El pressupost aprovat pel govern de Reus per l'any 2021 és nul i s'ha de tornar a tramitar. Així ho veu el grup municipal de Cs, que ha explicat avui les al·legacions que hi ha presentat, totes de caràcter tècnic. Recorden, de fet, que l'any passat el govern va haver d'acceptar i aplicar les al·legacions que van fer en la mateixa línia.
Els errors que han denunciat en la redacció dels comptes municipals del 2021 deixarien l'expedient com a nul, una situació que la portaveu de la formació, Débora García, denuncia que no és habitual perquè la llei estableix de manera molt clara com s'ha de presentar el pressupost municipal.
Critica que «falten dades concretes respecte a l'annex d'inversions 2021 i això comporta la nul·litat del pressupost». Afegeix també que «no especifica ni l'any d'inici ni el de finalització de les inversions, que comporta la nul·litat del pressupost, i l'annex no conté les especificacions obligatòries que enumera la llei».
Encara en aquesta línia, «falten dades concretes respecte a l'annex de beneficis fiscals del 2021; no recull el nombre de beneficiaris ni el percentatge que representa l'import del benefici fiscal respecte als ingressos totals previstos per a l'exercici 2021, igual que tampoc detalla l'import de l'increment o disminució respecte de l'exercici anterior».
Des de Ciutadans es veu com un exemple de la poca confiança que té el mateix equip de govern en els seus comptes, i recorden que «l'any passat van haver d'estimar les al·legacions que vam presentar i van haver de fer les correccions que havíem sol·licitat». En aquella ocasió hi van trobar errors materials, falta de detall en el pla d'inversions i 550.000 euros que no figuraven a l'annex de beneficis fiscals.
«El govern no es creu els seus pressupostos»
García sentencia que «no ens agraden els pressupostos del 2021, no estem d'acord amb uns pressupostos que ni l'equip de govern es creu». Es refereix en concret a les ordenances fiscals anunciades com la gran reforma que ha de servir per generar ocupació i atracció d'inversions i d'habitatge protegit.
La portaveu de Cs posa alguns exemples al respecte. Pel que fa a la bonificació per inici de l'activitat econòmica, el govern ha previst un import de 33,12 euros; en canvi, apunta, «el 2020 eren 1.466,59 euros, ja poden veure que ni ells es creuen els efectes de les bonificacions que van aprovar».
Afegeix que «en termes globals, passen d'unes bonificacions en l'Impost d'Activitats Econòmiques de 133.792 euros el 2020 a 8.282 el 2021». Etziba contra el govern local que «van com els crans, enrere, decréixer en lloc de créixer, que és el que prometien amb aquestes bonificacions d'ordenances fiscals».
Ciutadans exigeix que s'abaixin els impostos, que considera que són tan elevats que el govern els ha hagut de congelar. Tampoc consideren que s'hagi gestionat bé l'impacte econòmic de traspassar l'Hospital Sant Joan a la Generalitat perquè «no s'està redirigint de manera directa a la població».
Inversions innecessàries i persecució fiscal
De la mateixa manera com també ho han valorat la CUP per una banda i el PSC per l'altra, la formació taronja no creu que els comptes municipals s'ajustin a la situació actual, i critica que hi hagi «inversions que nosaltres denominem supèrflues». Un exemple d'aquest cas és la crítica que la formació ha anat repetint des que el govern va anunciar el projecte: la vianalització del raval de Santa Anna.
En aquest cas, asseguren, «n'hi hauria hagut prou amb instal·lar una pilona o un lector de matrícula, deixant l'asfaltat tal com és ara, sense tornar-ho a asfaltar». Débora García ha tornat a criticar «la persecució que exerceix el govern municipal per recaptar més diners dels propietaris d'habitatges desocupats».
Es refereix al recàrrec en el rebut de l'IBI que s'aplicarà als pisos que faci més de dos anys que són buits. «Encara que tinguin contracte de subministrament d'aigües», critica la portaveu de Cs. El cas és que el contracte no serveix per estalviar-se el recàrrec si no hi ha consum real d'aigua.
