercials i papereres al nucli antic— i dues escombradores.
Ara, la CUP de Reus ha encarregat un informe a INSTA, una consultoria en qüestions jurídiques ambientals. Joan Pons, responsable de l'encàrrec, explica que «pels informes que hem vist, es proposa el preu del contracte amb un import d'11.262.000 euros, però quan analitzes l'import veus que no hi ha la xifra del lloguer de maquinària, i aquesta xifra és en un altre informe i es valora en 958.000 euros; l'import real de la prestació del servei per aquest 2020 és 12.220.000 euros».
Afegeix, però, que «situacions com aquestes no són puntuals, i es produirà el 2020, el 2021, el 2022 i, molt m'auguro que també el 2023; aquestes licitacions de serveis tan suculents solen suposar recursos i més recursos per part de les empreses, i fa que l'entrada en vigor del nou contracte no sigui enguany ni l'any vinent, sinó segurament l'altre». Aquest cost, segons s'exposa, l'assumirà únicament l'Ajuntament, una situació que, des del govern local, per ara no s'ha volgut comentar.
Es podria municipalitzar el servei mantenint la plantilla
Marta Llorens i Mònica Pàmies, portaveu i regidora de la CUP de Reus, insisteixen que la millor manera de gestionar el servei seria a través de la seva municipalització. En aquest sentit, han volgut rebatre dos dels arguments plantejats pel govern local i pel comitè d'empresa respectivament, que s'hi posicionaven en contra. Per una banda, i segons havia defensat el comitè d'empresa, la subrogació de la plantilla.
En el cas d'un contracte com el de la brossa, quan la licitació la guanya una empresa diferent de la que fins ara prestava el servei, està obligada a subrogar la plantilla. És a dir, el servei el segueix duent a terme la mateixa plantilla, que passa a treballar per l'empresa que hagi guanyat el contracte. En el cas d'una municipalització, però, UGT havia defensat que això no passaria; com que el personal passaria a ser municipal, s'hauria d'obrir una convocatòria pública a la qual podria presentar-se qui volgués.
Però això no és així, segons l'informe encarregat per la CUP. Joan Pons manté que hi ha tres vies per municipalitzar el servei, la primera de les quals és la gestió directa per part del consistori. «Amb l'estructura administrativa de l'Ajuntament es presta el servei subrogant al personal, que tindrien la consideració de personal propi de l'Ajuntament, i hi ha diferents sentències que avalen el procés», defensa, i que datarien del 2018.
«Una altra via és la creació d'un òrgan autònom municipal o una entitat pública, és una via possible però no recomanable, perquè es pot trobar amb algun entrebanc legal en la seva creació, però és possible i n'hi ha exemples; i finalment, la creació d'una societat mercantil de capital 100% públic», resumeix. Marta Llorens recorda que, la seva aposta, és la gestió directa incorporant el servei a l'estructura d'Aigües de Reus on el govern ja preveu que s'incorpori, en un altre àmbit, la hipotètica empresa d'energia elèctrica municipal.
La compra dels vehicles, a meitat de preu
«No hi ha cap mena de voluntat de municipalitzar el servei», reivindica una vegada més la portaveu cupaire. Recorda que l'estudi encarregat pel govern local —fruit d'un acord amb la CUP— situava en 1,3 milions d'euros anuals l'estalvi que suposaria internalitzar el servei. L'equip de Carles Pellicer, alcalde de Reus, sempre ha defensat que aquesta xifra no és clara, i que la compra dels vehicles necessaris per dur a terme el servei seria més cara que la que pot fer l'empresa a causa de les economies d'escala.
Explicaven que una empresa com Fomento de Construcciones y Contratas no compra els vehicles que necessita per a la ciutat de Reus, sinó que tenint en compte la quantitat de serveis que executa arreu, en compra molts més, fet que en faria baixar el preu. En el cas del consistori, apuntaven, això no seria així. Ara, però, la CUP també ho contradiu, i es fixa en les subvencions que preveu Europa perquè les ciutats s'encaminin cap a una millor gestió mediambiental.
«Si ara tinguéssim una nova licitació, podríem accedir als fons Feder que venen d'Europa i que ens donarien subvencions per nova maquinària en innovació tecnològica, al voltant de 600.000 euros», explica Llorens. «Si podem accedir al fons FEDER, en qüestions de maquinària la meitat del cost d'adquisició dels vehicles podria ser la meitat de preu», reivindica. Recorda, a més, que la possibilitat d'adquirir els vehicles a través d'un rènting o d'un lísing també permetria estalviar-se'n l'IVA.
