La majoria d'accidents de trànsit a Reus no provoquen ferits o els provoquen de categoria lleu. Des del 2019, el 97,7% dels accidents són d'aquesta mena, amb els seus implicats il·lesos o, com a molt, atesos in situ i sense necessitat de trasllat a l'hospital. Aquesta és la dada que destaca el govern local, que fa un bon balanç de l'accidentalitat a la ciutat.
Si fa quatre mesos es fixaven concretament en els accidents amb patinets elèctrics implicats, les dades de la Guàrdia Urbana no els detallen. El juliol passat, l'alcalde, Carles Pellicer, i la regidora de Seguretat, Civisme i Convivència, Dolors Vázquez, alertaven de la situació d'aquests vehicles.
Destacaven que s'havien vist implicats en 37 accidents entre l'agost de 2020 i el junt de 2021. Tot i això, no detallaven si n'eren els causants o les víctimes, ni quin era el nombre total d'accidents en aquell període. Ara, passada la Junta de Seguretat Local, la Guàrdia Urbana ja compta amb les dades d'accidentalitat del primer semestre del 2021.
L'any 2020, en plena pandèmia, van reduir-se respecte a les del 2019. Pel que fa al 2021, en canvi, la projecció mitjana a partir de l'accidentalitat del primer semestre torna a pujar. Entre el gener del 2019 i el juny del 2021 hi ha hagut, a la ciutat, 2.074 accidents amb 705 persones ferides, la gran majoria lleus.
Suposa una mitjana de poc més de dos accidents cada dia. Això inclou des de col·lisions sense cap més efecte que algun dany material fins als atropellaments amb víctimes greus.
Les víctimes, il·leses o ferides lleus en el 97,7% dels casos
L'any 2019 hi va haver 920 accidents a Reus, 649 dels quals sense ferits. Si s'hi sumen els ferits lleus, aquells que no necessiten trasllat a l'hospital, la proporció puja fins al 97,7%. Aquesta tendència, similar a la del 2020 i al primer semestre del 2021, serveix al govern per afirmar que «estem satisfets amb les dades d'accidentalitat».
Així ho veu Dolors Vázquez, que destaca que les dades del 2020 cal mirar-les tenint en compte la pandèmia. Tot i això, es van produir 759 accidents, 575 dels quals sense ferits. Pel que fa al 2021, la Guàrdia Urbana només compta amb dades del primer semestre.
Sumant els ferits lleus als accidents sense ferits del 2020, la proporció és del 98% del total. La del primer semestre del 2021 és del 96,96%, amb 395 accidents, 275 dels quals sense ferits de cap mena. Si la tendència del 2021 es manté durant la segona meitat de l'any, acabaria amb 790 accidents en total, 550 sense ferits i 216 amb ferits lleus.
Suposaria un increment de l'accidentalitat tant respecte a les dades del 2019 com a les del 2020. Per contra, els dos últims anys hi ha hagut una víctima mortal en cadascun que, aquest 2021, no s'ha produït. Sí que augmentaria, de nou segons la projecció, el nombre de ferits greus.
L'any 2019 van ser 20, el 2020 n'hi va haver 14 i, durant el primer semestre del 2021, 12. El que es manté en tots tres anys és la tipologia d'accidents amb ferits, siguin de la gravetat que siguin. Les col·lisions són les que més en provoquen, seguides dels atropellaments, les caigudes o bolcades, les sortides de via i els xocs amb elements de la via.
Pel que fa als vehicles, en poc més de la meitat dels accidents amb ferits hi havia almenys un turisme implicat. A més distància se situen els vianants i les motos, en un 13,8% i un 13,49% dels casos de mitjana. A més distància queden dades més testimonials com la implicació de les bicicletes, les furgonetes o els ciclomotors.
Les dades facilitades per la Guàrdia Urbana no especifiquen la implicació dels patinets elèctrics en concret. Tot i això, descartant la resta de vehicles que sí que hi figuren, aquests estan implicats en un 1,46% del total d'accidents amb ferits.
Les avingudes concentren la majoria dels accidents
Pel que fa a les vies que més accidents acumulen, són l'avinguda de Marià Fortuny, la de Bellissens, la de Sant Bernat Calbó i la de Salou. En les dues darreres hi ha hagut tres atropellaments en cadascuna els darrers dos anys i mig i, per tant, la majoria d'accidents han sigut col·lisions. Tot i això, les avingudes que més atropellaments acumulen són les de la Salle i de Jaume I.
En el primer cas, el 2019 se n'hi van produir cinc, un el 2020 i un altre enguany. A la de Jaume I, en canvi, n'hi va haver tres el 2019, tres el 2020 i cap durant el primer semestre d'enguany. Vázquez apunta que es tracta de vies que encara estan limitades a 50 quilòmetres per hora per la seva tipologia.
Assegura que «estem treballant en aquest tipus de vies», sense que hi hagi, per ara, la voluntat d'actuar en la limitació de velocitat en si. Les mesures per combatre l'accidentalitat i, en concret, l'excés de velocitat, els darrers temps han canviat. La instal·lació de bandes reductores ha anat a menys.
«Poden ser útil, però són contaminants acústicament en determinats llocs», explica Vázquez. «El nostre criteri actual és que sigui l'últim recurs, que no sigui una prioritat», aclareix. Per contra, s'opta per mesures com els radars pedagògics.
La normativa local i la seva adaptació a les noves mobilitats
Vázquez destaca que «s'han adoptat una sèrie de mesures que estan donant els seus fruits». Algunes mesures d'aquestes són la renovació dels grups semafòrics de la ciutat o l'adquisició, recentment, de radars pedagògics. També inclou la nova normativa de la DGT pel que fa a límits de velocitat o la vianalització d'alguns carrers.
En la mateixa línia hi ha la campanya de xerrades i tallers formatius per a usuaris de patinets elèctrics. S'estan redactant, com una eina a mitjà termini, una nova ordenança de mobilitat i un pla de mobilitat urbana. Pel que fa a vehicles com els patinets elèctrics, «hem fet un estudi a banda perquè és un nou sistema de mobilitat».
«És clar que hi ha hagut un increment exponencial dels accidents amb vehicles de mobilitat personal», apunta. Matisa, però, que hi ha diferents factors que ho expliquen. «Han arribat i cada vegada n'hi ha més», aclareix. «Sí que cada vegada n'hi ha més, d'aquest tipus de mobilitat, estadísticament hi haurà presumptament més accidents», exposa.
«La lectura que hem de fer no és que no hi hagi control o supervisió; sí que hi és», afegeix. La regidora exposa que «tothom que té un vehicle ha de saber que, igual que la motocicleta, el seu dia, es va considerar vehicle, la bicicleta i el patinet, també». Aquesta pedagogia es fa a través dels canals de comunicació municipal i per mitjà dels agents de la Guàrdia Urbana.