Fins a tres vegades s'ha debatut l'àmbit de l'energia al ple de Reus d'aquest divendres, 19 de febrer. En primer lloc amb la creació de la nova divisió municipal Reus Energia, però també arran d'una controvertida moció de Cs i d'una de consens del PSC.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
La futura distribuïdora energètica municipal de Reus ha rebut el suport del govern, del PSC i del regidor no adscrit Raúl Meléndez, i l'abstenció de la CUP i Cs. Els socialistes consideren que el projecte hauria de ser més ambiciós; Cs i la CUP s'han abstingut, en el cas dels cupaires, perquè també reclamen més al projecte inicial i perquè no comparteixen el model plantejat.
Ciutadans carrega contra l'energètica i els pàrquings municipals
En el cas de Cs, l'abstenció ha anat acompanyada de dures crítiques i sospites de pràctiques pròximes a la corrupció. La seva portaveu, Débora García, ha insistit en la negativa del govern de Reus a bonificar l'IBI en la instal·lació de plaques solars per a energia tèrmica —només es bonifica l'elèctrica—.
Això, apunta, és un dels indicis que els fa considerar que Reus Energia es creï per ser «un nou negociet de l'Ajuntament». «No compartim que una comercialitzadora, per ser propietat de l'Ajuntament, beneficiï directament els ciutadans», ha reblat. Ha criticat, també, que l'empresa començarà amb només dos treballadors administratius i que els perfils tècnics, que no s'han especificat fins ara, no es plantegen fins a un futur que tampoc es concreta.
Ha culminat la crítica afirmant que li recorda la construcció del nou Hospital Sant Joan, «i ja sabem com va acabar», i ha acabat afegint que tem que Reus Energia es converteixi en «un xiringuito de col·locació». Més enllà de la distribuïdora municipal en concret, García ha tornat a carregar contra l'existència d'algunes empreses municipals en si perquè, assegura, «quan l'Ajuntament fa d'empresa distorsiona el mercat».
No és la primera vegada que Cs posa la xarxa d'aparcaments municipals al seu punt de mira. Es defineix com una defensora de la llibertat d'empresa, motiu pel qual considera que l'Ajuntament executa la dinàmica d'«ofegar» els pàrquings privats com el del Simonet o la plaça del Prim per garantir el funcionament dels municipals.
PSC i CUP reclamen més ambició a Reus Energia
La regidora de la CUP Mònica Pàmies ha repetit els arguments defensats durant la roda de premsa d'aquesta setmana. Veuen bé que es creï tot i no compartir el model, que voldrien que prioritzés el servei a la ciutadania i la lluita contra la pobresa energètica per davant del seu equilibri econòmic.
Qui sí que hi ha votat a favor és el PSC. El regidor Daniel Marcos ha defensat, també, que el projecte voldrien que fos més ambiciós, i que hi donen suport precisament per pressionar perquè s'accelerin els plans de futur. El regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio, ha defensat el projecte i s'ha defensat de les crítiques.
La CUP havia criticat falta d'implicació en l'energia renovable per part del govern, postura que el regidor ha respost afirmant que «l'Ajuntament de Reus consumeix energia amb certificació d'energia verda des del 2019». Una resposta que ha reblat afirmant que a la CUP «li ha caigut la careta» i que «no té arguments» perquè es desviava del que considerava que s'havia de debatre.
A Débora García li ha respost el que Cs ha hagut de sentir més d'una vegada al llarg del ple d'avui: que no és coherent defensar el lliure mercat amb la seva argumentació. En el cas de l'empresa municipal, perquè precisament per la liberalització del mercat, ha apuntat Rubio, Reus Energia serà un actor més del sector.
Crítiques a Cs per contradir-se en el model econòmic
Tot seguit s'ha debatut una moció de Cs, aprovada amb els vots del govern i del regidor no adscrit Raúl Meléndez; amb el PSC abstenint-se i la CUP votant-hi en contra. La proposta reclamava, principalment, reduir l'IVA de la factura elèctrica al 10% de manera temporal mentre duri la crisi provocada per la pandèmia i rebaixar els costos associats.
Per part de la CUP, Edgar Fernández ha criticat la moció, considerant que era «curiós» que un partit que defensa el lliure mercat plantegi intervenir la factura de la llum. Un lliure mercat que, ha exposat, es contradiu amb el fet que, quan arriba una pandèmia, es reclamin ajuts públics.
Argumenta que voler rebaixar l'IVA —en lloc de regular el que cobren o guanyen les energètiques— vol dir blindar els beneficis de les empreses, reduir els ingressos de l'Estat i atribuir a les administracions la necessitat de pagar les factures de les famílies vulnerables amb aquesta reducció d'ingressos.
La CUP planteja tres possibles solucions, la limitació del preu per llei, la nacionalització del mercat elèctric o la creació d'una empresa pública que, abaixant tarifes, influeixi en el mercat sacrificant benefici econòmic, una possibilitat que considera el mal menor.
Per part del PSC, Sandra Guaita li ha retret a Débora García que, en relació amb la creació de l'empresa municipal elèctrica, Cs considera que l'Ajuntament distorsiona el mercat i que, justament, la moció defensada per Débora García és la que distorsiona el mercat.
Com a diputada al Congrés, la regidora socialista també ha contestat a la portaveu de Cs que la seva formació s'havia oposat a mesures plantejades pel govern central a la cambra espanyola. Tot i votar-hi a favor, el govern local no s'ha estalviat crítiques a la formació taronja. Daniel Rubio ha qualificat de «demagògia» l'exposició de García.
«Fa escassos minuts ha criticat algunes de les mesures que ara estem debatent», ha reblat, acabant per valorar que la moció de Cs ignorava deliberadament les mesures que ja s'apliquen des de l'Ajuntament i de Serveis Socials. Al segon torn ha destacat, també, que la moció de Cs feia referència, exclusivament, a competències estatals i que, per tant, l'únic que podia fer l'Ajuntament era transmetre aquest acord al Congrés.
La tercera i última ronda del debat energètic ha arribat amb una moció de PSC per fer front als talls de llum, al subministrament deficient i a les instal·lacions precàries que pateix la ciutat i, sobretot, alguns barris en concret com el Fortuny o Montserrat. La proposta, aprovada per unanimitat, insta les empreses a sanejar i invertir en manteniment i millores, implica que l'Ajuntament estudiï obrir un canal específic per aquests problemes i es plantegi la creació d'un programa destinat a millores energètiques.