El tancament de l'amfiteatre de Tarragona, tot i la seva posterior reobertura parcial, va posar sobre la taula, amb tota la seva contundència, l'estat del patrimoni de Tarragona, una ciutat que l'any vinent celebra el 20 aniversari del reconeixement de Patrimoni de la Humanitat que atorga la Unesco.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
L'actual conseller de Patrimoni, el regidor d'En Comú Podem, Hermán Pinedo, ha deixat clar en reiterades ocasions que augmentarà el pressupost de manteniment del conjunt monumental tarragoní. Però en una ciutat amb la riquesa històrica de Tarragona no tot el patrimoni està a càrrec de les diferents administracions. En una ciutat amb tanta història com Tarragona, que s'aixeca sobre un passat romà, medieval, jueu i romànic, entre altres, no és gens estrany que alguns immobles, alguns habitatges particulars, tinguin patrimoni a casa seva.
TarragonaDigital ha parlat amb David Bea, doctor en història, professor de la URV i president d'Unesco a Tarragona, que viu en una casa a la plaça del Fòrum amb dos arcs romànics, «a Tarragona hi ha molt poc romànic», al menjador de casa.
«Quan vam fer la reforma ens vam trobar l'existència d'una casa medieval»
La casa d'en David, un tarragoní de 48 anys arrelat a la Part Alta des de fa quatre generacions, es troba a la cantonada de la plaça del Fòrum amb el carrer de Santa Anna: «és una casa que fa més de 100 anys que és de la meva família. Hi va néixer el meu pare, era dels meus avis i havia estat dels meus besavis». Des d'aquesta «torre», «hem vist canviar molt, no únicament la plaça sinó la Part Alta en general».
Casa seva s'aixeca «en unes estructures medievals, dins la plaça de representació del Fòrum Provincial, a la part de l'arena, més enllà del podi». «Per tant, no hi ha estructures romanes possibles» apunta David però sense tancar del tot la porta: «és possible que tinguéssim alguna però hauríem de tirar molt cap avall».
I doncs, per què hem triat la casa d'en David per veure com es conviu amb el patrimoni a Tarragona? Doncs perquè «hi ha molt poc art romànic civil a Tarragona. De fet, en tinc a casa, a Ca la Garsa, que la vaig excavar jo, i a l'antic hospital de Sant Pau i Santa Tecla, l'actual Consell Comarcal del Tarragonès».
A casa d'en David hi ha «estructures que podem datar, segons els medievalistes, a finals del segle XII, però jo no seria tan agosarat, diria més aviat la primera meitat del segle XIII». Aquestes estructures de les quals parla aquest veí de la Part Alta són «una sèrie d'arcs finestrals i, després, tot un enteixinat de fusta gòtic que ens indica l'existència d'una casa medieval».
«Tot això ens ho vam trobar quan vam començar a fer les reformes l'any 1998» explica en David Bea que no només és un apassionat de la història sinó que també investiga cerveses antigues.
«Tots els projectes de rehabilitació a Tarragona han de passar pel departament de Cultura»
«Quan nosaltres vam començar a fer obres» apunta Bea «era una casa de pagès de la Part Alta. Quan vam tombar tota la protecció de les parets, com ara els enlluïts, ens vam trobar els finestrals i, després, els sostres de fusta. Des d'un primer moment ens vam plantejar que això s'havia de conservar».
I què es fa si tu fas obres a casa i et trobes un pedaç de patrimoni? «Tots els projectes de rehabilitació, a Tarragona, quan es porten a l'Ajuntament per demanar la llicència, saps que ho enviaran al departament de Cultura de la Generalitat perquè aquests informin dels seguiments que s'han de fer. També et poden recomanar una rehabilitació, o una restauració o una determinada protecció».
«La restauració va anar a càrrec nostre i la va fer l'Àngels Cantos, una restauradora coneguda a Tarragona, de Cos del Bou». Ens interessem, també, per qui paga el fet de tenir patrimoni integrat a casa teva: «el departament de Cultura treu unes subvencions que cobreixen bastant el que són les despeses arqueològiques». Es tracta de la línia d'ajudes econòmiques per a la conservació-restauració de béns mobles i dels elements arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble. La convocatòria d'enguany ja està tancada.
«A Roma és impossible poder fer una cervesa en un edifici del segle I»
David Bea té clar que «a mi m'agrada molt conviure amb el patrimoni. Si no fos així, me n'hagués anat a viure a un xalet nou». «Els tarragonins hem d'assumir que vivim en una ciutat amb una gran quantitat de restes estructurals antigues i aquestes han de ser integrades dins les nostres cases» remata Bea.
«Viure amb patrimoni és un avantatge i revalora, en tots els aspectes, l'espai en el qual vius però no només les cases, sinó també els comerços i els espais públics». Com per exemple? «Jo, quan vaig a Roma, sempre tinc present que costa molt poder fer una cervesa en un edifici del segle I. En canvi, a Tarragona, podem fer una cervesa dins d'una volta de Circ».
«Entenc que el patrimoni, a Tarragona, el tenim molt endinsat a la nostra rutina però hem d'aprendre a revalorar aquests espais perquè fan que la teva finca, la teva casa, llueixi molt més. El patrimoni aporta viure bé, gaudeixes d'un espai que és genuí, que és diferent». En David ens acomiada des de la porta de casa seva, la casa de pagès antiga de la Part Alta. Marxem amb la sensació que aquesta bonhomia que traspua surt del fet de poder veure un DVD dels Joves, en té un al menjador de casa, a la televisió sabent que el seu sofà està assegut sobre milers d'històries d'avantpassats familiars seus. Familiars que, des dels finestrals on guarda llibres, observaven una Tarragona antiga que es nega a desaparèixer del tot.