Andrea Mazzanti es va convertir, fa poc més de dues setmanes, en la primera dona que assolia la presidència del Reial Club Nàutic de Tarragona en imposar-se, a l’altre candidat, Mario Pérez per 223 vots a 40. En una ciutat amb la història de Tarragona, una institució com el Nàutic, una institució amb 140 anys de vida, no és un tema menor. Però si l’argument de la història és contundent, que ho és, i molt, l’argument del mar en una ciutat amb gairebé 14 quilòmetres de litoral, encara ho és més.
Mazzanti vol «que el Nàutic sigui un club, no unes instal·lacions», cerca suport per impulsar «la setmana blava a les escoles de la ciutat» i vol definir «què ha de ser el Port Esportiu d’aquí «a deu anys». I per tot això compta amb «un equip fantàstic» i molta «il·lusió». TarragonaDigital ha parlat amb Mazzanti.
«Estem molt il·lusionats cap a on volem portar el club»
— Com definiríeu aquestes primeres setmanes al capdavant del Nàutic?
— Intenses i amb il·lusió. Canviar una junta és un tema important, delicat i ens hem trobat certes situacions, com la sortida del gerent, que fa que cada dia ens assabentem d’una cosa nova però diria que estem molt contents i molt il·lusionats, amb on volem portar el club en pocs temps.
— I quines serien les línies mestres de l’actuació de la vostra junta?
— Nosaltres volem tenir sempre present que som un club, una institució social, i per això hem de diferenciar entre el vessant esportiu i el social.
— Comencem per l’esportiu...
— L’eix fonamental del Nàutic és el rem, en totes les seves variants. Ara obrirem una nova línia nova que és el rem de mar, que serà modalitat olímpica a les pròximes Olimpíades. Després del rem, la vela: vela lleugera; escola de vela, vela per adults...No em vull oblidar, tampoc, dels complements, que són el pàdel, el gimnàs, i un element fantàstic, que és el mar.
«No hi ha cap altre club a Tarragona amb les nostres possibilitats»
— No li demanaré quin paper juga el mar perquè això és el club Nàutic...
— Si parlem d’aigua, no hi ha cap altre club a Tarragona que tingui la infraestructura i les possibilitats que tenim nosaltres. En canvi, si parlem de complements, de pàdel i gimnàs, sí que tenim competència, i bona. Per tant hem de poder equiparar el factor aquàtic amb els complements per tenir el millor Nàutic que puguem tenir. Aquestes serien les prioritats des del vessant esportiu.
— I des del vessant social...
— El club s’ha transformat, en els darrers anys, en unes instal·lacions on venen usuaris i nosaltres volem recuperar el soci, recuperar aquell caliu de la gent que es pugui sentir part d’una institució amb 140 anys d’història. A més a més, com a institució de bé públic, amb un component important de responsabilitat social corporativa, volem potenciar activitats dirigides a determinats col·lectius, com nois en risc d’exclusió social, o l’associació contra el càncer.
— Què suposa pel Nàutic utilitzar el nom de «Reial»?
— Ve donat pels anys i fruit d'allò que el Nàutic ha significat al passat, no se li hauria de donar connotacions polítiques. Nosaltres no hem d’entrar en això, en política. Volem fer gran el club i aquest és el seu nom. Ara bé, si s’hagués de canviar, o no, que no és un tema que estigui sobre la taula, ho decidirien els socis del club.
«Hem de definir què volem que sigui el Port Esportiu, més enllà de l'amarra»
— El Nàutic té molt a dir al futur del Port Esportiu, a través de la seva participació en la societat que té la concessió del Port.
— Sobre el Port Esportiu el més important és renovar la concessió i per renovar la concessió necessitem que el projecte, impulsat per l’anterior junta, sigui aprovat pel ministeri de Foment. El projecte és ambiciós i realista. Tenim pensat com el finançarem, un finançament mixt, i tenim clar que definir el projecte comercial és bàsic. És a dir, més enllà de l'amarra, què volem que sigui el Port Esportiu. Hem d’aprofitar les millores del nostre entorn i això ho hem de fer guanyant visibilitat. Visibilitat que també hem d’assolir amb iniciatives com la del dia de la dona, que farem el pròxim 17 de març, i a la qual convido a tota dona, major de setze anys, a apuntar-se a la nostra web.
— Ara, al capdavant de les dues principals institucions de l’entorn, l’Autoritat Portuària i el Nàutic, hi ha dues persones noves, vostè i el president del Port, Josep Maria Cruset. Quines són les relacions entre ambdós?
— Encara estem en fase de presentacions però estic totalment segura que tots volem el mateix: la millora del nostre entorn i un projecte de futur per aquest. No dubto que ens posarem d’acord i que tindrem una relació estupenda.
«Tarragona viu d'esquena al mar»
— Creu que Tarragona és una ciutat que dóna suport a l’esport?
— No et puc respondre sobre l’esport en general, però sí sobre el mar i la resposta és no, no li dona suport. És més, et diria que és una ciutat que està d’esquena al mar, el té totalment desaprofitat. Ara bé, nosaltres com a club també tenim la nostra part de responsabilitat.
— Què vol dir?
— Doncs que no hem sigut capaços de trobar la manera correcta d’explicar a la ciutat que el mar també és part de Tarragona. Aprofito per comentar un fet que trobo una mica curiós: a les escoles de Tarragona es fa la Setmana Blanca, quan no tenim ni neu ni pistes d’esquí i, en canvi, no es fa la setmana blava, que és el que volem fer.
— Però la setmana blava què és?
— És un projecte que, si tenim el suport de la ciutat, el podem portar a la pràctica en dues setmanes. Tenim els recursos necessaris i el coneixement suficient per instaurar-lo de manera immediata. Amb la Setmana Blava volem generar un planter de nois i noies que s’apropin als esports aquàtics i, en un futur, projectin la imatge de la nostra ciutat, la marca Tarragona, en els grans esports que tenen com escenari el Mediterrani.
