Molinàs (Alt Empordà), Mussara (Baix Camp), Àrreu (Pallars Sobirà), Aramunt Vell (Pallars Jussà) o el Poble Vell de Corbera d’Ebre (Terra Alta) són diferents exemples de pobles de Catalunya que, amb el temps, han quedat abandonats. La seva estampa de ‘pobles fantasma’ els dona un atractiu especial, que fa que siguin objecte de visita per part d’excursionistes, amants de la història i curiosos.
Al Baix Penedès, el poble abandonat més destacat és Marmellar, situat al municipi del Montmell, a una altitud de 518 metres. El misteri que, ja de per si, envolta aquests llocs consumits pel pas del temps i el vandalisme té un revers tenebrós en el cas de Marmellar. Les ruïnes del poblat i el seu entorn van ser escenari, als anys 90, de dos crims macabres que, 25 anys després, segueixen sense estar resolts.
Una dotzena de masies al voltant d’una església
Quan Marmellar va esdevenir un nom relacionat amb la crònica negra de Catalunya, el poble ja feia més de quinze anys que estava desocupat. Les primeres referències a aquest poblat daten de l’any 1023. El poble es va aixecar al costat de la riera de Marmellar, d’on agafa el nom, i que actualment està seca. No massa lluny hi havia el Castell de Marmellar. Segons dades de l’arxiu parroquial, a Marmellar hi vivien 65 habitants el 1717, un cens que es va mantenir estable al llarg dels segles XVIII i XIX. L’església de Marmellar va ser construïda el segle XVII al punt més alt del poble, amb la rectoria al costat i un cementiri a la part posterior.
Tot plegat, era un conjunt d’una dotzena de masies repartides al voltant de l’església, entre el nucli antic de la dreta i l’eixample posterior, a l’esquerra, tal com descriu Benjamí Català al seu llibre ‘El Montmell, sostre del Baix Penedès’ (1991). El poble de Marmellar havia tingut ajuntament, i una de les masies feia de local social, mentre que una altra era el col·legi. La dificultat d’accés al nucli va ser un dels motius principals pels quals la població va anar disminuint al llarg del segle XX. El 1970 ja només hi vivien 26 persones.
Algunes fonts mencionen que el devastador incendi que es va produir l’agost del 1976 a la zona va acabar fent marxar els últims residents. Però altres veus ho desmenteixen i apunten que, simplement, el poble va anar quedant sense habitants per l’èxode de la gent cap a nuclis de més fàcil accés i millors condicions de vida. Sigui com sigui, a finals dels anys 70 ja no hi quedava ningú entre les parets de la dotzena de masies de Marmellar. Durant els anys 80 i 90, les restes del poble es van anar deteriorant i van ser objecte d’espoli i vandalisme.
El crim del mes de juny del 1993
Fins aquí, aquesta seria una història com moltes altres sobre pobles abandonats. Però els anys 90 van tenir lloc dos successos que van provocar que el nom de Marmellar es lligués per sempre més amb els de la crònica negra de Catalunya, l’esoterisme i els rituals satànics. El primer va tenir lloc el juny del 1993, fa poc més de 25 anys, quan uns caçadors van trobar, enterrat entre les runes de l’església, el cadàver mig carbonitzat d’una noia d’uns vint anys.
Estava despullada, presentava signes de violència i, a la vora, es podien veure algunes fogueres. Tot i que en un primer moment es va apuntar la possibilitat que fos una noia alemanya de 15 anys que vivia amb la seva família al Vendrell i que havia desaparegut la nit de Sant Joan, l’autòpsia ho va descartar. El cadàver, que tenia una cabellera llarga i morena, va quedar sense identificar i el crim, sense resoldre.
