Tot just onze dies després de les eleccions generals, els 184 municipis de la província de Tarragona es preparen per viure una nova campanya electoral, aquest cop per triar els membres dels seus consistoris i, de manera indirecta, la Diputació de Tarragona.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Arreu del territori s’han presentat un total de 640 candidatures. On hi haurà més llistes electorals i per tant hi haurà una lluita més aferrissada serà a les capitals comarcals, excepte al Montsià, on 8 candidats aspiren a l’alcaldia de Sant Carles de la Ràpita, un més que a Amposta. Al Baix Camp, Reus i Cambrils són els municipis amb més candidatures, 12 cada un; el Tarragonès destaquen Tarragona i Salou amb 12 alcaldables a cada municipi; i a la Terra Alta hi haurà quatre candidats a Corbera, Gandesa i Pinell de Brai.
La comarca amb més llistes és el Tarragonès, 134 en total, i on es presenten menys candidats és a la Terra Alta, (30). Així mateix, el municipi amb més alcaldables de tota Tarragona és el Vendrell, on 13 candidats aspiren a ser batlles de la capital del Baix Penedès. En total, parlem de 1.676 regidors a tota la província.
Llistes fantasma i municipis 'independentistes' a Tarragona
En l’àmbit ideològic ja es pot avançar que prop d’una tercera part dels municipis de Tarragona, 50 municipis, tindran un alcalde independentista, sigui quina sigui la formació clarament independentista per la qual es presenti. D’alcalde clarament constitucionalista de moment només hi ha un: Vilanova de Prades, on Artur Miró és l’únic candidat sota les sigles constitucionalistes.
Des de la vessant constitucionalista, PSC i PP s’han transformat en els reis de les llistes fantasma a la regió de Tarragona. Els socialistes han col·locat a quatre exconsellers de l’Ajuntament de Tarragona com a candidats de diversos municipis de l’interior. I els populars presenten fets tan curiosos com que afiliats del municipi madrileny d’Alcobendas han omplert la llista a Altafulla.
15 dies de campanya per endavant
Així doncs, passada la mitjanit d’aquest dijous nou, a divendres deu, començarà la cursa per ser els nous alcaldes, i alcaldesses, dels municipis de Tarragona. Noms de tota la vida, com Josep Fèlix Ballesteros a Tarragona i Carles Pellicer a Reus, aspiren a la reelecció. Altres, com Pere Segura a Vila-seca, aspiren a prendre el relleu a un dels polítics més coneguts de tota la província, Josep Poblet, que enguany ha posat punt final a la seva llarga trajectòria com a servidor públic.
Per assolir-ho, per obtenir els resultats desitjats, els partits compten amb quinze dies de campanya on, aquells que hagin estat al govern, podran vendre acció de govern i tots demanar el vot de totes les maneres possibles: cara a cara, multiplicant la seva presència en diferents indrets dels municipis; publicitat estàtica, penjats de fanals i altres emplaçaments destinats a aquestes finalitats i que s’adjudiquen mitjançant acords municipals; publicitat en premsa, privada i pública i altres formats, com la butaca de Ciutadans a Tarragona, que cerquen innovar i no fer de les campanyes electorals jornades repetitives.
Despesa a càrrec de futures subvencions
Per a totes aquestes accions els partits compten, habitualment, amb un pressupost que sorgeix d’un préstec públic que s’avala amb una futura subvenció pública. Traduït això vol dir que la quantitat que es gastin les formacions en aquestes eleccions se l’han demanat als bancs i esperen pagar-la o amb el sou que rebran si són elegits regidors o amb una subvenció pública per resultat electoral.
Els pressupostos de campanya són, posteriorment, revisats pel Tribunal de Comptes que només dona el vistiplau a aquelles despeses directament vinculades amb la campanya, mai a altres com les tradicionals paelles dels partits polítics. Això sí, «res impedeix que un particular pagui algun acte d’aquest tipus de la seva butxaca, perquè no es fiscalitza de cap manera».
Per a les eleccions municipals 2019 hi ha una subvenció de 270,90 euros per a cada regidor escollit en les últimes eleccions municipals. S’hi suma la subvenció de 0,54 euros per cada vot aconseguit pels partits (com a mínim cal tenir un regidor a l’Ajuntament). L’Estat també subvenciona les despeses d’enviament directe i personal de sobres i paperetes o propaganda i publicitat electorals als electors. S’atorguen 0,22 euros per elector en cadascuna de les circumscripcions en què s’hagi aconseguit representació als Ajuntaments. Aquesta quantitat no s’inclou dins el límit de despesa anterior.