Terrassa porta ja dos dies de dol.Eva Abad Pérez, la dona de 47 anys assassinada el passat dimecres al matí pel seu marit a Terrassa, feia 12 anys que exercia com a metgessa de família al CAP Terrassa Est. Era una dona oberta, amb personalitat, molt agradable i propera, segons recull 'El Español'. Un caràcter que canviava per complet quan sortia del CAP, llavors es convertia en una persona tancada, que caminava sempre amb el cap baix i no saludava per por de la gelosia del seu marit.
Es desconeix quin va ser el detonant que va portar a Manel a posar fi a la vida d'Eva durant el matí del 24 de juliol però si que es coneix que l'advocat va agafar un ganivet de grans dimensions i va apunyalar a la seva dona fins que se li va desmuntar l'empunyadura. Tot seguit va buscar pels calaixos fins que va trobar unes estisores amb les quals la va degollar.
En unes hores està previst que el presumpte l'assassí d'Eva passi a disposició judicial. L'Eva, que deixa orfes a dos nens, és l'última víctima de violència masclista del país, i portava molts anys sofrint maltractaments sense que ningú ho sospités. Ara, els seus coneguts més propers la recorden amb el mateix silenci amb què ella va viure tots els anys de sofriment.
Ara són tots els seus pacients els que ploren també la seva absència. L'última pronunciació que s'ha pogut conèixer ha estat la carta d'un dels seus pacients, als quals tractava a tots realment d'allò més bé, que ha volgut escriure i dedicar a Eva a través del diari 'El Español'.
El silenci còmplice per amagar tota una història
«Ningú s'imaginava que anaves a acabar engrossint la fatídica estadística de morts per violència masclista», començava la carta. «Avui t'han volgut acomiadar al barri i a mi m'ha enxampat de viatge. Però m'ho han explicat després. Que no s'havia vist mai una manifestació així al barri». El remitent de la carta ha expressat la ràbia i impotència que tots els veïns del barri tenen en aquests moments dins seu, un silenci, segons explica, com el que «va evitar que ningú se n'assabentés del que estava passant a casa teva».
En la mateixa carta, no només ha volgut afegir el seu propi testimoniatge, ha parlat sobre les experiències de moltes persones diferents amb la doctora Abad. La primera persona que el remitent ha volgut nomenar en la seva carta ha estat «la meva amiga Deli Blanco». La història d'aquesta dona podria ser, a grans trets, la que més s'assimilaria a la que ha acabat patint la doctora. Però amb una diferència: tenen finals diferents.
«Vaig deixar d'anar al psicòleg per a anar a veure a l'Eva»
«Ja la coneixes... Fa 7 anys es va suïcidar el seu marit, Gabi. Es va penjar al camió, després de moltes amenaces de llevar-se la vida perquè no assumia una crisi matrimonial», explica sobre la vida de Deli. La vídua recorda al remitent de la carta que, en aquella època, ella estava més enfonsada que mai, i va ser la dra. Abad qui la va ajudar a tirar endavant: «Deli, tu no li has fet mal a ningú, segueix endavant amb els teus fills. Però, sobretot, dóna-li cada dia les gràcies a Gabi. Perquè al final s'ha tret del mig només a ell sol. Hi ha altres homes que acaben matant a les seves dones». Aquestes són les paraules que Eva li va dedicar a Deli en el seu moment depressiu per aixecar-li els ànims i que, malauradament, en el seu cas ha acabat esdevenint al revés.
A més, Deli també ha volgut agrair a Eva que, en la seva època depressiva, l'atengués només per a parlar amb ella. «Vaig deixar d'anar al psicòleg per a anar a veure a l'Eva», assegura. A més, un altre favor que sempre recordarà va ser la baixa laboral: «El Tribunal Mèdic em donava l'alta. Em deien que el que s'havia mort era el meu marit, no jo; així que havia d'anar a treballar. Va ser ella qui em va arreglar tots els papers».
«Tu li vas ordenar la vida i ara és un paio de profit»
Una altra persona que s'ha volgut acomiadar de la doctora ha sigut Iker Piedra, el fill de Deli. Quan el seu pare es va suïcidar, ell tenia 11 anys. «Va assimilar molt malament la mort del seu pare. Reaccionava malament a tot i l'embolicava. Va ser la doctora Abad la que ens va donar els consells i les pautes per a canalitzar allò. Perquè, a més, és una edat molt delicada, decisiva». Gràcies a l'ajuda d'Eva, Iker ara mateix pot presumir de dedicar-se al futbol als seus 18 anys, ja que juga de porter als juvenils del Deportivo de la Coruña i, a vegades, juga amb el primer equip. «Tu li vas ordenar la vida i ara és un paio de profit, del qual estem orgullosos al barri», afegia el remitent al relat de la mare.
Una altra persona d'aquella mateixa família que està molt agraït a Eva és el pare de Deli, avi d'Iker. «Vas ser tu la que va detectar que la seva diabetis acabaria amb l'amputació del seu peu. La qui li va manar les famoses visites 'preferents' amb l'especialista. A ell li vas salvar un peu, a la seva filla la seva salut mental i al seu nét la seva carrera esportiva. En aquella casa et ploren tots».
Una altra persona trencada és Sheila, amiga del remitent de la carta: «Diu que et deu la vida». Segons explica, Sheila tenia 32 anys quan li van diagnosticar càncer de còlon, i gràcies a la seva visita 'preferent', li ho van detectar a temps. «Quan ja estàs amb oncòlegs, el metge de capçalera es queda al marge de les visites. Doncs ella em citava per a controlar i veure com estava».
«Tu sí que vas ser una autèntica antisistema»
«Tots estem d'acord en una cosa: tu sí que vas ser una autèntica antisistema. El sistema de sanitat pública falla i tu actuaves contra ell. Te la jugaves per aconseguir les dreceres necessàries perquè els teus pacients fossin atesos sempre abans, sempre millor», afegia l'escriptor de la carta.
Per acabar, han volgut remarcar una cosa: seguiran lluitant perquè es faci justícia i que el barri mai s'oblidi d'ella. «Posaran el teu nom als nostres carrers. O a l'ambulatori, ja veurem. Deixa-ho a les nostres mans, que ara ens toca a nosaltres. Que la terra et sigui lleu».