Els Avis i Àvies per la Llibertat de Reus han commemorat, aquest dilluns, cinc anys de concentracions gairebé diàries i pràcticament ininterrompudes. Només la pandèmia els ha deixat sense sortir a la plaça del Mercadal de dilluns a dissabte. Un moviment que va començar per reclamar la llibertat dels presos polítics catalans, i que encara ara es perpetua.
I no només a Reus, sinó que la iniciativa nascuda a la ciutat es va anar escampant, sobretot els primers mesos i anys, arreu del país. D'aquí van treure el nom de Taca d'Oli, que servia per abraçar tots els col·lectius que havien emulat el de Reus a diferents pobles i ciutats. Quan van néixer, tal com explicava una de les impulsores, Àngels Ollé, ho van fer per la necessitat de mobilitzar-se.
El moviment va aparèixer en un marc en el qual sovintejaven les manifestacions i concentracions. Com explicava Ollé, un grup de gent gran volia implicar-s'hi, però no es veien amb cor d'anar a tallar carreteres o vies de tren. Va ser per això que van idear el col·lectiu d'Avis i Àvies per la Llibertat de Reus.
Aquest dilluns han sigut 106 les persones que s'han manifestat al bell mig de Reus, com han establert de protocol, fent tres tombs a la plaça. Per commemorar aquest cinquè aniversari, una de les membres del col·lectiu, Ester Suazo, ha llegit un text. El relat ha recordat el referèndum de l'1 d'Octubre del 2017, «la més gran demostració de desobediència civil 100% pacífica i cívica».
També la detenció de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart primer, i part dels membres del govern posteriorment. «La ciutadania no pot, ni vol, restar aturada al sofà escarxofada, cal passar a l'acció, es deia», ha rememorat Ester Suazo. El moviment dels Avis i les Àvies per la Llibertat va néixer de la iniciativa de setze persones ara fa cinc anys.
Els Avis i Àvies per la Llibertat de Reus commemoren cinc anys de mobilitzacions
Des d'aleshores, «aquells setze avis i alguns més que els hem volgut acompanyar som ja una mica part del mobiliari urbà de la plaça més cèntrica de la ciutat». Ha reivindicat que «tombarem pel Mercadal fins que Catalunya sigui un país com cal i, com si fos Sant Esteve, tothom sigui a casa seva». Per últim ha volgut recordar «tots aquells companys que, en algun moment d'aquests intensos primers cinc anys, han estat al peu del canó sense haver vist complert el somni».
Un record que no ha portat cap nom, i que volia retre homenatge als membres del col·lectiu que han traspassat des del 2017. Per una banda, els més coneguts fora del col·lectiu, com una de les seves impulsores, Àngels Ollé, o qui en va ser portaveu i coordinador, Bartolomé Pluma. Per altra banda, també ha volgut homenatjar els que, sense ocupar cap espai mediàtic, van sortir a fer tres tombs al Mercadal mentre van poder.
Després de la concentració, la mateixa Ester Suazo ha explicat que, si fa cinc anys que surten, gairebé cada dia, és «per complir el compromís». «Vam dir que no ens rendiríem fins que tots fossin a casa», ha recordat. «Fa temps que van sortir de la presó, i tenim la meitat de la feina feta, però no ens podem adormir», afegeix, referint-se als que van optar per l'exili.
En general els mou l'activisme per sortir de dilluns a dissabte, cada setmana, des de fa cinc anys, exceptuant les restriccions per la pandèmia. Més enllà d'això, el moviment s'ha convertit també en una família, tal com ho expliquen alguns dels seus integrants. «Tan de bo tornessin tots», explica Ester Suazo, «però ens hauríem d'inventar alguna altra cosa per tornar-nos a trobar», afegeix.
Un altre dels membres del col·lectiu és Miquel Vilella, que també es mostra compromès amb el repte dels Avis i Àvies per la Llibertat. «Jo no sóc de cap partit, i el que compta és el final», sentencia. En aquest cas, es refereix a la independència, un pas que veu posterior a la restitució de tots els polítics implicats en el referèndum.
Josep Maria Rull i Cori Llorens són dues de les setze persones que van engegar aquest moviment. Se'n van assabentar quan encara no s'havia celebrat la primera concentració, i van decidir implicar-s'hi. En el cas de Rull, explica que l'activisme li ve de família.
«Sóc nét d'un dels fundadors d'Estat Català a Reus», afirma, orgullós. La concentració d'aquest dilluns ha comptat amb un missatge de veu d'agraïment del president Carles Puigdemont.
També amb la interpretació de la cançó de Lluís Llach Companys, no és això. Com és habitual, l'acte l'ha tancat El Cant dels Segadors i crits a favor de l'amnistia i la independència.