«Van començar l'any passat ampliant-ho i s'havia de tenir contracte d'aigua, aquest any s'incrementa perquè hi hagi d'haver consum; l'any que ve què serà, amb l'empresa comercialitzadora també hi sumarem un contracte d'electricitat?», es pregunta. Per últim, assegura que es pot gestionar la ciutat de manera més eficient prescindint d'algunes estructures. «La vicealcaldia ens surt per 30.000 euros segons el pressupost, i també s'hauria de reduir en publicitat», exemplifica la portaveu.
Notificar malament les multes, una pràctica «habitual»
Capítol a banda mereix, segons ha exposat García, la gestió que es fa de les sancions i multes. Assegura que a les últimes sessions de la comissió d'Urbanisme ja ha denunciat situacions, que qualifica d'«habituals», en les quals s'envien notificacions a adreces incorrectes.
El resultat, exposa, és que hi ha persones que acaben amb el compte embargat per una sanció de la qual no saben res ni contra la qual han pogut defensar-se. El cas que exposa, que assegura que no és puntual, és el següent: «S'inicia un procediment sancionador per imposar una multa i s'envia la notificació per carta certificada».
El problema, remarca, és que «l'adreça a la qual s'envia no és la del destinatari, no perquè hagi enganyat facilitant una adreça incorrecta, sinó perquè qui escriu la direcció a la carta certificada s'equivoca». A partir d'aquí, denuncia, «la persona no rep la notificació i un altre cop se li envia una carta amb el domicili equivocat».
«Lògicament, aquesta persona no rep la notificació perquè no se li està enviant al seu domicili, i en lloc de tornar a enviar la carta per notificar-li correctament, el que fa l'Ajuntament de Reus és procedir a la notificació a través del BOE», relata. «L'embargaran sense haver rebut la notificació», sentencia García.
Això implica que la persona en qüestió no ha pogut presentar cap al·legació, «és a dir, no es pot defensar, s'han ignorat totes les garanties i a més es trobarà que li embarguen el compte bancari i llavors sabrà que li han posat una sanció». Tot aquest procediment, que Débora García explica que és nul si la persona el recorre al jutjat, acaba suposant un sobrecost a les arques municipals.
Es refereix al preu de les dues cartes certificades —uns deu euros— i a la publicació al BOE —entre 13 i 26 euros—. De fet, exposa, «s'han pressupostat 30.000 euros en publicacions en diaris oficials i 600.000 euros en comunicacions postals; això és un exemple de malgastar diners», sentencia.
García recomana a Pellicer tornar a llegir la sentència de la Llei de Banderes
Aquesta setmana passada l'Ajuntament de Reus va penjar les banderes europea, espanyola, catalana i reusenca al cantó dret del terrat municipal. Ho va fer per acatar la sentència judicial que l'obligava arran de la denúncia interposada per l'anterior portaveu de Cs a la ciutat, Juan Carlos Sánchez.
Preguntada per aquesta qüestió, Débora García recorda que, com a partit, ja fa temps que han registrat peticions a tots els Ajuntaments on tenen representació perquè es pengin les banderes. Ara, amb la decisió de l'equip de govern, Débora García recomana a l'alcalde, Carles Pellicer, «que es torni a llegir la sentència i que l'assessorin bé».
«Les sentències s'han de complir i s'han de respectar les decisions judicials», insisteix la portaveu. «No s'ha de buscar com evitar complir-la ni s'ha de reinterpretar», critica. Ho fa en relació amb l'evident col·locació poc visible de les banderes, en un cantó del terrat i totes molt juntes, fent molt difícil identificar-les des de lluny.
García insisteix que les banderes han d'onejar a la façana, i recorda que quan es penja la senyera amb el crespó sí que es col·loca «es fa en el que es creu que és el lloc d'honor». Un espai que ara haurien d'ocupar les quatre banderes que ara s'han penjat.