L'Ajuntament de Reusaprovarà, demà dimecres, les ordenances fiscals i el pressupost municipal per al 2020. Ho farà, almenys, amb el vot a favor del govern local, i després d'haver resolt les múltiples al·legacions a tots dos documents presentades tant pels grups de l'oposició com per altres entitats i formacions. Serà en un ple extraordinari convocat la mateixa setmana en la qual se celebrarà la sessió ordinària del mes de desembre, previsiblement, divendres.
[predef]reus-144[/predef]
L'aprovació de les ordenances fiscals i els pressupostos municipals de l'Ajuntament de Reus que va començar el passat mes d'octubre està a punt d'arribar al final dels seus tràmits. Aquest dimecres, una vegada s'han resolt les al·legacions presentades, s'han d'aprovar definitivament tots dos expedients perquè entrin en vigor l'1 de gener. Precisament l'acceptació o no de les al·legacions rebudes es donarà a conèixer durant la sessió plenària de demà.
Les al·legacions als pressupostos
Són diverses les entitats i formacions que han presentat al·legacions als comptes municipals, és a dir, que han proposat o reclamat que es modifiqui algun punt del document presentat i aprovat en fase inicial pel govern local. Un exemple és el PSC de Reus, que considera que s'incompleix la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. El cas és que la normativa, apuntaven en presentar les al·legacions, exigeix que s'inclogui «un annex de les inversions a realitzar durant l'exercici».
El cas és que, justificant-ho amb les limitacions de la Llei Electoral, el govern no va fer públiques les inversions previstes —de fet no ho ha fet fins aquesta setmana—; el PSC, per tant, ha posat de manifest que, l'expedient aprovat, «únicament es limita a repetir la quantia total de la partida d’inversions». Pel mateix motiu també ha presentat al·legacions Ciutadans, que a més tampoc considera que els comptes estiguin ben fets.
Segons assegura la seva portaveu, Débora García, «les despeses del pressupost municipal de Reus del 2020 superen amb escreix els ingressos previstos; al pressupost general aprovat pel plenari els ingressos i les despeses estan equilibrats i coincideixen en 123.541.070,31 euros, però aquestes xifres són incorrectes, ja que hi ha errors de càlcul en diferents capítols».
De l'oposició municipal, qui no ha presentat al·legacions és la CUP, ni al pressupost ni a les ordenances. Expliquen que volen mostrar l'esmena a la totalitat que fan en contra dels expedients. Fora del plenari, l'Associació de Veïns l'Harmonia del Carme també ha presentat al·legacions, tant als pressupostos com a les ordenances. En relació amb els comptes municipals, reclamen reactivar el Pla de Barris que s'havia previst l'any 2004 i que no es va arribar a executar.
Les propostes del teixit veïnal
Des del barri del Carme reclamen que l'Ajuntament prevegi una partida per actuar d'urgència en el cas de cases abandonades i en mal estat que puguin posar en perill la ciutadania. Aquesta despesa es traspassaria, posteriorment, a la propietat de l'immoble en qüestió. Es tracta d'un protocol que, segons el govern ha explicat en algunes ocasions, ja se segueix, però que per a l'entitat caldria aplicar al centenar de cases que tenen registrades en mal estat al barri.
En el cas específic de la reactivació del Pla de Barris, reclamen una partida per destinar-la a «ajuts a l'arranjament de façanes i edificis en mal estat, sigui per via de bonificacions en els instruments fiscals impositius, o via despesa per ajuts i subvencions». Proposen, també, «no enderrocar edificis nous que fan la funció de lloguer social per construir-ne altres de nous, sinó aprofitar les cases en mal estat i solars buits existents per incentivar aquests objectius».
Entre Veïns, partit polític nascut íntegrament del teixit veïnal, critica principalment les ordenances, però també el procés participatiu lligar a aquest expedient i el de pressupostos. El consideren «una presa de pèl» perquè «un procés participatiu comença abans de donar per tancat, o pràcticament tancat, un procediment; s’hauria d’haver iniciat quan es treballaven els esborranys tècnics i no ara, quan està tot dat i beneït».
Consideren que ha estat la pressió en forma de signatures contràries el motiu perquè s'engegués aquest seguit de trobades amb el teixit social. «Probablement la pressió de quasi 5.000 signatures de diferents entitats i particulars ha fet que l’equip de govern vulgui fer una rentada de cara i fer veure que la societat civil ha dit la seva, quan la realitat és que ens trobem davant d’un 'paripé' per justificar un procés participatiu que no ha existit», etziben.
Les ordenances fiscals, en el punt de mira dels partits
Tots aquests actors també han presentat al·legacions a les ordenances fiscals, és a dir, a les taxes i impostos que es pagaran a Reus durant el 2020. A grans trets suposen un increment del 9,75% en la pressió fiscal a la ciutat, un augment que el govern relativitza i justifica, principalment, amb l'actualització d'un IPC que feia anys que no es tocava i per garantir la prestació dels serveis municipals.
Andreu Martín, portaveu del PSC, considera que amb l'argument de la pujada de l'IPC, el govern «no té en compte que el poder adquisitiu de moltes famílies no ha pujat i, a més, els ciutadans ja van patir un augment molt important dels impostos, en especial de la taxa d’escombraries i de l’IBI en el primer mandat de l’alcalde Pellicer». Afegia, a l'hora de presentar les al·legacions, que les ordenances «no s’adeqüen als criteris de justícia social pels quals ha de treballar un govern».
Les al·legacions socialistes s'han centrat en l’IBI, la plusvàlua, la taxa d’escombraries, la de la retirada de vehicles, la d'utilització o aprofitament del vol, sòl i subsòl de la via pública i el preu pel servei de residus comercials i industrials i serveis especials de neteja, recollida i gestió d’altres residus. En una línia similar es pronunciava Cs, assegurant que «les ordenances fiscals de JuntsxCat, ERC i Ara Reus a l'Ajuntament no es correspon amb la situació econòmica dels veïns i veïnes de Reus». La formació taronja ha reclamat modificat les ordenances que fan referència al recàrrec sobre els habitatges desocupats i l'IBI.
Els veïns carreguen contra l'IBI i l'IAE
Tant l'Associació de Veïns l'Harmonia del Carme o Entre Veïns han presentat al·legacions en relació, principalment amb l'Impost sobre Béns Immobles i l'Impost sobre Activitats Econòmiques. En el cas de l'entitat, reclamen que es beneficiï la nova construcció d'habitatges, els que siguin de protecció oficial, les famílies nombroses o monoparentals, els immobles en condició de lloguer social i els habitatges afectats per una expropiació arran del pla d'obres no executat.
També reclamen bonificacions per a l'obertura de nous negocis, per al traspàs de comerços o per al trasllat d'establiments a causa de l'estat de l'immoble on s'ubiquen. Amb aquest objectiu, de fet, han presentat al·legacions a diversos impostos i taxes, totes amb la intenció, apunten, de dinamitzar comercialment el barri del Carme i facilitar l'obertura i la consolidació de negocis.
Pel que fa a Entre Veïns, consideren que l'expedient d'ordenances fiscals «vulnera l’article 3 de la Llei General Tributària, ja que la nova ordenança aprovada no es basa en la capacitat econòmica de les persones obligades a pagar els tributs». Admeten que els consistoris tenen un «estret marge de maniobra», però consideren que cal més «sensibilitat» cap a la ciutadania, motiu pel qual han presentat al·legacions a l'IBI i l'IAE perquè «són les que afecten més directament a aquests sectors».