En Francesc Carbó va unir-se al Club Excursionista Salouenc fa gairebé 10 anys. La seva passió per la muntanya i l'aire lliure l'han convertit en un amant del senderisme. Una de les coses que li agraden més, però, és compartir aquestes experiències. Benet Presas és el fundador d'aquest Club Excursionista i també un amant del senderisme i de la nostra regió. Fa 10 anys va decidir impulsar aquest Club per descobrir amb grup el territori que ens envolta.
Club Excursionista de Salou, 10 anys fent senderisme
El Benet Presas, que també és el regidor de Turisme de l'Ajuntament de Salou, sortia d'excursió molt freqüentment. Un dia, amb un amic, va pujar al Pic de Pessons a Andorra. Una anècdota viscuda en aquest cim els va fer reflexionar. «Vam trobar un grup de gent gran de Barcelona. D'uns 70 anys, amb nens discapacitats, que estava cantant cançons i recitant poesia. I vam pensar: Per què no podem nosaltres muntar un club?».
Dit i fet. Van tornar a Salou i es van posar mans a l'obra. Era l'estiu de 2007 i tenien molts coneguts a qui els agradava sortir o que volien fer-ho però tenien respecte per fer-ho sols. En aquell moment, com recorda Presas, encara no existien els gps, n'hi havia algun però poc extens, i la gent tenia por a perdre's. «L'objectiu de muntar el Club no era fer grans fites, tampoc guanyar competicions, sinó unir a gent, moure'ns per l'entorn de les nostres comarques i conèixer aquest petit país que ens envolta», explica Presas.
Poc després de muntar el Club es va fer la inauguració a l'Ajuntament amb unes 60 persones. I a la primera sortida, que va ser a la Mussara, ja eren 100 socis. La Mussara s'ha convertit en el seu cim estrella, allí on celebren tots els aniversaris. El darrer, el dels 10 anys, hi van anar amb l'alcalde de Salou. També s'ha convertint en el seu cim estrella perquè des d'allí es veu el mar. «No hem d'oblidar que les nostres arrels són a la costa», comenta Presas.
En Francesc va ser un dels primers a apuntar-se al Club. Per la seva feina, que requeria estar tancat en un espai sense gairebé moure's, sentia la necessitat de caminar i sortir a l'aire lliure. «He caminat molt sol, però no ho recomano, sobretot per qüestions de seguretat». Per això, ràpid es va entusiasmar amb la idea de formar part del grup.
Excursions cada cap de setmana
Els membres van anar donant veus i poc temps després de la seva fundació ja eren 200 socis. La majoria de Salou, tot i que cada vegada hi ha més gent d'altres pobles. Segons Presas ara només el 60% dels socis són salouencs, la resta vénen de Cambrils, Vila-Seca, Reus i Tarragona.
200 és la xifra de socis que han anat mantenint al llarg dels anys. 10 anys plens d'excursions. Cada cap de setmana s'organitza una sortida que algun membre de la junta, com en Benet Presas, vicesecretari, organitza. Els socis poden consultar el calendari a la pàgina web on a més s'indica la dificultat de la sortida. Les muntanyes de Prades, la Serra de Llaberia i la Serra de Mestral o el Parc Natural del Montsant són algunes de les zones més concorregudes. «També fem sortides a la costa, el camí de Salou a l'Ampolla el fem una o deus vegades a l'any», explica Presas.
«Fem excursions per tota mena de públic, amb poc desnivell i de set o vuit quilòmetres, i altres amb més desnivell i més llargues», apunta. Depenent de la sortida s'hi apunta més gent o menys, solen ser entre 10 i 25 persones en cada una. Són pocs els dies que fallen i no fan res, només passa els caps de setmana de festa major, pont o de Nadal.
Quan arriben al cim no canten, en això no s'assemblen al grup de Barcelona, perquè diu que desentonen. Però llegeixen històries del lloc on van. «Llegim a Mossèn Cinto quan fem el Canigó o fragments de relats de pagesos en alguns masos pels quals passem. També ens agrada repassar fragments del llibre 'A peu per les comarques de Tarragona' de Rafael López Monné».
Compartir l’experiència del senderisme
Les històries són una de les motivacions més que fan que el grup s'animi a sortir. Pel Francesc el fet de caminar amb gent diferent és un valor afegit. «Intercanvies moltes coses amb gent que gairebé no coneixes. La muntanya et dóna permís per poder fer comentaris, parlar de temes amb total llibertat i compartir moltes confidències. Sense dubte, la muntanya uneix», diu convençut. Aquest excursionista, que ara té 66 anys, seguirà fent cims com fins ara. El que li preocupa és que la generació més jove no s'animi a continuar. «Hi ha un buit generacional», assegura.
A en Benet Presas també li agradaria que no es perdés l'esperit que ondeja aquest Club. «L'esperit de voler conèixer el territori, de fomentar l'esport i caminar». I comenta: «Una muntanya no es veu igual quan hi passes per sota si abans hi has pujat i t'hi has passejat per dalt». El que més li aporta a ell és apropar-se a la regió. «A aquests camins de pedra, a les barraques de pedra seca del Pla de Santa Maria. A tot aquest patrimoni que han fet els pagesos i no grans arquitectes». I conclou: «Voldria que continues aquesta estimació i l'interès per conèixer això».