I encara hi afegeixen un altre punt d'estalvi: «també les inversions a Sirusa per cremar resta, que va en direcció contrària del que demana la normativa europea, que diu que s'ha de reduir el residu, no cremar-lo; ens hauríem estalviat 800.000 euros d'inversió a Sirusa». Ho contraposa a una altra decisió del govern justificada, en part, amb un motiu econòmic: els 200.000 euros de dèficit anual que suposa mantenir obert el Mercat del Carrilet, «però no ens cauen els anells per donar-los a una empresa privada, i estem tancant un mercat, que és un servei públic».
El contracte de la brossa forma part del cas Innova
L'actual contracte de la brossa comença l'1 de gener del 2010 previst per vuit anys. L'1 de gener del 2018 s'executa la primera pròrroga i, segons Joan Pons, «després de l'any de pròrroga, la normativa preveu una pròrroga forçosa de nou mesos que també ha caducat; en aquest impàs és quan apareix el nou plec de licitació del contracte». Aquest nou plec, explica, s'hauria d'haver començat a treballar quan acabava el contracte regular, aprofitant la pròrroga per redactar-lo, i no quan aquesta ha acabat.
«Com si no ens ho poguéssim esperar, les empreses presenten recurs, el contracte se suspèn, s'espera la resposta al recurs i ara tornem a tenir sobre la taula el nou plec», reflexiona. «El servei públic no es pot deixar de prestar», admet, però puntualitza que «la prestació del servei s'aguanta, legalment, amb pinces; els mecanismes legalment establerts són el de la pròrroga d'un any ja conveniada més la pròrroga forçosa, més enllà d'això és forçar-ho molt».
En el cas reusenc, a més, des de la CUP es recorda que el contracte original, el que va servir entre 2010 i 2017, «forma part d'una de les peces del cas Innova», motiu pel qual tampoc seria fàcil accedir a les condicions que s'hi plantejaven. El que sí que seria accessible públicament, apunten, és el de la pròrroga posada en marxa el mes de gener del 2018.
La «batalla mediàtica» entre Ajuntament i UGT
Llorens manté que «això és una batalla mediàtica entre, curiosament, UGT i l'Ajuntament; es torna a evidenciar que, en moltes ocasions, el sindicat UGT està parlant com la mateixa empresa, com FCC». Pel que fa al govern, posa de manifest el canvi de responsabilitats que assegura que hi ha hagut. «En un inici havíem de parlar i confrontar el model amb Daniel Rubio, regidor de Medi Ambient, després se'ns diu que ho hem de fer amb el regidor de Via Pública —Hipòlit Montseny—, després passa a ser una competència compartida entre dues regidories, però ara hi ha un actor nou, que és Mariluz Caballero, regidora d'Hisenda».
Això respon, segons valoren des de la CUP, a «una voluntat de defugir i no assumir responsabilitats, hi ha poc lideratge, també per part de l'equip tècnic que ha de fiscalitzar aquest procés, segurament es volen espolsar responsabilitats». Recorda que el govern local va apujar les ordenances fiscals un 9,7%, inlosa la taxa d'escombraries, i que tot i això, apunta, el servei no es presta en condicions.
Pel que fa a l'empresa, la CUP ha denunciat, aquesta setmana, a Inspecció de Treball, «les condicions laborals i els riscos que suposa oferir el servei amb vehicles antics, amb avaries». La decisió ha agafat per sorpresa al comitè d'empresa (UGT), que reivindica la feina del seu comitè de riscos laborals per sobre de la necessitat de la denúncia.
Les mancances del servei d'FCC
L'informe encarregat per la CUP també posa de manifest algunes mancances en l'àmbit mediambiental de l'actual servei de neteja viària i recollida de brossa de Reus. Joan Pons exposa que «el 2017, la recollida selectiva a Reus estava al 29,17% mentre que la mitjana catalana estava al 39,93%, i recordem que l'objectiu europeu per al 2020 és estar al 50%».
Es tracta d'una situació que també havia denunciat el PSC local, i que Pons compara amb fa deu anys. «El més sorprenent de tot és que l'any 2010, quan va entrar en funcionament el contracte de la brossa, la recollida selectiva de Reus era del 35,58%, ha baixat sis punts percentuals des de l'entrada en vigor del contracte; a l'àmbit català estàvem al 40,5%». Destaca, per tant, que «aquelles clàusules que té el contracte públic que obliguen a impulsar campanyes de sensibilització en educació ambiental, les poques que s'han fet les xifres demostren que no han funcionat».