La història de Brahim Ben Ouiguemane, de 19 anys, comença al seu Marroc natal, concretament al petit poble d'Oumjrane, a uns 500 kilòmetres de l'estret de Gibraltar. Allà va passar bona part de la seva infància, com la majoria de nens de la zona, en una família pobra com demostra les penúries per anar a l'escola: descalç, amb els llibres trencats i en una bossa de plàstic.
A classe, li agradava sobretot la Història, però ell realment el que esperava era el moment que sonés el timbre per tenir temps per fer el que realment l'apassiona: jugar al futbol. «Corria tot el dia darrere de la pilota; sobre la sorra. Ens fèiem sang. Quèiem. Però l'endemà, hi tornàvem», explica a 'El Periódico'».
Va ser buscant el somni de ser futbolista que amb 17 anys, com molts altres joves del seu país, es va embarcar en una pastera i va creuar l'estret. Va ser un llarg viatge, caminant per mig Marroc, abans d'arribar a la costa. Allà recorda que va haver de saltar d'un penya-segat de «cinc o metres» per arribar a l'embarcació. Durant la travessa per mar, ell i la resta van pensar que moririen.
Me vine en una patera y soñé de pequeño jugar en un club de fútbol de Barcelona y ayer me han acogido después de unas pruebas. Muy feliz por poder jugar en el estadio. Gracias a vosotros por la solidaridad y a @SenseSostreBCN por acogerme de la calle. pic.twitter.com/Y47t73mfED
— Brahim Modelo BCN (@BcnModelo) February 8, 2020
Un cop a Espanya va passar per un centre de menors a Algesires, fins que, un cop va fer els 18, va haver de començar una vida al carrer. Finalment va acabar a Barcelona, on va trobar l'ajuda de la Casa Cádiz, un centre okupa que acull persones sense sostre a la ciutat, que li va proporciona el que ell considera «la meva casa, la meva família».
Una oportunitat per lluitar contra l'estigmatització de joves com ell
Mentre continua esperant que es regularitzi la seva situació que li permeti superar les dificultats de joves com ell per trobar feina, confessa que li agradaria ser model, ha aconseguit el seu altre somni: ser futbolista.
Va ser el passat divendres quan va tenir l'oportunitat de fer una prova amb el Can Clota-La Plana-Can Cervera FC, d'Esplugues de Llobregat, que va superar. Brahim reconeix que «quan vaig trepitjar el camp vaig sentir una cosa que no puc definir amb paraules. Vaig tornar als dies on jugava descalç a Oumjrane. Només volia tocar la pilota. Com un nen va ser un dia molt emocionant».
Tengo un entrenador magnífico que además de enseñarme jugar fútbol me ayuda a expresarme emocionalmente. pic.twitter.com/WV3FB9pLhx
— Brahim Modelo BCN (@BcnModelo) February 8, 2020
Ara només espera poder començar a guarir les ferides d'un passat «que em fa molt mal» i que no pot oblidar. Ell vol ser un «altaveu per la gent sense casa» i demostrar que «els pobres també tenim dret a somiar».