Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Teixit comercial i polític de Reus mostren el resultat dels Bons Reus a la sala de premsa de l'Ajuntament de Reus

Punt final als Bons Reus després de 5 milions d'euros d'impacte econòmic

El teixit comercial aplaudeix la iniciativa, dividida en cinc edicions | Ciutats d'arreu del país i de l'Estat s'interessen per reproduir la campanya

Les campanyes de Bons Reus que s'han fet fins ara han sigut un èxit. Així ho ha expressat Montserrat Caelles, regidora de Promoció de Ciutat, durant el balanç final d'aquest dimarts. Se n'han fet cinc edicions, però no se'n farà cap més tal com ja va anunciar el govern.

Es consideren una mesura que ha sigut molt bona en moments de crisi puntuals, però que no es vol mantenir en el temps. Al llarg de cinc edicions, l'Ajuntament de Reus ha expedit 242.000 bons de cinc euros de descompte. Una inversió total d'1.210.000 euros que ha suposat un impacte més de quatre vegades superior al teixit comercial reusenc.

Arran dels Bons Reus, les caixes dels establiments adherits han ingressat 5.146.246 euros. És l'impacte final de les campanyes, que suposa haver multiplicat la inversió pública per 4,25. Durant les cinc edicions s'han descarregat bons 44.627 persones diferents tant de Reus com de fora.

Gairebé vuit de cada deu usuaris han sigut reusencs, i dels dos restants, un 10% venien de Cambrils i un 9% de Tarragona. La resta de procedències han quedat escampades entre diferents municipis. És una de les dades que, ara, es converteixen en un actiu important per al comerç local.

També que gairebé la meitat dels bons s'hagin gastat en roba i complements. La xifra queda molt per sobre del 10% que s'ha destinat a l'alimentació i el 9% que ha servit per pagar restauració. Tot plegat conforma una base de dades a partir de la qual, d'ara endavant, es podran dissenyar campanyes de promoció més eficients.

Els Bons Reus deixen actius per a futures campanyes

Així ho ha plantejat Caelles, que ha destacat especialment la importància d'haver fet la campanya amb una aplicació digital com a base. Un altre dels actius que s'han posat en relleu ha sigut el seu «esperit». L'ha destacat Josep Baiges, secretari general de la Cambra de Comerç de Reus, que ha definit els Bons Reus com «una història d'èxit».

Ha recordat la primera reunió en la qual se'ls va plantejar la campanya, i que va seguir juntament amb Pau Salvador, coordinador de la comissió de Comerç de la Cambra. «Ho vam comentar i em va dir 'això serà l'hòstia', i ho ha sigut», ha afirmat. Baiges considera que «el resultat final ha superat totes les expectatives».

Ha acabat per demanar «que l'esperit dels bons es mantingui sempre». Es refereix al fet d'haver posat d'acord no només totes les entitats comercials implicades, sinó tots els departaments de l'Ajuntament que hi han pres part. Joan Anton Montaña, del Tomb de Reus, ha admès que els Bons de Reus eren «una operativa claríssima, era molt difícil que no anés bé».

Ha resumit que «és un missatge clar, precís, concret i mesurable perquè sabem què s'hi posa i què en surt». Ha afegit, encara, que «òbviament, és una campanya molt atractiva tant pel consumidor com pels botiguers».

Ciutats d'arreu de l'Estat s'interessen pels Bons Reus

Segons ha plantejat Caelles, un dels punts forts de la campanya ha sigut l'aplicació que ha permès executar-la. Precisament per tractar-se de diners públics lliurats en forma de bons, calia fiscalitzar-ne el destí. «Aquesta eina telemàtica ens facilitava el control i el seguiment de l'operativa», ha destacat.

L'eina la va desenvolupar una empresa local allotjada al Clúster TiC. De fet ha estat un dels motius pels quals diversos municipis d'arreu del país i de l'Estat s'han dirigit a Reus. Ajuntaments com els de Girona, Lleida, Sabadell Igualada o Tarragona s'han interessat per la manera com s'havien dut a terme els Bons Reus.

També hi han fet consistoris com el de Madrid, València, Lleón o Lugo. «Reus és una ciutat dinàmica, pionera i amb grans idees», sentencia Caelles. Assegura, en aquesta línia, que «Reus ha de continuar i continuarà sent un referent comercial a Catalunya».

Caelles ha destacat que els Bons Reus es van idear i gestionar des de la Taula de Comerç, integrada per l'Ajuntament de Reus i les entitats comercials de la ciutat. Juntament amb la Cambra de Comerç, el disseny i l'execució de la campanya va veure la llum. Tal com s'ha destacat a la roda de premsa, un altre dels pilars que hauria motivat les consultes d'altres Ajuntaments hauria sigut la visió dels departaments d'Hisenda, Intervenció i Secretaria.

L'esperit dels Bons es vol traslladar a les APEU

Els Bons Reus no es repetiran, però Caelles assegura que les campanyes de promoció de ciutat es mantindran com ja es feien. Explica que l'Agència Reus Promoció treballa «amb aquesta anàlisi previ sobre què és oportú i eficaç en cada moment». Ha apuntat, de fet, que aquesta mateixa setmana es presentarà la campanya de Nadal d'enguany.

En clau general, «un dels reptes és continuar mantenint els nivells d'inversió en dinamització comercial». De cara al futur, la regidora ha situat les APEU com l'horitzó que cal perseguir. Les ha definit com «una fórmula molt eficaç d'organització i col·laboració» que la Taula de Comerç ja està tractant.