Volia no fer un article d'opinió sobre el coronavirus, i confesso solemnement que no me n'he sortit. Els experts i l'evidència pròpia diuen que, en situacions com l'actual, és bo esbargir-se de tant en tant, apagar la tele, la ràdio, els mitjans digitals, i fins i tot deixar Twitter, Facebook, Instagram i qualsevol xarxa social que estigui de moda ara; jo prometo seguir-ho intentant.
I és bo, però complicat. I no ho és tant fer-ho a casa, però m'ha semblat que tampoc calia que us resumís els darrers capítols que he vist a Netflix, total són de Friends i, igual que jo, us els deveu saber de memòria. Abans de posar-me a escriure he pensat 'va, a veure de què podem parlar a banda del coronavirus'. I res, tu, tot m'hi tornava a portar, però m'havia promès seguir-ho intentant.
Realment, potser és massa fresc tot plegat, i ens toca deixar uns dies més per adaptar-nos a la situació actual, al confinament o la quarantena que crec que s'allargarà més del que han previst els que tenen la responsabilitat de preveure aquestes coses. Són els mateixos que són on són perquè se suposa que han de poder gestionar aquestes situacions. I ni prometen seguir-ho intentant.
Us asseguro que hi he estat donant tombs, però res del que se m'acudia deixava de banda el confinament. He repassat com s'ho han fet els companys que m'han precedit aquests dies. El Dídac porta més temps que qualsevol de nosaltres confinat a casa, la Laia i l'ou ferrat de la Trini, la Judit sobre el teletreball, les situacions de risc de contagi de les quals no érem conscients i les bondats d'un hipotètic confinament sense virus, un Albert que celebra el seu aniversari... el primer dia de confinament oficial, i l'altre Albert, que recorda situacions d'infantesa arran, de nou, del coronavirus. I jo m'havia promès seguir-ho intentant.
Suposo que encara no es pot, o almenys jo no en sóc capaç. Ja no sé quants dies portem d'estat d'alarma —anunciar-lo un dia, detallar-lo el següent i aplicar-lo al cap de dos més tampoc ajuda—. Fins i tot a mi, que sóc de sortir poc —'sofà, cervesa(es) i peli(s)' em sol semblar un fantàstic pla de dissabte a la tarda-vespre-nit— em comença a agafar sensació d'ofec —suposo que per la pressió social— amb només quatre dies. Fixeu-vos si m'ha afectat, que fins i tot m'he entretingut a decidir amb cura la lletra inicial de cada paràgraf... Prometo seguir-ho intentant.