El segon crim, el febrer del 1996
A partir d’aquell moment, el nom de Marmellar es va començar a relacionar amb les pràctiques d’espiritisme o els rituals satànics, una cosa que no va fer més que créixer quan, menys de tres anys després, el febrer del 1996, es va localitzar un segon cadàver a la zona. En aquest cas, la víctima sí que es va identificar. Es tractava d’una jove de 19 anys que treballava a una gasolinera situada a la carretera que va de Banyeres del Penedès a l’Arboç. La noia havia desaparegut el 14 de febrer i va ser trobada un dia després en un camí forestal, a prop de la urbanització La Talaia, d’on surt el camí que porta a Marmellar.
Les investigacions policials van concloure que una o més persones van robar a la gasolinera —es van endur 40.000 pessetes—, i van raptar la noia. Tot i que en aquest cas el cadàver no es va trobar al mateix poble abandonat, el fet que es localitzés en una pista forestal propera, i que presentés signes de violència, va seguir alimentant la llegenda negra de Marmellar. Com també ho va fer el fet que, de nou, el crim quedés sense resoldre’s.
Marmellar, avui
Dues dècades després d’aquells fets, les restes de Marmellar segueixen aixecant-se al seu lloc, tot i que cada any que passa s’encaminen més cap a la seva desaparició, si res no canvia. Anar del Vendrell fins al poble abandonat pot comportar ben bé 35 minuts, passant primer per la carretera TP-2442, que va de Sant Jaume dels Domenys al Pla de Manlleu. Aquesta carretera estreta, plena de revolts i no massa transitada, fa les delícies dels ciclistes, i és per on hi passa una etapa del Ral·li de Catalunya. A mitja carretera, cal trencar cap a la dreta, per un camí asfaltat que porta a la urbanització la Talaia del Mediterrani.
Des d’allà surten els dos camins que menen a Marmellar, un abans d’arribar a la Talaia i l’altre, just abans d’acabar la urbanització. Es tracta de dues pistes de terra ideals pels excursionistes. Tot i que la primera permet arribar en cotxe fins al poble abandonat, el mal estat del camí fa que, a la pràctica, es trigui menys en bicicleta de muntanya que en un turisme. Fer-ho caminant és l’ideal, en un entorn molt agradable que permet veure, a més a més, una magnífica vista del poble des de la distància, en alçada, just abans d’arribar-hi.
Unes restes en estat deplorable
Un cop al lloc, es pot constatar que les diferents masies i l’església es troben en un estat deplorable. Als visitants se’ls recomana molta precaució, ja que algunes edificacions podrien caure. El campanar és l’element que es conserva millor. L’Ajuntament del Montmell hi va fer una actuació fa pocs anys, després que hi caigués un llampec, per evitar que s’esfondrés. Per poder-ho dur a terme, el consistori va adquirir la propietat del campanar i l’església, que eren de l’Arquebisbat de Tarragona.
En aquell moment també es va netejar l’interior de l’església i es va posar una porta de ferro a l’entrada, per evitar que hi entrés ningú, però al cap de pocs dies ja l’havien robat. Aquesta va ser l'última actuació de manteniment que s’hi va fer. Pels voltants del poble s’hi veuen restes de fogueres recents, de gent que hi passa la nit, o hi fa algun ritual. A la zona s’hi poden trobar excursionistes, com un grup d’adolescents que s’endinsen pels racons de l’església. Un d’ells fins i tot s’enfila a dalt del campanar. Al darrere, les restes del cementiri provoquen un calfred a la columna, i fan pensar a aquest redactor que aquest no seria un lloc en el qual li agradaria ser-hi de nit.
Marmellar, de moment, segueix sent un lloc que genera atracció i misteri a parts iguals, però que pot tenir els dies comptats per les inclemències, el pas dels temps i el poc respecte que moltes persones mostren per llocs com aquest.
També et pot interessar:
L’església de Sant Salvador de la Mussara amaga un altre temple medieval
Recreen una batalla de la Segona Guerra Mundial a un poble abandonat del Baix Penedès
El Fonoll, 20 anys de turisme naturista
